Tanztheater Wuppertal

Infotaula d'organitzacióTanztheater Wuppertal
lang=ca
Pina Bausch, al centre, amb altres membres de la seva companyia, la Tanztheater Wuppertal, l'any 2009 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de teatre
companyia de dansa Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballarts escèniques, dansa-teatre i dansa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1973
FundadorPina Bausch Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Wuppertal (Alemanya)
Format per
Bénédicte Billiet (en) Tradueix
Jean-Laurent Sasportes (en) Tradueix
Isabel Ribas
Azusa Seyama (en) Tradueix
Shantala Shivalingappa (en) Tradueix
Dana Sapiro (en) Tradueix
Fabien Prioville (en) Tradueix
Felix Ruckert
Nazareth Panadero (en) Tradueix
Helena Pikon (en) Tradueix
Carlos Orta
Mark Sieczkarek
Michael Strecker (en) Tradueix
Lutz Förster
Malou Airaudo
Dominique Mercy
Julie Anne Stanzak (en) Tradueix
Josephine Ann Endicott
Monika Wacker (en) Tradueix
Wolf-Werner Wolf
Meryl Tankard
Aida Vainieri (en) Tradueix
Jan Minařík
Vivienne Newport (en) Tradueix
Fernando Suels (en) Tradueix
Thusnelda Mercy (en) Tradueix
Rolando Brenes Calvo (en) Tradueix
Antonio Carallo (en) Tradueix
Finola Cronin (en) Tradueix
Damiano Ottavio Bigi (en) Tradueix
Anne Marie Benati (en) Tradueix
Andrey Berezin (en) Tradueix
Clémentine Deluy (en) Tradueix
Julie Shanahan (en) Tradueix
Pascal Merighi (en) Tradueix
Raphaëlle Delaunay
Dominique Duszynski (en) Tradueix
Silvia Kesselheim
Ed Kortlandt (en) Tradueix
Elena Majoni
Michael Diekamp
Ditta Miranda Jasjfi (en) Tradueix
Mechthild Großmann
Chrystel Guillebeaud
Pau Aran Gimeno
Marion Cito (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpina-bausch.de Modifica el valor a Wikidata
Edifici del Teatre de Wuppertal

El Teatre de Wuppertal, en alemany el Tanztheater Wuppertal, és una companyia de dansa-teatre creada per Pina Bausch l'any 1973 i que té residència a un edifici a Wuppertal (Alemanya) que pren el seu mateix nom. La ciutat de Wuppertal és la que paga el Tanztheater. Treballa el territori fronterer entre la dansa i el teatre, sent la seva influència enorme arreu del món, tant en una com en l'altre.[1][2]

Actualment està dirigida per Lutz Förster, col·laborador proper de Pina Bausch i professor a la Folkwang University of the Arts d'Essen. L'any 2011 comptava amb un repertori de 42 peces originals i estava formada per 29 ballarins de diferents nacionalitats i una quinzena d'altres treballadors.[3][4][5]

Història

Aquesta companyia va ser creada per Pina Bausch, que la va dirigir fins a la seva mort, el 2009. Ella havia estat formada en dansa contemporània, en el corrent alemany de dansa expressionista, amb Kurt Jooss a la seva escola d'Essen. En Kurt Jooss té coreografies molt populars, algunes d'elles encara en cartell, i es caracteritzava per la seva mirada satírica i pel fet que els seus ballarins anaven vestits de carrer i utilitzaven objectes reals. Pina Bausch també s'havia dedicat a dirigir els moviments dels actors a peces de teatre. Més tard, es formà als Estats Units amb Paul Taylor, un alumne de Martha Graham.[2][6]

Estil

A Cafè Müller l'escenari està ple de taules i de cadires com aquestes
Escena de Cravos (2001) a la qual es pot veure el terra cobert de flors i homes amb vestits de dona que podrien recordar els dels anys 50

La companyia mescla el teatre i la dansa, "fent-los evolucionar a un únic gènere" i donant-lo a conèixer: la dansa-teatre. cal tenir en compte que als anys 70 la fusió de les diferents arts escèniques encara s'estava desenvolupant i no era tan familiar com en l'actualitat. Els actors-ballarins han de dominar la tècnica del ballet, però no només ballen sinó que tenen text dramtàtic parlat, riuen, ploren i de vegades poden cantar. Els moviments responen a les seves motivacions i psicologia. S'inclouen accions físiques, sovint repetides múltiples vegades amb fi d'aconseguir diversos efectes.

Les trames són molt reals i concretes, realistes i quotidianes; relatives a coses experimentades tant personal com físicament. Una de les característiques de la Tanztheater Wuppertal és que els seus components són ballarins de tot el món i li agrada incorporar influències de diferents cultures. El tema principal final però, és tan universal com la necessitat d'amor, ironitzant sobre el comportament humà, especialment en les relacions home-dona, i els estereotips.[2][6]

Utilitza un llenguatge poètic, que sovint pot esdevenir també còmic o absurd. Moltes vegades l'estètica és la dels anys 50. Alguns elements típics són les músiques d'origen popular, el terra cobert d'elements naturals (herba, flors, aigua...), animals reals en escena, passarel·les, homes vestits de dona, o abraçades que acaben en rebuig.[2][6]

Coreografies

Le Sacre du Printemps (1975), inspirat en la obra homònima de Vaslav Nijinski

La companyia compta amb més de quaranta obres de producció pròpia, algunes de les més rellevants de la seva primera època són Els set pecats capitals (1976), Renata emigra (1977), Cafè Müller (1978), 1980 (1984) i Gebirge (1985). A partir de la segona meitat del 80 i durants els 90 els seus treballs estan inspirats en ciutats, per exemple Viktor (1986) sobre Roma, Palermo (1989), Madrid (1992) i Masurca fogo (1998) sobre Lisboa.[2][6]

Enllaços externs

  • Tanztheater Wuppertal Arxivat 2014-08-22 a Wayback Machine. Web oficial (anglès) (alemany)

Referències

  1. Diversos autors, Quan el temps es fa espai: la professió de mirar, Monografies de teatre, Volum 38. Editat per la Diputació Provincial de Barcelona. Institut de Edicions, 1999. ISBN 9788477946694 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
  3. Comunicat de premsa Arxivat 2012-04-30 a Wayback Machine. al site de la companyia, 17 d'abril de 2013. (anglès) (alemany)
  4. La compagnie de Pina Bausch apprend à vivre sans sa figure tutélaire de Rosita Boisseau, al diari Le Monde, 11 de novembre de 2009 (francès)
  5. A Wuppertal, la danse continue sans Pina Bausch de Daniel Conrod, a la publicació Télérama, número 3203, 4 de juny de 2011. (francès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Mercè Saumell i Vergès, El teatre contemporani, Editorial UOC, 2006 ISBN 9788497884020 (català)
Registres d'autoritat