Nheengatu

Infotaula de llenguaNheengatu
ñe'engatú Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius8.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deEstat de l'Amazones, Guainía, Vaupés i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Colòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües tupí
llengües tupí-guaraní
tupí
língua geral Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yrl Modifica el valor a Wikidata
Glottolognhen1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyrl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO325 Modifica el valor a Wikidata
IETFyrl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2971 Modifica el valor a Wikidata

El nheengatu[ɲɛʔẽŋaˈtu] en nheengatu— sovint lletrejat nhengatu, és una llengua indígena de la família tupi–guarani. també es coneix pel nom portuguès língua geral da Amazônia i língua geral amazônica, tant significa "llengua general amazònica", o fins i tot pel Llatí lingua brasilica (llengua brasilera). Nheengatu es va originar al nord del Brasil al segle 17 com una lingua franca. Ara conegut com a nheengatu (també nhengatu, nyengatú, língua geral, geral, yeral), que encara es parla al llarg del riu Negro al nord del Brasil (així com a la veïna Colòmbia i Veneçuela).

Estat actual

Hi ha potser al voltant de 8000 parlants Nheengatu segons The Ethnologue (2005),[1] encara que alguns periodistes han reportat el major nombre 30000.[2][3] El llenguatge s'ha recuperat recentment un cert reconeixement i protagonisme després d'haver estat suprimida per molts anys. Es parla a la regió de l'Alt Riu Negro de l'estat de l'Amazones, al Brasil a la Conca amazònica, ia la veïna porcions de Colòmbia i Veneçuela. És la llengua materna de la població rural de la zona, i també s'utilitza com a llengua comuna de comunicació entre indis i no indis, i entre els indis de diferents tribus. El seu ús és també una forma que alguns dels pobles originaris que han perdut els seus idiomes originals per afirmar la seva identitat ètnica, com en el cas dels barés, els arapaços, i gent baniwa, la werekena i altres.

El 1998, un professor de la Universitat de São Paulo, Eduardo de Alameida Navarro, va fundar una organització anomenada Tupi Aqui, dedicated to promoting the teaching of historic Tupi and Nheengatu in high schools in São Paulo i en altres parts del Brasil.[4][5] El professor Navarro ha escrit un llibre de text per a l'ensenyament de Nheengatu que Tupi Aqui posa a disposició, juntament amb altres materials d'ensenyament, en un lloc web allotjat per la Universitat de São Paulo.[6]

Al desembre de 2002, Nheengatu va guanyar l'estatus de llengua oficial al costat del Portuguès en el municipi de São Gabriel da Cachoeira, on es concentren molts dels oradors, de conformitat amb la llei local 145/2002.[4]

Història

Nheengatu es va basar en l'idioma del tupi al llarg de la costa brasilera al nord Maranhão i Pará. És estandarditzada per la Companyia de Jesús del vocabulari i la pronunciació del dialecte tupinambá, els quals van ser adaptats en un marc gramatical basat en portuguès. En el seu apogeu al segle 18, que era la llengua parlada dominant a tot el vast territori del Brasil, amb el seu homòleg sud estretament relacionat, la língua geral paulista, ja que va ser utilitzat no només pels indis i missioners, sinó també com un llenguatge quotidià pels colons d'ascendència europea. Nheengatu es va realitzar a l'interior i es va estendre per tota la regió amazònica en els segles 17 i 18. El seu ús més tard es va reduir, en part a conseqüència de la imposició de la llengua portuguesa pel Sebastião José de Carvalho e Melo, Marquis of Pombal (1758) i de la supressió de la Companyia de Jesús del Brasil (1759), així com causa de la immigració de Portugal.

A part de l'esmentada língua geral paulista, ara extint, nheengatu també està estretament relacionada amb la de Paraguai guaraní, que, lluny de ser extingit, és la llengua més parlada al país i un dels seus idiomes oficials. Segons algunes fonts, Nheengatu i guaraní són mútuament intel·ligibles. [cal citació]

El nom de la llengua es deriva de les paraules nheen (que significa "llengua" o "parlar") i gatu (bon significat).[4] El nom de la Nheengatu llenguatge relacionat, a Paraguai, es deriva de manera similar.

Referències

  1. Ethnologue Report for Nhengatu
  2. Rohter, Larry. "Language Born of Colonialism Thrives Again in Amazon." New York Times. August 28, 2005.
  3. Angelo, Claudio «A língua do Brasil». Super Interessante, desembre 1998.
  4. 4,0 4,1 4,2 Alves Jr, Ozias. Parlons Nheengatu: Une langue tupi du Brésil. París: L'Harmattan, 2010. ISBN 978-2-296-13259-7. 
  5. «Cursos de Tupi Antigo e Lingua Geral». Arxivat de l'original el 11 de desembre 2013. [Consulta: 5 desembre 2013].
  6. Navarro, Eduardo de Almeida. CURSO DE LÍNGUA GERAL (NHEENGATU OU TUPI MODERNO) A LÍNGUA DAS ORIGENS DA CIVILIZAÇÃO AMAZÔNICA (1ª edição), 2011. 
  • Instituto Socio-Ambiental Arxivat 2007-07-04 a Wayback Machine.
  • Rohter, Larry. "Language Born of Colonialism Thrives Again in Amazon." New York Times. August 28, 2005.

Enllaços externs

  • Nheengatu: léxico, textos, midia e outros links(subscripció necessària) Arxivat 2010-12-29 a Wayback Machine.
  • INPA - Núcleo de Pesquisas em Ciências Humanas e Sociais Arxivat 2009-07-09 a Wayback Machine.Plantilla:Deadlink
  • "Uma breve história da língua tupi, a língua do tempo que o Brasil era canibal"
  • "Nheengatu e dialeto caipira" Arxivat 2018-12-15 a Wayback Machine.
  • Etnolinguistica.Org: lista de discussão sobre línguas indígenas sul-americanas
  • Textbook for the teaching of Nheengatu
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
  • Castellà
Llengües
indígenes
Arawak
Barbacoanes
Bora–Witoto
Txibtxa
Chocó
Guahibanes
Tucanes
Altres
Criolls/altres
  • Llanero
  • Palenquero
  • Crioll sanandresano
  • Romaní
Llengües de signes
  • Llengua de signes colombiana
  • Llengua de signes de Providencia
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Llengües regionals
Llengües
indígenes
Arawak
Arawanes
Carib
Pano
Macro-Gê
Nadahup
Tupí
Chapakura
Tukano
Nambikwares
Ianomami
Altres
Interllengües
Llengües de signes
  • Brasilera
  • Ka'apor
  • Maxakalí
  • Vegeu aquesta plantilla
Arikem
  • Arikem
  • Kabixiana
  • Karitiâna
Tupari
  • Akuntsu
  • Kepkiriwát
  • Makurap
  • Mekens
  • Tupari
  • Wayoró
Mondé
  • Aruáshi
  • Cinta larga
  • Gavião do Jiparaná
  • Guariba Arára
  • Mondé
  • Suruí
  • Zoro
Puruborá–
Ramarama
Yuruna
Munduruku
Maweti–Guarani
Tupí–Guaraní
Guaraní (I)
Guarayu (II)
Tupi (III)
Tenetehara (IV)
  • Akwáwa
  • Avá-Canoeiro
  • Tapirapé
  • Tenetehara
    • Guajajara
    • Turiwara
Xingu (V)
  • Amanayé
  • Anambé
  • Ararandewara
  • Araweté
  • Aurá
  • Xingu Asurini
Kawahíb (VI)
  • Apiaká
  • Karipuna (Jau-Navo)
  • Kawahíb
  • Kayabi
  • Uru-Pa-In
Kamaiurá (VII)
Septentrionals (VIII)
Protollengua
  • Proto-tupí
Cursiva indica llengua extingida