Suzy (pel·lícula)
 | Per a altres significats, vegeu «Suzy». |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | George Fitzmaurice |
| Protagonistes | Jean Harlow Franchot Tone Cary Grant Benita Hume Lewis Stone Christian Rub Dennis Morgan Ferdinand Gottschalk Greta Meyer Inez Courtney Theodore von Eltz Una O'Connor David Clyde  |
| Director artístic | Cedric Gibons |
| Producció | Maurice Revnes |
| Guió | Dorothy Parker, Alan Campbell, Horace Jackson i Lenore J. Coffee adaptació d'una novel·la de Herbert Gorman |
| Música | William Axt |
| Fotografia | Ray June |
| Muntatge | George Boemler |
| Vestuari | Dolly Tree |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 93 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Tema | aviació |
| Lloc de la narració | París |
         | |
Suzy és una pel·lícula dramàtica de 1936 dirigida per George Fitzmaurice i protagonitzada per Jean Harlow, Franchot Tone, i Cary Grant. La pel·lícula va ser parcialment escrita per Dorothy Parker i dirigida per George Fitzmaurice, basada en una novel·la de Herman Gorman. La cançó nominada a l'oscar, "Did I Remember?", va ser cantada per Virgínia Verrill (no surt als crèdits).[1]
Argument
Una noia nord-americana, Suzy, es troba a Londres el 1914. Està enamorada de l'irlandès Terry, un inventor que treballa per a una empresa d'enginyeria propietat d'un alemany. Després de casar-se, Terry és assassinat i Suzy fuig a París, on coneix l'aviador André quan la guerra està a punt de començar.[2]
Repartiment
- Jean Harlow: Suzy
- Franchot Tone: Terry
- Cary Grant: André
- Lewis Stone: Baró
- Benita Hume: Madame Eyrelle
- Reginald Mason: Capità Barsanges
- Inez Courtney: Maisie
- Greta Meyer: Sra. Schmidt
- David Clyde: 'Knobby'
- Christian Rub: 'Pop' Gaspard
- George Spelvin: Gaston
- Una O'Connor: La propietària
- Theodore von Eltz: El productor de revista
- Dennis Morgan: L'oficial
- Ferdinand Gottschalk (no surt als crèdits): El propietari del cafè 'Anges'
Producció
Dorothy Parker va ser una des les destacades guionistes, i el diàleg de la primera escena és atribuït a ella. La cançó del cabaret de Harlow, "Did I Remember (To Tell You I Adored You)" de Walter Donaldson i Harold Adamson va ser batejada per la vocalista Virginia Verrill que també l'havia batejat a Reckless (1935). Grant, qui va reemplaçar Clark Gable com el tercer protagonista, també va cantar uns quants compassos de la cançó.[3] Altres cançons, "When You Wore a Tulip and I Wore a Big Red Rose" i "Under the Bamboo Tree", no surten als crèdits però són cantades per Verrill.[1]
Per tal de filmar les seqüències aèries, l'equip va ser arrendat a Howard Hughes i una escena va ser directament treta de Hell's Àngels (1930), que va ser la pel·lícula amb que Harlow es va obrir camí.[4] El número de l'avió es veia clarament, incloent el caça de la Royal Aircraft Factory S.E.5, l'alemany Fokker D.VII i els caces Thomas-Morse S-4 així com un rar Sikorsky S-29-A[5]
Premis i nominacions
Nominacions
- 1937. Oscar a la millor cançó original per Walter Donaldson (música) i Harold Adamson (lletra) per la cançó "Did I Remember"
