Thomas Murphy

Infotaula de personaThomas Murphy
Biografia
Naixement26 agost 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
comtat de Louth (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióagricultor, activista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
IRA Provisional Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteConflicte nord-irlandès Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perincompliment fiscal Modifica el valor a Wikidata

Thomas "Slab" Murphy (en gaèlic irlandès: Tomás Mac Murchaidh) (Ballybinab, Hackballscross, Comtat de Louth, 26 d'agost de 1949)[1] és un agricultor irlandès, que es creu que fou Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA).[2] La seva granja es troba a cavall del comtat d'Armagh i del comtat de Louth, a la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. El desembre de 2015, Murphy va ser declarat culpable de nou delictes d'evasió fiscal després d'una llarga investigació de l'Oficina d'Actius Criminals de la República d'Irlanda. El febrer de 2016, Murphy va ser empresonat per complir una condemna de 18 mesos de presó.[3]

Murphy hauria estat un destacat membre de la Brigada del Sud d'Armagh de l'IRA abans de ser elegit Cap de l'Estat Major de l'organització paramilitar irlandesa. Toby Harnden, antic corresponsal del Daily Telegraph, el va esmentar com a planificador de l'emboscada de Warrenpoint del 1979, en la qual van morir 18 soldats britànics, i també va ser presumptament implicat en l'atemptat amb bomba de Mullaghmore el mateix dia, que va matar quatre persones (incloses dues fills i Lluís Mountbatten, primer comte de Mountbatten de Birmània). Murphy va participar en la importació d'armes de Líbia els anys vuitanta,[4] i va ser membre del Consell de l'Exèrcit que va decidir posar fi al seu primer alto el foc amb l'atemptat dels Docklands de 1996, a Londres, que va matar dos homes.[5]

Referències

  1. Harnden 1999, p.27
  2. Sharrock, David «Ex IRA chief Thomas ‘Slab’ Murphy to hand over £1m criminal assets» (en anglès). The Sunday Times, 17-10-2008 [Consulta: 22 novembre 2020].
  3. Keena, Colm «Thomas ‘Slab’ Murphy sentenced to 18 months’ jail for tax offences» (en anglès). The Irish Times, 26-02-2016 [Consulta: 22 novembre 2020].
  4. Moloney, p.21
  5. Moriarty, Gerry «Authorities pursue criminal assets in latest bid to get their man» (en anglès). The Irish Times, 07-10-2005 [Consulta: 22 novembre 2020].

Bibliografia

  • Harnden, Toby. Bandit Country IRA and South Armagh. Hodder & Stoughton, 1999. ISBN 9780340717363. 
  • Moloney, Ed. A Secret History of the IRA (en anglès). Penguin, 2007. ISBN 9780141900698. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Grups paramilitars
lleialistes
Grups paramilitars
republicans
Exèrcit Republicà Irlandès · Saor Éire · IRA Oficial · IRA Provisional  · Irish National Liberation Army · IRA de la Continuïtat · IRA Autèntic · South Armagh Republican Action Force · Derry Citizens Defence Association‎ · Irish People's Liberation Organisation
Decisions polítiques,
vagues, etc..
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Blanket protest · Acord de Divendres Sant · Acord de Saint-Andrews · Home rule · Murs de la pau · Dirty protest · Ulster Workers Council Strike · Informe del Diumenge Sagnant
Actes de violència
Batalla del Bogside (1969)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969  · Batalla de Saint-Matthew (1970)  · Bloody Friday (1972)  · Atemptat de Claudy (1972)  · Fugida en helicòpter de la presó de Mountjoy (1973) · Atemptats dels pubs de Birmingham (1974)  · Atemptats de Dublín i Monaghan (1974) · Atac del Bar Bayardo (1975)  · Assassinats de Miami Showband (1975)  · Assassinats dels Reavey i els O'Dowd (1976)  · Massacre de Kingsmill (1976)  · Emboscada de Warrenpoint (1979)  · Fugida de la presó de Maze (1983)  · Atemptat de Brighton (1984)  · Massacre del Remembrance Day (1987)  · Massacre de Milltown (1988)  · Assassinat dels caporals (1988)  · Massacre de Teebane (1992)  · Atemptat de Shankill Road (1993) · Massacre de Greysteel (1993) · Massacre de Loughinisland (1994)  · Atemptat de Canary Wharf (1996)  · Atemptat de Manchester (1996)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997  · Atemptat d'Omagh (1998)  · Disputa de Holy Cross (2001-2002)
Operacions militars i policials
Presons, policia
i forces armades
Irlanda del nord
Garda Síochána  · Exèrcit irlandès
Zones republicanes
Falls Road · Free Derry · Brandywell · Milltown Cemetery · New Lodge · Ballymurphy · Whiterock · Ardoyne · Short Strand‎ · Bogside · Creggan · Free Derry Corner · Andersonstown
Àrees unionistes
Shankill Road · Sandy Row · Waterside · Newtownards Road · Cluan Place · Fountain Estate · Massarene · Glenbryn
Prominents republicans
Gerry Adams · Martin McGuinness · Bobby Sands · Billy McMillen · Billy McKee · Seamus Costello · Bernadette Devlin · Mairéad Farrell · Brendan McFarlane · Joe Cahill · Pat Doherty · Eamonn McCann · Michael McKevitt · Thomas Murphy
Prominents unionistes
Terence O'Neill · Ian Paisley  · Gregory Campbell · Michael Stone · Lenny Murphy · Billy Wright · Johnny Adair
Partits polítics
Unionistes
Nacionalistes
Altres