Successió (matemàtiques)

Gràfica d'una successió convergent.

En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.[1] Més formalment, s'anomena successió una aplicació definida en el conjunt dels nombres naturals, o un subconjunt seu, i que pren valors en un conjunt arbitrari. Si aquest altre conjunt és el dels nombres reals es diu que és una successió de nombres reals; si és un conjunt de funcions, es diu successió de funcions, etc.[2][3][4]

Per exemple, una successió de nombres reals és una aplicació

a : N R {\displaystyle {\begin{matrix}a:&\mathbb {N} &\to &\mathbb {R} \end{matrix}}}

A diferència de la notació habitual per a representar els valors d'una aplicació, on la variable s'acostuma a escriure entre parèntesis, a ( n ) {\displaystyle a(n)} , la variable d'una successió s'acostuma a representar com a subíndex: a n {\displaystyle a_{n}} .[5] Així doncs, els valors de la successió a són

a 0 , a 1 , a 2 , a 3 , a 4 , . . . {\displaystyle {\begin{matrix}&a_{0},a_{1},a_{2},a_{3},a_{4},...\end{matrix}}}

L'element a n {\displaystyle a_{n}} és el terme d'índex n de la successió a. També és habitual representar una successió a {\displaystyle a} amb la notació

( a n ) n N {\displaystyle {\begin{matrix}&(a_{n})_{n\in \mathbb {N} }\end{matrix}}} .

Pel que fa al conjunts d'índexs, de vegades és còmode que el primer terme de la successió tingui índex 1. En aquest cas, la successió seria a 1 , a 2 , a 3 , a 4 , . . . {\displaystyle {\begin{matrix}a_{1},a_{2},a_{3},a_{4},...\end{matrix}}} i s'escriuria ( a n ) n 1 {\displaystyle {\begin{matrix}(a_{n})_{n\geq 1}\end{matrix}}} . Quan queda clar, pel context, quin és el conjunt d'índexs, simplement s'escriu ( a n ) . {\displaystyle {\begin{matrix}(a_{n}).\end{matrix}}}


Es pot definir una successió tant explícitament com implícitament. Alguns exemples de successions definides explícitament serien

a n = n 2 ,       ( a n ) = ( 0 , 1 , 4 , 9 , 16... ) {\displaystyle a_{n}=n^{2},\ \ \ (a_{n})=(0,1,4,9,16...)}

a n = 1 / n ,     n 1 ,       ( a n ) = ( 1 , 1 / 2 , 1 / 3 , 1 / 4 , 1 / 5... ) {\displaystyle a_{n}=1/n,\ \ n\geq 1,\ \ \ (a_{n})=(1,1/2,1/3,1/4,1/5...)}

a n = ( 1 ) n ,       ( a n ) = ( 1 , 1 , 1 , 1 , 1 , 1 ) {\displaystyle a_{n}=(-1)^{n},\ \ \ (a_{n})=(1,-1,1,-1,1,-1\ldots )}

a n = cos ( n π / 2 ) ,       ( a n ) = ( 1 , 0 , 1 , 0 , 1 , 0 , 1... ) {\displaystyle a_{n}=\cos(n\pi /2),\ \ \ (a_{n})=(1,0,-1,0,1,0,-1...)} .

També moltes successions es defineixen de manera implícita usant una recurrència, per exemple:[6]

Progressió geomètrica de raó r {\displaystyle r} : a n + 1 = r a n ,     a 0 {\displaystyle a_{n+1}=ra_{n},\ \ a_{0}} donat.

Successió de Fibonacci: a n + 1 = a n + a n 1 {\displaystyle a_{n+1}=a_{n}+a_{n-1}} , a 0 = 0 ,   a 1 = 1 {\displaystyle a_{0}=0,\ a_{1}=1} ,     ( a n ) = ( 0 , 1 , 1 , 2 , 3 , 5 , 8 , 13 ) {\displaystyle \ \ (a_{n})=(0,1,1,2,3,5,8,13\ldots )} .

La successió de la conjectura de Collatz: a n + 1 = { n / 2 si  n  parell 3 n + 1 si  n  senar ,     a 0 > 0    enter donat . {\displaystyle a_{n+1}={\begin{cases}n/2&{\text{si }}n{\text{ parell}}\\3n+1&{\text{si }}n{\text{ senar}}\end{cases}},\ \ a_{0}>0\ {\text{ enter donat}}.}

La successió dels nombres primers: a 0 = 2 {\displaystyle a_{0}=2} , i a n + 1 {\displaystyle a_{n+1}} és el menor nombre enter més gran que a n {\displaystyle a_{n}} que no és divisible per cap dels a 0 , a 1 , , a n {\displaystyle a_{0},a_{1},\dots ,a_{n}} .

S'anomena subsuccessió o successió parcial d'una successió donada ( a n ) {\displaystyle (a_{n})} a una altra que s'obté de la primera eliminant alguns dels seus termes. Per exemple, la successió ( 1 ) n {\displaystyle (-1)^{n}} és una subsuccessió de la successió cos ( n π / 2 ) {\displaystyle \cos(n\pi /2)} , ambdues considerades més amunt.

Les successions tenen una gran importància en anàlisi matemàtica i en topologia, amb els conceptes de límit, de successió convergent i de successió de Cauchy, així com el de sèrie convergent.

Bibliografia

  • Ortega Aramburu, Joaquin M. Introducció a l'Anàlisi Matemàtica. Bellaterra (Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1990. ISBN 84-7488-800-X, 84-7488-809-3. 
  • Perelló, Carles. Càlcul Infinitesimal. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. ISBN 84-7739-518-7. 

Referències

  1. «sequence | mathematics | Britannica» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2022].
  2. Perelló, Carles. Càlcul Infinitesimal. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 37. ISBN 84-7739-518-7. 
  3. Rosa Mateu Martínez, Montserrat Torras i Conangla (Coords.). Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, 2002, p. 317. ISBN 8441227926. 
  4. «Problemes resolts de successions aritmètiques i geomètriques». [Consulta: 12 febrer 2022].
  5. Maths, Sangaku. «Definició i terme general d'una successió». [Consulta: 12 febrer 2022].
  6. «Sequences». [Consulta: 14 febrer 2022].

Vegeu també

Registres d'autoritat