William Lindley
 Estàtua al carrer Baumwall a Hamburg  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1808 Londres |
| Mort | 22 maig 1900 (91 anys) Blackheath (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Britànica |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer, Urbanista |
| Família | |
| Fills | William Heerlein Lindley |
| Pare | mare: Catherine Searless pare: Joseph Lindley |
William Lindley (Londres, 7 de setembre de 1808 – Blackheath, 22 de maig de 1900) va ser un enginyer, arquitecte i urbanista anglès.[1]
Va anar a l'escola de Croydon i després va passar deu mesos a Wandsbek a can mossèn Schröder, un cunyat de Matthias Claudius. Després va començar un aprenentatge amb l'enginyer Francis Giles a Londres. Va especialitzar-se a la construcció ferroviària, de ponts i de clavegueram. Va col·laborar amb Marc Isambard Brunel a la construcció del primer túnel sota el Tàmesi a Londres.
El 1834 va anar a Hamburg per ajudar Francis Giles amb el disseny del ferrocarril cap a Lübeck. De 1837 a 1838 va desenvolupar els plan de la línia d'Hamburg a Bergedorf i d'allà cap a Berlín en col·laboració amb Alexis de Chateauneuf. Al Gran Incendi d'Hamburg de 1842, la seva proposició de limitar el foc amb dinamita va salvar la vida de milers de persones.[2] Després d'aquesta catàstrofe va ser l'encarregat de la reconstrucció de la ciutat. També va desenvolupar el projecte de desguàs del barri d'Hamm i d'Hammerbrook, per tal de poder tornar residències als obrers desallotjats. La seva expertesa a l'àmbit de la gestió de les aigües va ser reconeguda i les ciutats d'Altona, Berlín, Frankfurt am Main, Kiel, Stralsund, Stettin i Leipzig van demanar-li consell.[3]
Va construir, entre altres coses, el sistema de clavegueram i la canonada d'aigua de Frankfurt am Main com a oficial de planificació urbana. El seu fill William Heerlein Lindley (1853-1917) va ser el seu successor en el càrrec. Les estadístiques mostren l'eficàcia del seu treball, segons el qual la taxa de mortalitat per tifus a Frankfurt va caure de 80 a 10 per cada 100.000 habitants entre 1868 i 1883. A l'est de Frankfurt trobem un carrer que duu el seu nom.
Al barri hamburguès de Rothenburg, el carrer Lindleystraße[4] li està dedicat.
Referències
- ↑ «Lindley, William». Encyclopædia Britannica, Volume 16, 1911.
- ↑ Franz Lerner, «William Lindley»[Enllaç no actiu], Neue Deutsche Biographie, Bayerische Staatsbibliothek, 1985, pàgina 605
- ↑ Franz Lerner, ibidem
- ↑ 53° 32′ 6.15″ N, 10° 2′ 22.81″ E / 53.5350417°N,10.0396694°E / 53.5350417; 10.0396694
