Wounaan
| Woun meu | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 10,800 (2007)[1] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat |  Panamà,  Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües chocó | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable i 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | noa |
| Glottolog | woun1238 |
| Ethnologue | noa |
| UNESCO | 322 |
| IETF | noa |
| Endangered languages | 864 |
El wounaan (també anomenada Chanco, Chocama, Noanama, Noanamá, Noenama, Nonama, Waumeo, Waun Meo, Waunana, Wounaan, Woun Meu i Wounmeu) és una de les llengües chocó parlada pels wounaans, poble indígena d'Amèrica repartit entre Colòmbia i Panamà (Emberá-Wounaan).
Fonologia
Vocals
| anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| tancada | i i ɪ ɪ ĩ ĩ | ɨ ɨ ɨ̃ [ɨ̃] | ʊ ʊ u u ũ [ũ] |
| Mitjana | e e ẽ [ẽ] | ə ə | ʌ ʌ o o õ õ |
| Oberta | a a ã ã |
consonants
| Bilabials | Dentals | Laterals | Dorsals | Glotals | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Palatals | Velar | ||||||
| Oclusiva | Sorda | p p | t t | k k | ʔ ʔ | ||
| Aspirat | ph pʰ | th tʰ | kh kʰ | ||||
| Sonora | b b | d d | g g | ||||
| Fricativa | s s | h h | |||||
| Africada | č t͡ʃ | ||||||
| Nasal | m m | n n | |||||
| Líquida | r r ɾ ɾ | l l | |||||
| Semivocal | w w | y j | |||||
Escriptura
| Majúscules | A | Ã | Ä | B | Ch | D | E | G | H | I | Ĩ | J | K | Kʼ | L | M | N | O | Õ | Ö | P | Pʼ | R | Rr | S | T | Tʼ | U | Ü | W | Y | Ʌ | Ʌ̃ | Ʌ̈ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Minúscules | a | ã | ä | b | ch | d | e | g | h | i | ĩ | j | k | kʼ | l | m | n | o | õ | ö | p | pʼ | r | rr | s | t | tʼ | u | ü | w | y | ʌ | ʌ̃ | ʌ̈ |
Referències
- ↑ Wounaan a Ethnologue
- ↑ Binder 1995
Bibliografia
- (castellà) Huber, Randall Q.; et Reed, Robert B.; Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia, Bogota, Instituto Lingüístico de Verano, 1992, ISBN 958-21-0037-0
- Ronald E. Binder, Phillip L. Harms i Chindío Peña Ismare, Vocabulario ilustrado, tomo 2: Wounmeu - Español - Epena Pedee, Bogotá: Asociación Instituto Lingüístico de Verano, 1995. (online)
Enllaços externs
- Nancy M. Flowers. «Noanamá». Countries and Their Cultures.
| Llengües oficials |
|
|---|---|
| No oficials | |
| Llengües oficials |
| ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres |
| ||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||
| Chocó |
| ||
|---|---|---|---|
Cursiva indica llengua extingidas | |||
