Nombre ordinal

  • Vegeu aquesta plantilla
Sistema de nombres
en matemàtiques
Conjunts de nombres
ℕ ⊆ ℤ ⊆ ℚ ⊆ ℝ ⊆ ℂ
  • naturals
  • negatius
  • positius
  • enters
  • racionals
  • irracionals
  • reals
  • algebraics
  • transcendents
  • complexos
Nombres destacables
  • π ≈ 3,14159265...
  • e ≈ 2,7182818284...
  • Φ ≈ 1,6180339887...
  • i (amb i ² = −1)
  • Constants matemàtiques
  • Nombres enters amb propietats destacables
    Primers, abundants, amics, compostos, defectius, perfectes, sociables
    Altres extensions dels nombres reals
    Nombres especials

    Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.[1] El matemàtic Georg Cantor va mostrar el 1897 com estendre aquest concepte més enllà dels nombres naturals fins a l'infinit, i com fer aritmètica amb aquests ordinals transfinits.[2]

    Hom pot (i és usual de fer) definir el nombre natural n com el conjunt de tots els nombres naturals menors:[3]

    0 = {} (conjunt buit)
    1 = {0} = { { } }
    2 = {0,1} = { {}, { {} } }
    3 = {0,1,2} = {{}, { {} }, { {}, { {}}}}
    4 = {0,1,2,3} = { {}, { {} }, { {}, { {} } }, {{}, { {} }, { {}, { {}}}} }
    etc.

    Vist d'aquesta manera, cada nombre natural és un conjunt ben ordenat: el conjunt 4, per exemple, té elements 0, 1, 2, 3, que són ordenats naturalment com a 0 < 1 < 2 < 3 {\displaystyle 0<1<2<3} (ben ordenats). Un nombre natural és menor que un altre nombre, si i només si, és element de l'altre.

    Referències

    1. «Nombre ordinal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    2. Georg Cantor. Beitrage zur Begrundung der transfiniten Mengenlehre. II' (en alemany). Springer-Verlag, 1895. ISBN 0025-5831 [Consulta: 17 setembre 2015]. 
    3. Ordinal Number a MathWorld (anglès)

    Vegeu també

    Enllaços externs

    • Abreviacions dels nombres ordinals en català
    Registres d'autoritat
    Bases d'informació