Raymond Pettibon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Raymond Ginn  16 juny 1957 (66 anys)Tucson (Arizona) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Los Angeles - Bachelor of Fine Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dibuix |
| Lloc de treball | Califòrnia |
| Ocupació | escriptor, pintor, dibuixant, fotògraf, il·lustrador, videoartista |
| Gènere | Art contemporani |
| Representat per | Galeria David Zwirner i Electronic Arts Intermix |
| Participà en | |
| 8 juny 2002 | Documenta 11 |
| Família | |
| Cònjuge | Aïda Ruilova |
        | |
Raymond Pettibon (Tucson, Arizona, 1957) és un artista de Tucson.[1]
La seva obra és posterior a la d'una generació d'artistes de Los Angeles entre els quals hi ha John Baldessari, Edward Ruscha i Jim Shaw. Pettibon, al costat de Paul McCarthy i Mike Kelley, és un clar exponent d'un tipus de tradició artística originària de la Costa Oest, marcada pel contrast entre les subcultures underground i les ficcions de la indústria de Hollywood.[1]
Per la combinació d'imatge i paraula, podríem dir que la seva obra arrenca en el punt en què acaba la dels dibuixants de vinyetes, o la d'artistes del pop com Roy Lichtenstein. Les seves ficcions (com ell mateix les anomena) provenen de fonts molt diverses: de Goya o Honoré Daumier, passant per la imatgeria de les sèries televisives, les revistes i els còmics, a les referències literàries de Marcel Proust, Henry James, William Blake o les novel·les pulp.[1]
L'exposició Raymond Pettibon va reunir prop de mil dibuixos sobre paper, cinc pel·lícules de vídeo, murals dissenyats i executats especialment per Pettibon per als espais del MACBA, així com música, llibres i documents procedents dels arxius de l'artista. Un conjunt de materials que confirmava l'heterogeneïtat d'una obra en què la cultura de masses s'entrellaça amb la religió, el sexe i l'art.[1] La mostra de l'artista nord-americà Raymond Pettibon (Tucson, Arizona, 1957) inclou una àmplia selecció de dibuixos, projeccions de vídeo i materials procedents de l'arxiu de l'artista.[1]
Les seves creacions denoten la seva fascinació per la contracultura americana dels anys seixanta. Una altra de les seves referències són els aiguaforts de Goya, el film noir o els programes infantils de televisió dels anys cinquanta i seixanta, que apareixen com signes fragmentats en un discurs crític amb les imatges patrocinadores del poder cultural de l'època. En combinar imatge i paraula, l'obra de Pettibon arrenca en el punt on acaba l'obra d'altres dibuixants de vinyetes i còmics, o d'artistes del pop art, com ara Roy Lichtenstein.[1]
