Otto Hahn
(1938) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 març 1879 Frankfurt del Main (Imperi Alemany) |
Mort | 28 juliol 1968 (89 anys) Göttingen (Alemanya Occidental) |
Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen |
Dades personals | |
Nacionalitat | Alemanya |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat de Marburg - química (1897–1901) Universitat de Múnic - química Universitat Humboldt de Berlín |
Director de tesi | Theodor Zincke |
Activitat | |
Camp de treball | Radioquímica i química nuclear |
Ocupació | Química |
Ocupador | Universitat Cornell (1933–1933) Universitat Humboldt de Berlín (1907–1933) Universitat McGill (1905–1906) University College de Londres (1904–1905) Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat Lliure de Berlín |
Membre de | Royal Society (1957–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Finesa de Ciències i Lletres Acadèmia de Ciències de Göttingen Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Göttingen Eighteen (en) Acadèmia Romanesa Indian National Science Academy Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Austríaca de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Landsmannschaft Nibelungia Marburg (fr) |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Obra | |
Estudiant doctoral | Walter Seelmann-Eggebert, Abdul Hafeez (en) , Aristid von Grosse, Clara Lieber (en) , Friedrich Wilhelm Strassmann, Salomon Rosenblum, Hans-Joachim Born, Siegfried Flügge i Nikolaus Riehl |
Família | |
Cònjuge | Edith Junghans |
Fills | Hanno Hahn |
Cronologia | |
1943-15 octubre 1945 | Operació Alsos |
Operació Epsilon | |
Premis Premi Nobel de Química l'any 1944 | |
Signatura | |
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Biografia
Va néixer el 8 de març de 1879 a la ciutat de Frankfurt del Main, situada a l'estat alemany de Hessen. Va estudiar química a la Universitat de Marburg i de Múnic, on es doctorà l'any 1901. A partir d'aquell moment va treballar a la universitat de Marburg; el 1904 va passar a Londres i l'any següent a Mont-real, per finalment establir-se a Berlín l'any 1906.
Va morir el 28 de juliol de 1968 a la ciutat de Göttingen, situada a l'estat de Baixa Saxònia.
Recerca científica
Al costat de Lise Meitner i Otto von Baeyer, va desenvolupar una tècnica per a amidar els espectres de la desintegració beta d'isòtops radioactius, l'èxit del qual li va permetre aconseguir un lloc de professor a l'Institut de Química Kaiser Wilhelm de Berlín l'any 1912. L'any 1918, juntament amb Meitner, va descobrir el protoactini.
Quan Meitner va fugir de l'Alemanya nazi l'any 1938 Hahn va continuar el treball amb Fritz Strassmann en la dilucidació del resultat de bombardeig de l'urani amb els neutrons tèrmics. Va comunicar els seus resultats a Meitner que, en col·laboració amb el seu nebot Otto Robert Frisch, els va interpretar correctament com una evidència de la fissió nuclear, un terme encunyat pel mateix Frisch. Una vegada que la idea de la fissió va ser acceptada, Hahn va continuar els seus experiments i va demostrar les quantitats enormes d'energia que la fissió induïda amb neutrons podria generar tant per un ús pacífic com bèl·lic.
Durant la Segona Guerra Mundial Otto Hahn va estar entre els científics alemanys posats sota vigilància pel programa aliat ALSOS, que el va incloure en el projecte alemany d'energia nuclear per al desenvolupament de la bomba atòmica, tot i que la seva única connexió fou el descobriment de la fissió, ja que ell no participà en el programa alemany.
L'any 1944 li fou concedit el Premi Nobel de Química pel descobriment de la fissió nuclear dels àtoms, encara que el premi fou anunciat el 15 de novembre de 1945 i el mateix Hahn no va poder assistir a la cerimònia en estar sota arrest britànic per la seva participació en la creació d'una bomba atòmica. Finalment Hahn rebé el Premi Nobel el 13 de desembre de 1946. Aquest premi, però, no només va estar marcat per l'absència de Hahn, sinó també per l'absència de Lise Meitner en la nominació i posterior victòria de la candidatura de Hahn, les contribucions de la qual van ser cabdals pel descobriment de la fissió nuclear.
Durant la postguerra Hahn va destacar com un ferm opositor a l'ús d'armes nuclears i fou el fundador de la Societat Max Planck.
Reconeixements
Es va proposar en diverses ocasions que els elements 105 i 108 de la taula periòdica s'anomenessin Hahni en honor del científic alemany, però cap d'aquestes propostes va ser aprovada. No obstant això, un dels pocs vaixells mercants de propulsió nuclear del món fou batejat amb el seu nom.
En honor seu s'anomenà l'asteroide (3676) Hahn descobert el 3 d'abril de 1984 per Edward Bowell, així com el cràter Hahn sobre la superfície de la Lluna. També en honor seu, l'any 2016 es va anomenar un mineral de la classe dels sulfats amb el nom d'ottohahnita.[1]
Referències
- ↑ «Ottohahnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 novembre 2016].
Enllaços externs
- «Otto Hahn» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |