Mia eoniótita ke mia mera

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Mia eoniótita ke mia mera

Mia eoniótita ke mia mera (Μια αιωνιότητα και μια μέρα)
Fitxa
Direcció	Theo Angelópulos
Protagonistes	Bruno Ganz Isabelle Renauld Achileas Skevis
Producció	Eric Heumann i Giorgio Silvagni
Guió	Theo Angelópulos i Tonino Guerra, Pétros Márkaris, Giorgio Silvagni
Música	Eléni Karaïndrou
Fotografia	Yorgos Arvanitis, Andréas Sinani
Productora	Paradis Films, Intermedias, La Sept Cinéma
Distribuïdor	Artistic License Merchant Ivory Productors (EUA) Artificial Eye (UK)
Dades i xifres
País d'origen	Grècia França Itàlia
Estrena	1998
Durada	130 min
Idioma original	grec
Color	en color
Recaptació	107.178 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Tessalònica
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1999)
Premis	Palma d'Or (1998, 1998)

Mia eoniótita ke mia mera (en grec Μια αιωνιότητα και μια μέρα, i literalment en català L'eternitat i un dia) és una pel·lícula franco-grega-italiana de Theo Angelópulos estrenada el 1998. Va obtenir la Palma d'Or del 51è Festival Internacional de Cinema de Cannes, per unanimitat del jurat presidit per Martin Scorsese.^[1]

Argument

Quan sent que la seva vida s'acaba (ha de ser hospitalitzat i no li queden més que pocs dies de vida), Alexandre, un escriptor cèlebre, rememora el seu passat. Troba per casualitat un nen que neteja parabrises (un albanès d'origen grec) i decideix acompanyar-lo a la frontera. D'aquesta trobada emocionant, neix un estrany road movie, omplert de flash-backs i d'imatges oníriques.

Comentaris

Premiat amb la Palma d'Or del 51è. Festival de Cannes el 1998, aquesta pel·lícula consagra finalment la carrera de Theo Angelópulos, que ja havia rebut nombrosos premis a Cannes, però mai encara la recompensa suprema. La tria unànime del jurat sembla justificada pel fet que L'eternitat i un dia és sens dubte la pel·lícula més accessible d'Angelópulos, entre altres realitzador del The Suspended Step of the Stork i de The Beekeeper. Es troba en tot cas en aquesta pel·lícula l'univers sofisticat del realitzador grec on, més que simples històries d'intriga, hi ha imatges d'una poesia que atordeix. D'aquestes imatges, L'eternitat i un dia no n'està desproveïda, ben al contrari, com ho demostra l'escena presa a la frontera greco-albanesa on refugiats s'agafen als filferros espinosos com les notes a una partitura.

Repartiment

• Bruno Ganz: Alexandre

• Isabelle Renauld: Anna

• Fabrizio Bentivoglio: el poeta

• Despina Bebedelli: la mare d'Alexandre

• Achileas Skevis: el nen

• Alexandra Ladikou: la mare d'Anna

• Helene Gerasimidou: Urania

• Iris Chatziantoniou: la filla d'Alexandre

• Nikos Kouros: l'oncle d'Anna

• Alekos Oudinotis: el pare d'Anna

• Nikos Kolovos: el doctor

Al voltant de la pel·lícula

La mort al principi

La idea de L'eternitat i un dia es remunta a la defunció de dues persones importants en la vida de Theo Angelópulos, segons la confessió del realitzador: la de Mikes Karapiperis, el cap decorador de les primeres pel·lícules del cineasta, i la de l'actor italià Gian Maria Volonte, mort el 1994 en el rodatge de To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses). D'aquestes dues desaparicions flueixen les ganes de saber el que aquestes persones haurien fet si haguessin tingut un dia més de vida.

La fi d'una trilogia

L'Eternitat i un dia clou una trilogia començada amb The Suspended Step of the Stork (1991) i continuada per To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses) (1995). Tres pel·lícules que evoquen cadascuna a la seva manera

com ho explica Theo Angelópulos.

Referències

Enllaços externs

• Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb