The Spectator
![]() | Aquest article tracta sobre la revista actual. Vegeu-ne altres significats a «The Spectator (1711)». |
![]() ![]() | |
Tipus | revista ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | anglès ![]() |
Data d'inici | 1828 ![]() |
Fundador | Robert Stephen Rintoul (en) ![]() ![]() |
Propietat de | Robert Stephen Rintoul (en) ![]() Richard Holt Hutton (1861–1897) Meredith Townsend (en) ![]() John Strachey (1897–1924) Evelyn Wrench (en) ![]() Ian Gilmour (1954–1967) Harold Creighton (1967–1975) Henry Keswick (1975–1980) Fairfax Media (1985–1988) ![]() |
Adreça | 22 Old Queen Street, Westminster, SW1H 9HP ![]() |
Lloc de publicació | Londres ![]() |
Estat | Regne Unit ![]() |
Dades i xifres | |
Periodicitat | 1 setmana ![]() |
Editor | Fraser Nelson ![]() |
Identificadors | |
ISSN | 0038-6952 ![]() |
Lloc web | spectator.co.uk ![]() |
![]() ![]() |
The Spectator és una revista setmanal britànica publicada per primera vegada el 6 de juliol de 1828.[1] Els seus propietaris són David i Frederick Barclay, que també són amos del Daily Telegraph.
Els seus àmbits principals són la política i la cultura. La seva línia editorial és generalment conservadora i de centredreta, tot i que alguns dels seus col·laboradors regulars com Frank Field i Martin Bright escriuen des d'una perspectiva més d'esquerra. La revista també té extenses seccions dedicades a l'art, on s'escriu sobre llibres, música, òpera i crítiques de cinema i televisió. A la darreria de l'any 2008, va començar a publicar-se Spectator Austràlia, que ofereix dotze pàgines de «contingut únicament australià» (incloent una pàgina editorial especial) a més del contingut britànic complet. La revista tenia el 2008[Cal actualitzar] una tirada de 77.146 exemplars.
Ser editor de The Spectator sovint va formar part de la ruta als alts càrrecs al Partit Conservador; alguns dels seus antics redactors inclouen a Iain Macleod, Ian Gilmour i Nigel Lawson, tots ells van arribar a ser ministres. Ser editor també pot resultar un trampolí per aconseguir algun càrrec públic, com va passar amb Boris Johnson, l'alcalde conservador de Londres triat en 2008.[2]
Referències
Enllaços externs
- Web de la revista (anglès)