Kurripako

Kurripako

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	4.000
Autòcton de	Estat de l'Amazones, Guainía, Vaupés i Amazones
Estat	Brasil, Colòmbia i Veneçuela
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	kpc
Glottolog	curr1243
Ethnologue	kpc
UNESCO	300
IETF	kpc
Endangered languages	2466

El kurripako (kurri=no, páaku=parla; "Parlen amb no") (també anomenat wakwe, wa- 'nostra', kue 'llengua' i baniwa de Içana) és una llengua de la família arawak, parlada quotidianament pel 42% dels kurripakos i compresa pel 86,4% de les persones d'aquesta ètnia indígena.^[1] El nombre de parlants oscil·la entre 3.000 i 4.000 persones.^[2]

Origen

Aquest idioma va tenir el seu origen fa uns 3 mil anys, quan es va produir la segona migració de parlants proto-maipure cap a l'alt riu Negro, fins a les conques dels rius Isana, Guainía i Atabapo i l'alt Orinoco.^[3][4]

Distribució

Els parlants de kurripako habiten actualment en les conques dels rius Isana i Guainía, així com del baix Inírida, l'Atabapo i l'alt Orinoco al departament colombià de Guainía; entre el riu Guaviare i l'Orinoco, en el Vichada, Colòmbia; en l'estat veneçolà d'Amazones i a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil).

Dialectes

Es coneixen 6 dialecte d'aquest idioma:^[5]

• aja kurri: riu Guainía
• oju karro: rius Isana, Cuyarí, Querarí i Ayarí; Brasil
• éje khenim: Tonina; Veneçuela
• ojo ñame
• uju: Riu Inírida
• ñiame: Alt Isana

Fonologia

Vocals

Registra 4 vocals breus i les corresponents 4 llargues.^[5]

La posterior o, que alguns lingüistes prefereixen representar com o,^[6] es realitza com semitancada [o] a l'interior de la paraula i com la gairebé tancada semiposterior ʊ al final de la paraula.

La a es realitza com la gairebé oberta central ɐ quan antecedeix a una consonant nasal o a vegades quan antecedeix la fricativa glotal; en canvi es realitza com mitjana central ə al final de la paraula.^[6]

Consonants

Presenta 16 fonemes consonàntics:^[6]

Quan antecedeixen a la fricativa glotal /h/, les consonants sonores s'uneixen en un sol fono amb la fricativa glotal a la qual assimilen i es realitzen com a sonores:^[6] /ɾ/ com r̥ antecedida de les vocals /a/, /o/; i com ʂ (ʃɾ) antecedit de /i/, /i; /ʐ/ com ʂ; /m/ com m̥, que varia ocasionalment amb ɸ; /n/ com n̥, que varia lliurement amb h; /ɲ/ com  ɲ̥, que varia lliurement amb ç; /w/ com ʍ (ʰw), que varia amb ɸ segons el dialecte; /j/ com ʃ i en alguns dialectes com ç.

Les oclusives que antecedeixen a la fricativa glotal /h/ es realitzen conjuntament amb aquesta assimilant-la, com a oclusives aspirades pʰ, t̪ʰ, tʰ, kʰ.^[6]

L'africada alveolar sorda /ʦ/ quan antecedeix la /h/ es realitza conjuntament amb aquesta assimilant-la com l'aspirada ʦʰ; en qualsevol altre context en alguns dialectes pot variar lliurement o ser sustituidapor ʧ; però, sempre i en tots els dialectes es realitza com africada postalveolar sorda ʧ abans de la vocal /i/.^[6]

L'africada alveolar sonora /ʣ/ no es presenta en alguns dialectes, en els quals és substituït per la /j/.^[6] En altres dialectes ocorre com a palatal ʝ.^[5] Abans de la vocal /i es realitza com la postalveolar ʤ, que en els dialectes on va desaparèixer el fonema africat sonor és substituïda per /d/.^[6]

L'oclusiu bilabial sonora /b/, és un fonema que ocorre en molt poques paraules, encara que aquesta present en els diversos dialectes.

Referències

Bibliografia

• (anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 73-116, 1996.