Yves Rocard

Infotaula de personaYves Rocard
Biografia
Naixement(fr) Yves-André Rocard Modifica el valor a Wikidata
22 maig 1903 Modifica el valor a Wikidata
Gwened (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, Div. 11 48° 50′ 15″ N, 2° 19′ 38″ E / 48.837504°N,2.327256°E / 48.837504; 2.327256 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París (1925–1928)
École Normale Supérieure (1922–1925)
Liceu Louis-le-Grand (–1922) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmica:
L'hydrodynamique et la théorie cinétique des gaz  (1927)
Dissertació presentada a: Universitat de París.
Théorie moléculaire de la diffusion de la lumière par les fluides  (1928) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, maître de conférences, membre de la Resistència Francesa, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Normale Supérieure (1945–1974)
Forces Navals de la França Lliure, director de recerca (1943–1945)
Facultat de Ciències de París (1939–1941)
Universitat de Clermont-Ferrand (1938–1939)
Caisse nationale des sciences (1932–1938)
Radiotechnique (1928–1932)
Collège de France (1927–1928) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cohors-Asturies Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJean-François Denisse Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRenée Margueritte Favre
FillsMichel Rocard Modifica el valor a Wikidata
ParesEugène Louis Rocard i Jeanne Louise Gabrielle Rocard
Premis
  • (1960)  Comandant de la Legió d'Honor
  • (1948)  Premi Holweck
  • (1946)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
  • (1943)  Medalla Blondel
  • (1927)  Cours Peccot Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 13573312 Modifica el valor a Wikidata

Yves Rocard (Gwened, 22 de maig de 1903 - París, 16 de març de 1992) va ser un físic francès.

Vida i Obra

Nascut el 1903, el seu pare va morir com pilot aeri militar al final de la Primera Guerra Mundial (1918).[1] Va ingressar el 1922 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1925. Becat per continuar estudis a la universitat de París va obtenir un doctorat en matemàtiques el 1927 i un altre en física el 1928.[2] Els deu anys següents la seva carrera es reparteixen simultàniament entre l'industria privada i l'ensenyament:[3] treballa com enginyer a la Radiotechnique i dona algunes classes al Collège de France. El 1938 és nomenat professor de la universitat de Clermont-Ferrand i l'any següent de la universitat de París, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la conseqüent ocupació de França pels nazis, fa que ingressi a la Resistència francesa, a la xarxa Cohors-Asturies amb el seu col·lega Jean Cavaillès.[4] Va passar a Anglaterra i, després, a Algèria, on va dirigir un servei d'estudis i recerca de la Marina de la França Lliure.[5]

En acabar la guerra, el 1945 va ser nomenat director del laboratori de física de l'ENS,[6] càrrec que va mantenir fins la seva jubilació el 1974. Era el pare del polític i primer ministre francés Michel Rocard.

És recordat pels seus treballs en camps com l'electrònica, les oscil·lacions elèctriques i vibracions mecàniques,[7] la millora e invenció de dispositius electrònics, com el pèntode o el radiofar i, sobre tot, per haver estat el gran dinamitzador del laboratori de l'École Normale Supérieure.[8] Durant els darrers anys de la seva vida, el seu prestigi científic es va veure notablement afectat pel seu creixent interès per la radioestèsia, una pràctica entre la magia i la bruixeria.[9]

Referències

  1. ↑ Deschamps, 2013, p. 110.
  2. ↑ Ginoux, 2017, p. 188.
  3. ↑ Baruch, 2007, p. 17.
  4. ↑ Deschamps, 2013, p. 111.
  5. ↑ Mazancourt, 1989, p. 385.
  6. ↑ Baruch, 2007, p. 18.
  7. ↑ Abgrall, 2001, p. 119.
  8. ↑ Baruch, 2007, p. 20.
  9. ↑ Abgrall, 2001, p. 119-120.

Bibliografia

  • Abgrall, Jean Marie. Healing Or Stealing?: Medical Charlatans in the New Age (en anglès). Algora Publishing, 2001. ISBN 1-892941-51-1. 
  • Baruch, Pierre «1950-1960 : Âge d’or des laboratoires ? La physique à l’École normale supérieure» (en francès). Reflets de la Physique, Vol. 3, 2007, pàg. 17-20. DOI: 10.1051/refdp/2007040. ISSN: 1953-793X.
  • Deschamps, André «Yves Rocard ou le dernier des Mohicans» (en francès). REE. Revue de l'Electricite et de l'Electronique, Vol. 4, 2013, pàg. 110-116. ISSN: 1265-6534.
  • Ginoux, Jean Marc. History of Nonlinear Oscillations Theory in France (1880-1940) (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-55238-5. 
  • Mazancourt, Catherine «Notes de Lecture» (en francès). Relations internationales, Vol. 59, 1989, pàg. 385-388. ISSN: 0335-2013.
  • Rocard, Yves. Mémoires sans concessions (en francès). Grasset, 1988. ISBN 9782246411215. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Yves Rocard» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Yves-André Rocard». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 juliol 2021]. (anglès)
  • «Yves Rocard». Musée de la Résistance en ligne. [Consulta: 23 juliol 2021]. (francès)
  • «Yves Rocard». AJPN - Anonymes, Justes et Persécutés durant la période Nazie, 2011. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2021. [Consulta: 23 juliol 2021]. (francès)
  • «Yves Rocard (1903-1992)». Musée de Sismologie - Université de Strasbourg, 2012. [Consulta: 23 juliol 2021]. (francès)
  • «Rocard, Yves (1903-1992)». Cimètieres de France et d'ailleurs. [Consulta: 23 juliol 2021]. (francès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació