La Volta a Catalunya de 2021 fou la 100a edició de la Volta a Catalunya. La cursa es disputà entre el 22 i el 28 de març de 2021 en set etapes. La cursa forma part de l'UCI World Tour 2021.
L'edició de centenari no es va poder disputar el 2020 en les dates previstes per culpa de la pandèmia de COVID-19 que afectà el país.[1] Un cop vista la impossibilitat de traslladar-la de dates es va decidir suspendre l'edició i esperar al 2021 per tal de disputar l'edició número 100. El recorregut previst pel 2020[2] fou el mateix que finalment es disputà el 2021, amb petites modificacions fruit d'obres o incidències en la xarxa viària. En aquesta edició centenària els líders de les diferents classificacions lluiran uns mallots especialment dissenyats per a l'ocasió.[3][4]
Amb motiu de l'edició 100 es rendí homenatge a sis dels ciclistes que han deixat una profunda empremta en la llarga història de la cursa. A banda dels premis habituals, en cada final d'etapa, a excepció de la contrarellotge de Banyoles, s'entregà un premi commemoratiu al ciclista que guanyi l'esprint especial situat en el quilòmetre 100 del recorregut i que portà el nom d'un d'aquests sis ciclistes: Sebastià Masdeu, Marià Cañardo, Miquel Poblet, Joaquín Galera, Miguel Indurain i Alejandro Valverde.[5]
L'organització va fer públic els sis equips convidats el 19 de gener de 2021, tots ells de categoria UCI ProTeam.[8] L'Alpecin-Fenix tenia previst participar inicialment, però es van retirar abans de començar la cursa després que tres membres del personal donessin positiu a COVID-19.[9]
La Volta a Catalunya repeteix el punt de sortida de les passades nou edicions, Calella, amb una etapa de mitja muntanya i tres ports de muntanya puntuables per la zona del Montseny. Des de Calella el recorregut es dirigeix cap al nord seguint la costa fins a Tossa de Mar, on hi ha el primer esprint intermedi de l'etapa (km 25,1). En aquest punt la cursa deixa la costa per dirigir-se a Llagostera, però abans d'arribar-hi el recorregut pren direcció a Vidreres, on hi ha el segon esprint intermedi de l'etapa (km 49,5). L'etapa segueix cap a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. A partir d'aquest punt la carretera s'endinsa a les Guilleries i comencen les primeres rampes ascendents camí de Sant Hilari Sacalm, on hi haurà l'esprint edició 100 (km 98,9). Poc després comença l'ascensió a l'alt de les Guilleries (km 103,6; 3,7 km al 4,5%), de segona categoria. El descens enllaça amb l'ascensió a l'alt de Santa Fe del Montseny (km 111,8; 12,3 km al 4%). El llarg descens condueix cap a Sant Celoni (km 150,2) i Vallgorguina, on comença l'alt de Collsacreu, de tercera categoria, (1,3 km al 5,5%), que es corona a 17 km per l'arribada. La baixada fins a Calella es fa per Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.[5]
L'etapa va estar marcada per una llarga escapada integrada per quatre ciclistes, Gotzon Martín (Euskaltel-Euskadi), Natnael Berhane (Cofidis), Sylvain Moniquet (Lotto-Soudal) i Rein Täaramae (Intermarché-Wanty-Gobert Matériaux), que arribà a tenir poc més de quatre minuts sobre el gran grup. Amb l'arribada al tram de muntanya de l'etapa els escapats van anar perdent diferència respecte a un gran grup encapçalat pel Bora-Hansgrohe, primer, i el Movistar Team després. Aquest fort ritme també va provocar que el gran grup anés perdent moltes unitats. Poc després de coronar l'alt de Santa Fe del Montseny, l'escapada fou neutralitzada del tot. En el descens i quan el Movistar havia alentit el ritme va atacar Luis León Sánchez (Astana-Premier Tech), al qual s'uneixen Lennard Kämna (Bora-Hansgrohe), Andreas Kron (Lotto-Soudal) i Rémy Rochas (Cofidis). Els quatre escapats coronaren Collsacreu amb 33" sobre el gran grup i en el descens aconseguiren mantenir la diferència per jugar-se la victòria a l'esprint, en què el més ràpid fou el danès Andreas Kron.[10][11][12]
La Volta a Catalunya recupera la contrarellotge individual, una especialitat que no es disputava a la Volta des de l'edició del 2007.[13] Seran 18,5 quilòmetres pels voltants de Banyoles, en un recorregut sense grans desnivells, però en algun indret força tècnic.[5]
L'escapada del dia va estar formada per nou corredors, entre ells el català Kiko Galvan (Equipo Kern Pharma) que arribà a liderar la general provisionalment durant molts quilòmetres. La tasca del Deceuninck-Quick Step i l'Ineos Grenadiers va servir per reduir les diferències i que finalment fossin agafats en les dures rampes d'ascensió a Vallter 2000. Només començar l'ascensió el català Marc Soler es va despenjar del gran grup. Poc després Alejandro Valverde era el primer dels favorits en atacar. Richard Carapaz, Nairo Quintana i Kenny Elissonde també van atacar, però sense obrir grans diferències. A 4,5 quilòmetres de meta neutralitzaren Thymen Arensman, el darrer dels integrants de l'escapada del dia. L'atac bo fou el protagonitzat per Adam Yates i Sepp Kuss. Primer Valverde els va seguir, però a dos quilòmetres de meta el van deixar enrere. Finalment Yates guanyà amb 13" sobre Esteban Chaves i 19 sobre Valverde. En la classificació general Yates passà a ser el nou líder, amb 45" sobre el seu company Richie Porte.[16][17]
Etapa reina de l'edició 100 de la Volta a Catalunya, amb un recorregut exigent, amb un port de primera categoria i dos de categoria especial. Des de Ripoll l'etapa es dirigeix a Ribes de Freser, on hi ha el primer esprint intermedi del dia (km 11,3), tot seguint la N-260. A Planoles abandonen aquesta carretera per seguir per la vall del Rigard fins a Toses, on s'inicia la curta però dura ascensió a l'Alt de Toses (km 30,7), de primera categoria (3,7 km al 9,5%). El descens es fa per La Molina, cap a Alp, Bellver de Cerdanya i la Seu d'Urgell, on hi ha el segon esprint del dia (km 91,2). Un cop passat Adrall s'inicia l'ascensió al llarg Port del Cantó (24,3 km al 4,5%), de categoria especial que es corona al quilòmetre 122,9. Durant l'ascensió es passa per l'esprint del km 100. Un cop a Sort es gira a la dreta per anar a Rialb i poc després comença l'ascensió final a l'Estació d'esquí Port Ainé (18,7 al 6,7%), també de categoria especial.[5]
L'etapa començà amb una escapada formada per 12 ciclistes, entre ells el català Antonio Pedrero i Lennard Kämna, que en l'ascensió al Port del Cantó ha atacat i ha marxat en solitari, però ha estat neutralitzat a falta de 14,5 km per a la línia de meta. A 7,5 km de l'arribada Esteban Chaves ha atacat per guanyar en solitari amb 7" sobre un grup amb tots els favorits.[18]
Etapa trencacames per la Catalunya Central. Des de la Pobla de Segur la cursa es dirigirà a Tremp i Isona per ascendir el coll de Comiols (7,6 km al 5%), de 3a categoria, que es corona al quilòmetre 36,9. El descens durà els ciclistes cap a Ponts, Biosca i Torà, on hi haurà l'esprint del km 100. Al pas per Calaf es disputarà el primer esprint intermedi del dia (km 105,3). el recorregut segueix cap a Sant Pere Sallavinera, Sant Joan de Vilatorrada i Manresa, on hi ha el segon esprint intermedi del dia (km 140,4). L'etapa segueix cap a Monistrol de Montserrat, on comença l'ascensió a l'alt de Montserrat (km 175), de primera categoria (7,5 km al 6,5%) i a tan sols 25 quilòmetres de l'arribada a Manresa.[5]
Una escapada de prop de 40 ciclistes fou la protagonista de l'etapa, mentre l'Ineos controlava la cursa pel darrere. El francès Rémi Cavagna començà l'ascensió a Montserrat en solitari, però Mikel Bizkarra i Sébastien Reichenbach el van neutralitzar just quan coronava. Per darrere, una quinzena dels escapats es mantenien a escasos segons del trio capdavanter. En el descens es van unir tots i es van produir nombrosos intents d'escapada. Finalment Lennard Kämna aconseguí arribar en solitari a Manresa. El grup del líder arribà a poc menys de dos minuts, sense que es produïssin canvis en la general.[19][20]
Etapa trencacames entre Tarragona i Mataró, tot passant pel Penedès i el Vallès abans d'arribar a la costa. Des de Tarragona es pren direcció a la Riera de Gaià, la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys (km 43,6), on es disputarà el primer esprint intermedi del dia. Se segueix cap a Vilafranca del Penedès, Gelida i Martorell. Poc després comença l'ascensió a l'alt d'Ullastrell (3a categoria, 10,4 km al 2,8%) que es corona al km109,5. Durant l'ascensió es passa per l'esprint del km 100. El descens els durà cap a Terrassa, Castellar del Vallès, Sentmenat i el Circuit de Catalunya, on es disputarà el segon esprint del dia. L'etapa seguirà cap a Cardedeu i Dosrius, previ pas per l'alt del Collet (2,9 km al 3%) i Argentona, abans d'arribar a Mataró.[5]
Cinc corredors van formar l'escapada del dia, però foren neutralitzats a manca de 22 quilòmetres. En la darrera ascensió del dia diversos ciclistes van intentar l'escapada, però finalment s'arribà a l'esprint a Mataró, on Peter Sagan s'imposà amb claredat.[21][22]
Darrera etapa de la Volta pels voltants de Barcelona i final al circuit de Montjuic. Primer l'etapa es dirigeix cap a Molins de Rei, on es disputarà el primer esprint intermedi del dia (km 8,7), i el port de l'Ordal (km 25), de tercera categoria (5,7 km al 4,4%). El descens, per Begues, durà els ciclistes a Castelldefels (km 64,5), on hi ha el segon esprint del dia, i Barcelona. Un cop a Montjuic s'hauran de fer sis voltes al circuit, diferent al d'edicions anteriors, ja que en aquesta ocasió s'arriba fins al Castell de Montjuic (2,5 km al 4,6%),[5] una aposta excepcional per a commemorar el centenari que no està prevista que es torni a repetir.[23]
A 87 km del final, un grup format per 32 corredors ha aconseguit obrir forat amb el gran grup. D'entre els integrants en aquest grup destaquen Thomas De Gendt, Marc Soler, Daniel Martin, Rigoberto Urán, David de la Cruz o Luis León Sánchez. Thomas De Gendt atacà durant la primera pujada a Montjuïc i poc després se li uní Matej Mohoric. Tot i els intents per neutralitzar-los això no fou possible. En la darrera ascensió De Gendt atacà i aconseguí uns metres d'avantatge que li van servir per guanyar la seva cinquena etapa a la Volta a Catalunya. Entre els favorits per a la victòria final sols Alejandro Valverde atacà, a 22 km del final, però Yates i l'Ineos van controlar la cursa en tot moment. Finalment no es va produir cap canvi en la classificació general. Adam Yates guanyà la general i l'Ineos Grenadiers va ocupar les tres places de podi, una cosa que no succeïa des de l'edició de 1960, quan Miquel Poblet, José Pérez Francés i Emilio Cruz, tots de l'equip Ferrys, coparen el podi.[6][7]
↑Ràdio, Catalunya. «Rubén Peris: "Demanarem que es recol·loqui la Volta el 2020, però és difícil"». [Consulta: 13 març 2021].
↑esport3. «La Volta a Catalunya revela el recorregut sencer de l'edició del centenari», 13-01-2020. [Consulta: 13 març 2021].
↑esport3. «Presentats els mallots de la Volta del Centenari», 04-03-2020. [Consulta: 13 març 2021].
↑«La Volta presenta los maillots oficiales de la edición 100» (en castellà), 12-03-2021. [Consulta: 13 març 2021].
↑ 5,05,15,25,35,45,55,65,7 «Llibre de ruta de la Volta a Catalunya». Volta a Catalunya [Consulta: 22 març 2021].
↑ 6,06,1A.N. «De Gendt, l'últim triomfador d'una Volta coronada amb un podi d'Ineos», 28-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑ 7,07,1esport3. «Adam Yates s'adjudica l'edició número 100 de la Volta», 28-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑A.C. «La Volta a Catalunya ja ha decidit els sis equips convidats - 19 gen 2021». [Consulta: 13 març 2021].
↑«Alpecin-Fenix no estará en la Volta a Catalunya tras varios casos de Covid-19» (en castellà), 21-03-2021. [Consulta: 23 març 2021].
↑esport3. «Andreas Kron, primer líder de la Volta del centenari», 22-03-2021. [Consulta: 22 març 2021].
↑Looy, Nicolas Van. «1ª Volta Catalunya: Kron bate a Luisle Sánchez» (en castellà), 22-03-2021. [Consulta: 22 març 2021].
↑«La Volta a Catalunya: resultados de la etapa 1 | Ciclismo» (en castellà), 22-03-2021. [Consulta: 22 març 2021].
↑Simon, Lluís. «La Volta tindrà una contrarellotge a Banyoles - 01 gen 2020». [Consulta: 23 març 2021].
↑esport3. «Rohan Dennis s'imposa a la crono de Banyoles i Joao Almeida és el nou líder de la Volta», 23-03-2021. [Consulta: 23 març 2021].
↑«Rohan Dennis: 'Estoy contento con la victoria, sobre todo después de tanto tiempo sin ganar'» (en castellà), 23-03-2021. [Consulta: 23 març 2021].
↑esport3. «Adam Yates guanya en solitari a Vallter 2000 i és el nou líder de la Volta», 24-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑«Adam Yates se exhibe en Vallter 2000 y es el nuevo líder de la Volta» (en castellà), 24-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑esport3. «Esteban Chaves guanya l'etapa reina de la Volta i Adam Yates manté el liderat», 25-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑esport3. «Lennard Kamna aconsegueix la victòria en solitari», 26-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑«La constancia de Kamna tiene premio en la mágica 5ª etapa de la Volta» (en castellà), 26-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑esport3. «L'eslovac Peter Sagan guanya a l'esprint la sisena etapa de la Volta», 27-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑«Peter Sagan resurge con fuerza en el final de Mataró de la Volta» (en castellà), 27-03-2021. [Consulta: 2 abril 2021].
↑ «"L’aposta pel Castell de Montjuïc és excepcional i no la tornarem a fer" - Entrevista a Rubèn Peris i Latorre». Tercer temps (Fosbury), març 2021, pàg. 12 - 13.
Espanya
Adam Yates (Ineos Grenadiers)
Richie Porte (Ineos Grenadiers)
Esteban Chaves Rubio (BikeExchange)
João Almeida (Deceuninck-Quick Step)
Thomas De Gendt (Lotto-Soudal)
Andreas Kron
Lennard Kämna
Peter Sagan
