Tour de França de 1996

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Miguel Induráin Larraya, Marino Alonso Monje, Vicente Aparicio Vila, José Luis Arrieta Lujambio, Prudencio Indurain Larraya, José María Jiménez Sastre, Carmelo Miranda González, Orlando Rodrigues, José Ramón Uriarte Zubero, Laurent Jalabert, Íñigo Cuesta López de Castro, Herminio Díaz Zabala, Aitor Garmendia Arbilla, Patrick Jonker, Melcior Mauri i Prat, Roberto Sierra Aguero, Neil Stephens, Alex Zülle, Bjarne Riis, Rolf Aldag, Udo Bölts, Christian Henn, Jens Heppner, Brian Holm, Mario Kummer, Jan Ullrich, Erik Zabel, Tony Rominger, Federico Etxabe Musatadi, Manuel Fernández Ginés, Arsenio González Gutiérrez, Paolo Lanfranchi, Johan Museeuw, Abraham Olano Manzano, Wilfried Peeters, Andrea Tafi, Fabio Baldato, Michele Bartoli, Alberto Elli, Carlo Finco, Rolf Järmann, Marco Lietti, Roberto Pistore, Pascal Richard, Marco Saligari, Ievgueni Berzin, Dario Bottaro, Bruno Cenghialta, Ivan Cerioli, Francesco Frattini, Ivan Gotti, Nicola Minali, Davide Perona, Stefano Zanini, Lance Armstrong, Frankie Andreu, George Hincapie, Laurent Madouas, Jesús Montoya Alarcón, Kaspars Ozers, Maximilian Sciandri, Bruno Thibout, Flavio Vanzella, Richard Virenque, Bruno Boscardin, Laurent Brochard, Laurent Dufaux, Félix García Casas, Pascal Hervé, Emmanuel Magnien, Christophe Moreau, Jean-Cyril Robin, Johan Bruyneel, Michael Boogerd, Erik Breukink, Erik Dekker, Viatxeslav Iekímov, Danny Nelissen, Arvis Piziks, Rolf Sørensen, Léon van Bon, Christopher Miles Boardman, Stéphane Heulot, François Lemarchand, Frédéric Moncassin, Francis Moreau, Didier Rous, Eddy Seigneur, François Simon, Cédric Vasseur, Mario Cipollini, Simone Biasci, Giuseppe Calcaterra, Massimo Donati, Gian Matteo Fagnini, Paolo Fornaciari, Massimiliano Lelli, Eros Poli, Mario Scirea, Luc Leblanc, Dirk Baldinger, Rossano Brasi, Gerrit de Vries, Mirco Gualdi, Giuseppe Guerini, Frédéric Guesdon, Daisuke Imanaka ^(en) , Serhii Uixakov, Wladimir Belli, Alessandro Baronti, Davide Bramati, Oscar Camenzind, Roberto Conti, Valentino Fois, Sergio Previtali, Zbigniew Spruch, Ján Svorada, Claudio Chiappucci, Mario Chiesa, Peter Luttenberger, Oscar Pelliccioli, Massimo Podenzana, Marcello Siboni, Mario Traversoni, Enrico Zaina, Beat Zberg, Piotr Ugriúmov, Stefano Cattai, Andrea Ferrigato, Marco Fincato, Maurizio Fondriest, Oleksandr Gontxenkov, Pascal Lino, Paolo Savoldelli, Marco Zen, Maarten den Bakker, Jeroen Blijlevens, Bo Hamburger, Servais Knaven, Vladímir Poulnikov, Laurent Roux, Jesper Skibby, Peter van Petegem, Bart Voskamp, Djamolidín Abdujapàrov, Mauro Bettin, Stefano Colagè, Heinz Imboden, Serguei Uslamin, Leonardo Piepoli, Fabio Roscioli, Cristian Salvato, Tobias Steinhauser, Andrei Txmil, Gilles Bouvard, Peter Farazijn, Thomas Fleischer, Oleg Kozlitine, Nico Mattan, Scott Sunderland, Paul Van Hyfte, Marc Wauters, Fernando Escartín Coti, Julio César Aguirre, Hernán Buenahora Gutiérrez, Francisco Cabello Luque, José Joaquín Castelblanco Romero, Laudelino Cubino González, José Jaime González Pico, Federico Muñoz Fernández, José Ángel Vidal Martínez, Mariano Piccoli, Alessandro Bertolini, Claudio Camin, Marco Della Vedova, Cristiano Frattini, Luca Gelfi, Zenon Jaskuła, Omar Pumar, Mauro Radaelli, Jacky Durand, Dominique Arnould, Jean-Pierre Bourgeot, Franck Bouyer, Jean-Claude Colotti, Thierry Laurent, Thierry Marie, Jean-Luc Masdupuy, Michel Vermote, Christophe Capelle, Thierry Bourguignon, Laurent Genty, Thierry Gouvenou, Marek Leśniewski, Frédéric Pontier, Cyril Saugrain, Gilles Talmant i Francisque Teyssier

← 1995

1997 →

El 83é Tour de França es va disputar del 29 de juny al 21 de juliol de 1996 sobre un recorregut de 21 etapes més el pròleg inicial, i amb un total de 3765 km. que el vencedor va cobrir a una velocitat mitjana de 39,236 km/h. La carrera va començar a 's-Hertogenbosch (Països Baixos) i va acabar a París, en el clàssic final dels Camps Elisis.

Miguel Indurain, guanyador de les anteriors cinc edicions del Tour, era el gran favorit per a la victòria final. Entre els seus rivals s'incloïen Alex Zülle (segon en l'edició anterior), Tony Rominger, Eugeni Berzin, Bjarne Riis, Piotr Ugrumov o Laurent Jalabert. La revelació d'aquest Tour va ser el jove alemany Jan Ullrich, segon en la general final. Finalment Indurain no va poder aconseguir el seu sisè Tour i va quedar en onzena posició.

El guanyador de la competició individual va ser el danés Bjarne Riis, que el 2007 va reconèixer haver pres EPO per a alçar-se amb el mallot groc.

En aquest Tour de França l'organització va retre un homenatge a Miguel Induráin amb una etapa pirinenca de 262 km que acabava a Pamplona i que va passar per davant de casa seva a Villava. Milers d'espanyols van anar a les carreteres navarreses a donar suport al pentacampió, malgrat que el dia anterior havia perdut totes les opcions de guanyar el seu sisè Tour.