Simfonia núm. 2 (Mozart)

Infotaula de composicióSimfonia en si bemoll major
Forma musicalSimfonia
TonalitatSi♭ major
CompositorLeopold Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióAnhang C 11.02
  1. Allegro moderato
  2. (Andante)
  3. Menuetto & Trio
  4. Presto
Part deSimfonies de Wolfgang Amadeus Mozart i llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 6e48c8ac-2db4-4b98-af89-2e66ed2f4098 IMSLP: Symphony,_Eisen_B-flat_6_(Mozart,_Leopold) Allmusic: mc0002417977 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 2 en si bemoll major, K. 17, atribuïda durant molt temps a Wolfgang Amadeus Mozart, actualment es considera que possiblement és una composició del seu pare Leopold.[1] Per aquest motiu, en la sisena edició del catàleg Köchel, té la indicació Anhang C 11.02.[2]; i també està catalogada com a "Eisen Si♭ 6" en el catàleg de Cliff Eisen de les simfonies de Leopold Mozart. Des que es creu que la Simfonia K. 17 no és de W.A. Mozart, la Neue Mozart-Ausgabe no inclou aquesta simfonia com a part de la seva edició.

L'obra consta de quatre moviments en la seqüència habitual ràpid-lent-minuet-ràpid:

  1. Allegro moderato
  2. (Andante)[3]
  3. Menuetto & Trio
  4. Presto

La publicació d'aquesta simfonia a l'Alte Mozart-Ausgabe, la primera edició completa de la música de Mozart, mostra diversos diverses notes en les que es suggereix una composició inacabada. Per exemple, en el Menuetto I només es completen la part del primer violí, el violoncel i el contrabaix; el segon violí i la viola, completament, són addicions editorials.[4]

Referències i notes

  1. ^ Per l'atribució de la simfonia a Leopold Mozart, vegeu Stanley Sadie, The New Grove Mozart (NY: Norton, 1983), p. 197 (Mozart work list). ISBN 0-393-30084-6.
  2. ^ Sadie, p. 197.
  3. ^ El parèntesi apareix en la designació del tempo "Andante" en la partitura de la simfonia.
  4. ^ Vegeu la partitura a Simfonia núm. 2: Partitura lliure a l'IMSLP.

Enllaços externs

  • Simfonia núm. 2: Partitura lliure a l'IMSLP.

\relative c'' {
 \key bes \major
 \tempo "Allegro"
 \partial 4 f8.\f f16 bes4 d,8. d16 f4 f,8. f16 bes4 d8. f16 \times 2/3 {f,8-. f (g} \times 2/3 {as g f)} g4
}
  • Vegeu aquesta plantilla
Wolfgang Amadeus Mozart
Família
Vida
Música
General
Orquestral
Vocal
Cambra
Influències
  • Vegeu aquesta plantilla
Simfonies d'infantesa
1764–1771
  • Núm. 1 en mi♭ M
  • Núm. 2 en si♭ Ma
  • Núm. 3 en mi♭ Mb
  • Núm. 4 en re M
  • Núm. 5 en si♭ M
  • Núm. 6 en fa M
  • Núm. 7 en re M
  • Núm. 8 en re M
  • Núm. 9 en do M
  • Núm. 10 en sol M
  • Núm. 11 en re Mc
  • Núm. 12 en sol M
  • Núm. 13 en fa M
Simfonies
1771–1774
(Salzburg)
  • Núm. 14 en la M
  • Núm. 15 en sol M
  • Núm. 16 en do M
  • Núm. 17 en sol M
  • Núm. 18 en fa M
  • Núm. 19 en mi♭ M
  • Núm. 20 en re M
  • Núm. 21 en la M
  • Núm. 22 en do M
  • Núm. 23 en re M
  • Núm. 24 en si♭ M
  • Núm. 25 en sol m
  • Núm. 26 en mi♭ M
  • Núm. 27 en sol M
  • Núm. 28 en do M
  • Núm. 29 en la M
  • Núm. 30 en re M
Darreres simfonies
1778–1788
  • Núm. 31 en re M, «París»
  • Núm. 32 en sol M
  • Núm. 33 en si♭ M
  • Núm. 34 en do M
  • Núm. 35 en re M, «Haffner»
  • Núm. 36 en do M, «Linz»
  • Núm. 37 en sol Md
  • Núm. 38 en re M, «Praga»
  • Núm. 39 en mi♭ M
  • Núm. 40 en sol m
  • Núm. 41 en do M, «Júpiter»
Simfonies no numerades
  • K. 75 (núm. 42)e
  • K. 76 (núm. 43)e
  • K. 81 (núm. 44)e
  • K. 95 (núm. 45)e
  • K. 96 (núm. 46)e
  • K. 97 (núm. 47)e
  • K. 111+120 (núm. 48)
  • K. 161/141a (núm. 50)
  • K. 196+121 (núm. 51)
  • K. 208+102 (núm. 52)
  • K. 74 g (núm. 54)e
  • K. 45b (núm. 55)e
  • K. 98 (núm. 56)e
  • K. 16a (Odense)e
  • K. 19a
  • K. 45a (Old Lambach)
  • K. 135+61h
a Núm. 2, atribuïda a Leopold Mozart.  · b Núm. 3, atribuïda a Carl Friedrich Abel.  · c Núm. 11, d'autenticitat incerta  · d Núm. 37, atribuïda a Michael Haydn, a excepció de la lenta introducció que Mozart va afegir.  · e Simfonies d'autenticitat dubtosa.


Registres d'autoritat