Unter den Linden

Infotaula de vial urbàUnter den Linden
Unter den Linden Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusbulevard Modifica el valor a Wikidata
EpònimTil·ler Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaBerlín-Mitte (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
Wilhelmstraße (en) Tradueix
Friedrichstraße
Glinkastraße (en) Tradueix
Schadowstraße (en) Tradueix
Neustädtische Kirchstraße (en) Tradueix
Pariser Platz
Schlossbrücke
Charlottenstraße (en) Tradueix
Universitätsstraße (en) Tradueix
Am Zeughaus (en) Tradueix
Hinter dem Gießhaus (en) Tradueix
Schinkelplatz (en) Tradueix
Oberwallstraße (en) Tradueix
Bebelplatz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargària1.390 m Modifica el valor a Wikidata
Amplària60 m Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 31′ 00″ N, 13° 22′ 52″ E / 52.51658°N,13.381°E / 52.51658; 13.381
Vista aèria del bulevard, amb la Catedral de Berlín en primer pla i Tiergarten al fons

Unter den Linden («Sota els til·lers», en alemany) és el bulevard més tradicional i conegut de la ciutat de Berlín, Alemanya. Des dels seus principis fins a la Segona Guerra Mundial va ser el centre neuràlgic de la vida cultural berlinesa i el punt de trobada de molts ciutadans, a la manera de la Plaça de la Concòrdia a París, Piccadilly Circus a Londres, la Porta del Sol a Madrid, la Plaça de Catalunya a Barcelona, la Plaça Roja a Moscou, la Piazza del Popolo a Roma, la Marienplatz a Múnic o Times Square a Nova York.[1]

Història

Gravat de la Linden Allee, predecessora del bulevard, l'any 1691
Vista aèria en 1931 amb la Porta de Brandenburg i la Pariser Platz en primer pla
Vista del bulevard en ruïnes, en 1950, després de la Batalla de Berlín

Al segle xvi, el sender a que va donar origen al bulevard va ser obert pel príncep elector Joan Jordi de Brandenburg per arribar al seu vedat de caça a Tiergarten. El 1647, Frederic Guillem de Brandenburg va adornar la senda amb til·lers, que van unir el Palau amb les portes de la ciutat.[2][3]

La vereda est va ser integrada en les fortificacions de la ciutat en finalitzar la Guerra dels Trents Anys. Al llarg del segle xix es va convertir en el gran bulevard que avui es coneix, en expandir-se cap a l'oest amb l'erecció de l'estàtua eqüestre de Frederic el Gran per Christian Daniel Rauch.[4]

Durant la construcció del S-Bahn de Berlín el 1934 van ser tallats gran part dels til·lers originals, mentre que la resta dels arbres es va cremar durant la Batalla de Berlín a final de la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra el bulevard va restar en ruïnes, i des de 1945 va pertànyer al sector est de la ciutat, que posteriorment esdevindria capital de la República Democràtica d'Alemanya. Els til·lers actuals van ser plantats el 1950.

Amb la reunificació després de la caiguda del Mur de Berlín, ha reprès el seu lloc com el carrer favorit dels berlinesos al costat de Kurfürstendamm.

Situació

L'ampli bulevard comença a la Pariser Platz, en el costat oest de la porta de Brandenburg, on es troben l'Acadèmia d'Art, el famós Hotel Adlon i les ambaixades d'Hongria, Rússia i França. A la seua vora se situa el Neue Wache (Edifici de la Nova Guàrdia de Berlín), dissenyat pel famós arquitecte Karl Friedrich Schinkel. Des d'aquesta plaça, el bulevard recorre 1,5 km en direcció est fins a Bebelplatz, on es troba l'estàtua eqüestre de Frederic el Gran flanquejada per la Universitat Humboldt de Berlín i el Museu Alemany d'Història (Deutsches Historisches Museum) en l'antic Zeughaus. Finalitza en el pont del castell (Schlossbrücke), el qual serveix d'unió amb l'Illa dels Museus (Museumsinsel) i el centre est de Berlín.

Significat cultural

Unter den Linden és un dels principals eixos de la ciutat, clàssic punt de reunió i esplai. S'hi troben nombroses institucions nacionals i internacionals, ambaixades, i llocs d'interès turístic i cultural com la cèlebre Òpera Estatal de Berlín (Staatsoper Unter den Linden) coneguda col·loquialment com a "Lindenoper".[5]

Va ser immortalitzat per poetes com Goethe, Schiller i Heine que li va compondre el sonet Ja, Freund, hier unter den Linden" el 1822 i per diverses cançons, entre les quals "Linden Marsch" (Marxa dels til·lers) i "Untern Linden, untern Linden" de Walter Kollo, la versió dels quals més famosa es va deure a Marlene Dietrich.

Referències

  1. ↑ Urban, Florian. Neo-historical East Berlin: Architecture and Urban Design in the German Democratic Republic 1970-1990 (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2009, p. 182. ISBN 978-0-7546-7616-4. 
  2. ↑ Bartels, Elizabeth Heekin «Berlin's Tiergarten: Evolution of an urban park». The Journal of Garden History, 2, 2, 01-04-1982, pàg. 143–174. DOI: 10.1080/01445170.1982.10412400. ISSN: 0144-5170.
  3. ↑ Biesinger, Joseph A. Germany: A Reference Guide from the Renaissance to the Present (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 265. ISBN 978-0-8160-7471-6. 
  4. ↑ Ladd, Brian. The Ghosts of Berlin: Confronting German History in the Urban Landscape (en anglès). University of Chicago Press, 2018-05-01, p. 53. ISBN 978-0-226-55886-8. 
  5. ↑ Hochscherf, Tobias; Laucht, Christoph; Plowman, Andrew. Divided, But Not Disconnected: German Experiences of the Cold War (en anglès). Berghahn Books, 2010-12-01, p. 109. ISBN 978-1-84545-646-7. 

Enllaços externs

  • A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a Unter den Linden
  • Unter den Linden - 360° Panorama interactiu
  • Webcam: Vista en directe del bulevard