Si Versalles s'expliqués
Si Versailles m'était conté...  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Sacha Guitry |
| Protagonistes | Michel Auclair Jean-Pierre Aumont Jean-Louis Barrault Bourvil Gino Cervi Claudette Colbert Danièle Delorme Daniel Gélin Fernand Gravey Sacha Guitry Jean Marais Gaby Morlay Gisèle Pascal Jean-Claude Pascal Édith Piaf Gérard Philipe Micheline Presle Jean Richard Tino Rossi Charles Vanel Orson Welles Jean Desailly Nicole Maurey Jean Murat Brigitte Bardot Émile Drain Maurice Teynac Georges Marchal Mary Marquet Pauline Carton Aimé Clariond Albert Duvaleix André Chanu André Reybaz Annie Cordy Bernard Dhéran Bob Ingarao Cécile Eddy Charles Bayard Christian Casadesus Claude Nollier Clément Duhour Constant Rémy Dominique Viriot Fernand René France Delahalle Frédéric Rossif Gabrielle Doulcet Gaston Rey Georges Bever Georges Chamarat Georges Tat Germaine Rouer Gilbert Bokanowski Gilbert Gil Gilles Quéant Guy Favières Guy Tréjan Henri Coutet Howard Vernon Hubert Noël Jacqueline Maillan Jacques Berthier Jacques de Féraudy Jacques François Jacques Morel Jacques Varennes Jacques Verlier Jean Chevrier Jean Danet Jean Lanier Jean Ozenne Jean Tissier Jean-Jacques Delbo Jean-Louis Allibert Jean-Marie Robain Jeanne Boitel Jeanne Fusier-Gir Lana Marconi Léon Walther Lily Baron Louis Arbessier Louis Seigner Lucien Nat Marcel Journet Marie Francey Marie Mansart Marie Sabouret Martine Alexis Michel Nastorg Nicole Courcel Olivier Mathot Paul Azaïs Paul Colline Paul Ville Philippe Richard Pierre Collet Pierre Larquey Pierre Risch Raymond Souplex René Berthier René Worms Renée Devillers Robert Favart Roger Gaillard Roger Vincent Samson Fainsilber Tania Fédor Véronique Silver Victor Vina Yves Deniaud Yvonne Claudie Yvonne Legeay Maurice Tillier Jany Castel Pierre Would Roland Bourdin Martine Carol Robert Hirsch Nadine de Rothschild Madeleine Rousset Madeleine Lebeau Liliane Bert Micheline Bourday Albert Michel Christian Brocard Albert de Médina Jean Pignol Yvonne Hébert Georgette Tissier Jacqueline Huet Claudy Chapeland Allain Dhurtal OGLE BLG-RRLYR-38295 Alex Archambault (en)  Anne Carrère |
| Producció | Sacha Guitry |
| Guió | Sacha Guitry |
| Música | Jean Françaix |
| Fotografia | Pierre Montazel |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1954 |
| Durada | 165 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric |
| Lloc de la narració | França |
        | |
Si Versalles s'expliqués (títol original en francès: Si Versailles m'était conté...) és una pel·lícula francesa escrita i dirigida per Sacha Guitry, estrenada el 1954. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2]
La història del castell de Versalles vista per Sacha Guitry, a través d'alguns episodis i retrats de les personalitats que hi han viscut.
Aquesta pel·lícula continua sent famosa sobretot pel seu prestigiós repartiment, però també per les qualitats de narració pròpies de l'autor.
L'èxit d'aquesta pel·lícula va incitar Guitry a realitzar l'any següent un segon llargmetratge del mateix model sobre la història de la ciutat de París: Si Paris nous était conté.
Al voltant de la pel·lícula
La pel·lícula fou posada en marxa paral·lelament a la gegantina recerca de fons empesa per tal de reparar, restaurar i tornar el seu luxe (en particular trobant i recomprant mobles, revestiment, tapisseries, accessoris, obres d'art, etc. dispersos de la Revolució francesa i posterior) en aquest monument únic al món. Molts anys més tard, la pel·lícula va ser projectada a la televisió en el marc dels Dossiers de l'écran i un dels principals artesans (amb la seva esposa americana) d'aquests immensos treballs, l'ancià conservador Gérald van der Kemp pogué dir la felicitat que havia hagut de treballar amb Guitry i l'enorme impacte que havia tingut la pel·lícula en el llançament d'aquesta obra literalment faraònica que no es va acabar fins al 2011.
Guitry es va prendre algunes llibertats amb la història de França: esborra tota la Regència, i escamoteja el personatge de la Comtessa du Barry, l'última favorita de Lluís XV. Lluís XIV, a l'article de la mort, rep el seu arquitecte, i li dona indicacions en mesures mètriques, tot i que va ser la Revolució qui va instituir el sistema mètric decimal.
Louis XVI igualment, al balcó de Versalles, assegura els avalotadors de la seva probitat, dient «No he donat un cèntim, ho juro». mentre que ni francs ni cèntims no eren monedes de l'època.
La citació que llegeix Guitry en l'obertura de la pel·lícula és treta de la seva pròpia pel·lícula Remontons les Champs-Élysées (1937), on ja l'autor deia en veu en off:
Es diu que els nostres reis gastaven sense comptar, que agafaven els nostres diners sense escoltar els nostres consells.
Però quan construïen semblants meravelles, no deixaven els nostres diners de costat?
Per la seva banda, Édith Piaf canta una versió molt elaborada i moderna d'Ah ! ça ira:
Fa tres-cents anys que fan la guerra
Al so dels pífans i dels tambors,
deixant-nos rebentar de misèria
Això no podia durar sempre...
Repartiment
|
|
Referències
Enllaços externs
- Si Versailles m'était conté a BiFi. fr
- Édith Piaf canta Ah ! ça ira extret del film a YouTube
