Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven)

Infotaula obra musicalSonata per a violí núm. 9

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsonata Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1805 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aRodolphe Kreutzer Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i violí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 87281f3c-67c6-48ff-be2b-a84d758d2831 IMSLP: Violin_Sonata_No.9,_Op.47_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002659626 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a violí i piano num. 9, en la major, op. 47, de Ludwig Van Beethoven, més coneguda com la Sonata “Kreutzer”,[1] és famosa per les dificultats tècniques del violí,[2] la seva inusual durada (uns 40 minuts) i l'abast emocional: el primer moviment és especialment intens, el segon una tranquil·la meditació i el tercer, simplement alegre i exuberant.

Dedicatòria

George Bridgetower, aquarel·la del 1800, d'autor desconegut.

La sonata va ser dedicada originalment al violinista George Bridgetower (1778-1860), amb el subtítol de "Sonata mulattica composta per il mulatto Brischdauer [Bridgetower], gran pazzo e compositore mulattico" (Sonata mulàtica composta per al mulat Brischdauer, gran ximple i compositor mulat). Ambdós, compositor i violinista, l'estrenaren en un concert el 24 de maig de 1803 al Teatre Augarten, un concert que va començar ben d'hora, a les 8:00 del matí. Bridgetower va llegir a vista la sonata, sense cap assaig previ. Sembla que després de l'actuació, mentre estaven bevent, Bridgetower va insultar una dona a qui Beethoven apreciava; enfurismat, eliminà la dedicatòria de la peça que canvià la de Rodolphe Kreutzer, que era considerat el millor violinista del moment.[3] Sembla, però, que Kreutzer mai va interpretar-la, ja que no apreciava la música de Beethoven, fins al punt que anys més tard va dir a Berlioz que trobava la sonata «escandalosament incomprensible».[4]

Anàlisi musical

Sonata per a violí núm. 9
1r mov.

Interpretació de Paul Rosenthal (violí) i Edward Auer (piano)
2n mov.

P. Rosenthal i E. Auer
3r mov.

P. Rosenthal i E. Auer
3r mov.

Interpretació de John Michel (violoncel sol)
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Beethoven no va donar cap designació de tonalitat. Encara que l'obra apareix en el títol amb la tonalitat de la major, el compositor i teòric musical austríac Gerhard Präsent opina que la tonailtat principal és, de fet, la menor. Präsent observa connexions interessants amb la Sonata per a violí núm. 6.[5]

La peça està composta per tres moviments i la seva interpretació sol durar uns 40 minuts:

  1. Adagio sostenuto - Presto - Adagio[6] (uns 15 minuts)
  2. Andante con variazioni[7] (uns 18 minuts)
  3. Presto[8] (uns 10 minuts)

La sonata comença amb una lenta introducció de 18 compassos,[9] del qual només els 4 primers compassos del violí sol, són en la Major. El piano entra i l'harmonia comença a modular cap a la menor, en un Presto amb un caràcter enfadat. Cap al final, retorna a l'ambient inicial de l'Adagio, abans de tancar el moviment en un ambient angoixant.

Difícilment podria haver-hi un contrast més gran amb el segon moviment, una melodia plàcida en fa major sobre les que desenvolupa cinc variacions.

Präsent observa connexions interessants amb la Sonata per a violí núm. 6.[5]

Influència

Lev Tolstoi li donà el nom de la sonata a una novel·la.[10]

Referències

  1. ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 5.
  2. ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 8.
  3. ↑ Thayer, Thayer's Life of Beethoven, ed. Elliot Forbes, Princeton University Press, 1993, 332-333.
  4. ↑ Swafford, Jan. Acantilado. Beethoven: tormento y triunfo. 1a. Barcelona: Acantilado, novembre 2017, p. 500. ISBN 9788416748686. 
  5. ↑ 5,0 5,1 "The Strad" Oct. 1999, p. 1023: „The ´Kreutzer´ was not written in A major“/Gerhard Präsent, London
  6. ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 25, 32.
  7. ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 32.
  8. ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 36.
  9. ↑ Lasso Rubio, 2012, p. 25.
  10. ↑ Carrera, Elodie «La influencia de las nuevas tecnologías en la literatura de hoy. La vida en las ventanas y Microrréplicas de Andrés Neuman». L'Ordinaire des Amériques, 220, 2016, pàg. 7. DOI: 10.4000/orda.2825.

Bibliografia

  • Lasso Rubio, Yon Alexander. Análisis hacia la interpretación de la Sonata No 9 para violín y piano en La Mayor, Op. 47, Kreutzer de Ludwig van Beethoven, 2012. 

Enllaços externs

  • European Archive, Enregistrament de la Sonata Kreutzer amb accés lliure de l'enregistrament de Max Rostal (violí) i Franz Osborn (piano).
  • Informació sobre la dedicatòria de la Sonata Kreutzer. Arxivat 2005-01-19 a Wayback Machine.
  • Sonata per a violí núm. 6[Enllaç no actiu] Interpretada per Corey Cerovsek (violí) i Paavali Jumppanen (piano) a l'Isabella Stewart Gardner Museum (format MP3).
Registres d'autoritat
  • Vegeu aquesta plantilla
Sonates per a violí de Ludwig van Beethoven
  • Núm. 1 en re major, op. 12 núm. 1
  • Núm. 2 en la major, op. 12 núm. 2
  • Núm. 3 en mi bemoll major, op. 12 núm. 3
  • Núm. 4 en la menor, op. 23
  • Núm. 5 en fa major, op. 24 ("Primavera")
  • Núm. 6 en la major, op. 30 núm. 1
  • Núm. 7 en do menor, op. 30 núm. 2
  • Núm. 8 en sol major, op. 30 núm. 3
  • Núm. 9, op. 47 (Kreutzer)
  • Núm. 10 en sol major, op. 96
Vegeu la Llista de composicions  · Catàleg complet d'obres