Nemeton

Un nemèton era un espai sagrat de l'antiga religió cèltica, el druïdisme. Els Nemeta semblen haver estat situats principalment en àrees naturals, i, pel fet d'intervenir-hi habitualment arbres, s'interpreten sovint com a boscs sagrats.^[1] Tanmateix, altres evidències suggereixen que la paraula implicava una varietat més àmplia d'espais rituals, com ara santuaris i temples.^[2][3] L'evidència dels nemeta consisteix principalment en inscripcions i noms de lloc, les quals apareixen a tot el món celta. Es troben topònims relacionats amb la paraula nemeton des de Galícia a Turquia, passant per Escòcia.^[2] La paraula està relacionada amb el nom dels Nèmetes, tribu que habitava vora el Rin entre el Palatinat i el llac Constança -a l'actual Alemanya-, i la seva deessa Nemetona.^[1]

Descripció contemporània

Plini i Lucà van escriure que els druides no es trobaven en temples de pedra ni en altres construccions, sinó en boscs sagrats d'arbres. A la seva Pharsalia, Lucà va descriure un d'aquests boscs prop de Massilia en termes dramàtics, més destinats a provocar esgarrifances de dolç terror entre els seus oients romans que no pas pensat com a autèntica història natural:

cap ocell no niava al nemeton, ni cap animal no hi rondava a la vora; les fulles s'estremien constantment, tot i no bufar ni un bri d'aire. Els altars estaven al mig, i les imatges dels déus. Tots i cadascun dels arbres estaven tacats de sang dels sacrificis. La mateixa terra gemegà, els teixos morts reviscolaren; els arbres no consumits estaven envoltats de flames, i grans serps s'enroscaven als roures. La gent temia acostar-se al bosc, i ni tan sols el sacerdot no hi aniria al migdia ni a la mitjanit, per por de trobar-s'hi el seu diví guardià.

Exemples

S'han trobat descripcions d'aquesta mena de llocs a tot el món celta. Alguns exemples concrets inclouen Nemetobriga prop d'Ourense a Galícia, Drunemeton a Galàcia, i Medionemeton prop del mur d'Antoní a l'actual Escòcia.^[2]

• Mars Lucetius ("Mart lluent")^[4] i Nemetona apareixen com a parella divina en les inscripcions de l'era romana. A l'assentament romano-brità de Bath, un pelegrí que havia vingut dels trèvers continentals de la Gàl·lia Bèlgica va fer una dedicatòria a Mars Loucetius i Nemetona en cerca de guariment.^[5] Un Mars Rigonemetis ("Mart, Rei del Bosc Sagrat") apareix, en el context del culte imperial romà, en una dedicatòria descoberta a Nettleham (Lincolnshire) el 1961. Podria haver estat un déu pertanyent a la tribu dels Corieltauvi.^[6]W
• Hi ha un nemeton al topònim romà Vernemeton (actual Willoughby-on-the-Wolds, Nottinghamshire), a les Aquae Arnemetiae romanes (actual Buxton, Derbyshire), i en una referència de 1194 a Nametwihc, "Santuari-Ciutat," (Nantwich, Cheshire).^[7]
• A Escòcia, els topònims nemeton són força freqüents,^[8] com també a Devon, on apareixen en noms moderns que contenen Nymet or Nympton, i s'han identificat amb el nom Nemetostatio a la Cosmografia de Ravenna.
• Un lloc nemeton ben conegut és al bosc de Névet prop de Locronan, a Bretanya (cf. bretó modern neved 'santuari', gal·lès nyfed). Gournay-sur-Aronde, al departament francès d'Oise, alberga també les restes d'un nemeton. Ressons de la paraula nemeton sobreviuen en molts topònims francesos com ara Novionemetum (noviios 'nou') que van evolucionar a Nonant, Nonant-le-Pin, etc., *Nemeto-pons, amb el llatí pons 'pont' : Nampont i Nemetodurum 'porta' or 'fòrum del temple' : Nanterre. A París, es va fer un esment de "Namet" una línia de les al·leluies dels volts de 1270, com a antic nom del Quartier du Temple a la riba dreta.^[9]
• A Irlanda, hi havia una capella Nemed a Armagh i una altra a Sliabh Fhuait.^[10]
• Existien també Nemetons a l'est de la regió gal·la de Galàcia a Anatòlia, on Estrabó registra el nom del lloc de trobada del Consell dels gàlates com a Drunemeton.^[11]
• S'ha identificat un nemeton a Matabodes, prop de la ciutat de Beja (al sud de Portugal).^[12]

Vegeu també

• Lucus i nemus, antics equivalents romans
• La figura mitològica irlandesa Nemed
• Llan, els topònims referits a santuaris cristians

Referències

Bibliografia

• Dowden, Ken. European Paganism: The Realities of Cult from Antiquity to the Middle Ages. Routledge, 2000. 
• Green, Miranda. The Celtic World, part 70. Routledge, 1996. 
• T. D. Kendrick, The Druids. Merchant Book Company Limited. 1994. ISBN 1-85958-036-X
• Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2006. 
• Carlo di Simone, Celtico Nemeto- "Bosco Sacro" ed i suoi Derivati Onomastici. In: "Navicula Tubingensis: studia in honorem Antonii Tovar, by Francisco J. Oroz Arizcuren, Antonio Tovar, Eugenio Coseriu, Carlo De Simone; Tübinger Beiträge zur Linguistik, 230. Tübingen, 1984. ISBN 3-87808-230-4, ISBN 978-3-87808-230-9. (google books)

Enllaços externs

• Mary Jones, Celtic Encyclopedia: nemeton Instàncies en inscripcions romanes.