Maxakalisaure

Infotaula d'ésser viuMaxakalisaure
Maxakalisaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Cretaci superior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
GènereMaxakalisaurus Modifica el valor a Wikidata
Kellner et al., 2006
Diferents punts de vista d'una mandíbula

El maxakalisaure (Maxakalisaurus) és un gènere de dinosaure eolosàurid, descobert el 1008 al Brasil, a 45 km de la ciutat de Prata, a l'estat de Minas Gerais. Estava relacionat amb el saltasaure, un sauròpode considerat inusual perquè, aparentment, havia desenvolupat uns trets defensius, entre els que destacaven plaques òssies a la pell i plaques verticals a la seva columna vertebral, unes característiques que també es troben al Maxakalisaurus. El nom del gènere deriva de la tribu dels Maxakali, que tenen una divinitat anomenada Topa.[1]

El maxakalisaure era un animal d'uns 13 metres de llargada, amb un pes estimat de 9 tones. Segons el paleontòleg Alexander Kellner, podrien haver arribat fins i tot als 20 metres de llargada. Tenia un coll i una cua llargues, dents afilades (tret inusual entre els sauròpodes) i va viure fa uns 80 milions d'anys. Com que, segons sembla, els sauròpodes tenien poca competència a l'Amèrica del Sud, van poder evolucionar en una diversitat més gran i amb trets més diferenciats que en altres parts del món.[1]

«Es tracta del dinosaure més gros que mai s'ha descrit al Brasil», segons va dir Alexander Kellner, principal autor de la seva descripció científica. «Hem descobert ossos del què semblen dinosaures més grans, però encara no els hem pogut unir per definir una descripció científica».[2]

El 2016 es va descriure un nou exemplar, comprès per fragments d'una mandíbula i dents, indicant que pertanyia a un maxakalisaure. Les anàlisis filogenètiques van definir el maxakalisaurus com un eolosaure, juntament amb l'eolosaure i Gondwanatitan.[3]

A la col·lecció del Museu Nacional del Brasil, a Rio de Janeiro, s'exposava la reconstrucció d'un esquelet de Maxikalisaurus fins al setembre de 2018. Es desconeix si va patir desperfectes a conseqüència de l'incendi que van patir les instal·lacions el 2 de setembre de 2018.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 Kellner, A.W.A., Campos, D.A., Azevedo, S.A.K., Trotta, M.N.F., Henriques, D.D.R., Craik, M.M.T., and Silva, H.P. (2006). "On a new titanosaur sauropod from the Bauru Group, Late Cretaceous of Brazil. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine." Boletim do Museu Nacional (Geologia), 74: 1-31.
  2. Astor, Michael. «Brazil's Biggest Dinosaur Unveiled». LiveScience, 29-08-2006. [Consulta: 22 setembre 2007].
  3. França et al. (2016), New lower jaw and teeth referred to Maxakalisaurus topai (Titanosauria: Aeolosaurini) and their implications for the phylogeny of titanosaurid sauropods. PeerJ 4:e2054; doi:10.7717/peerj.2054
  4. «Brazil National Museum fire: Key treasures at risk». [Consulta: 4 setembre 2018].
  • Vegeu aquesta plantilla
Avemetatarsalia
    • vegeu Avemetatarsalia
Sauropodomorpha
    • vegeu avall↓
Saturnaliidae
Bagualosauria
Unaysauridae
Plateosauria
  • Plateosauravus
  • Ruehleia
  • Xixiposaurus
Plateosauridae
Massopoda
  • Gryponyx
  • Gyposaurus
  • Kholumolumo
  • Ignavusaurus
  • Sarahsaurus
Riojasauridae
Massospondylidae
Sauropodiformes
Anchisauria
Sauropoda
    • vegeu avall↓
Buriolestes schultzi

Pantydraco caducus Massospondylus carinatus

Jingshanosaurus xinwaensis
Lessemsauridae
Gravisauria
Vulcanodontidae
Eusauropoda
Cetiosauridae
Mamenchisauridae
Turiasauria
Neosauropoda
    • vegeu avall↓
Sauròpodes dubtosos
  • Bothriospondylus
  • Cardiodon
  • Dinodocus
  • Gigantosaurus
  • Ischyrosaurus
  • Neosodon
  • Ultrasaurus
Vulcanodon karibaensis

Barapasaurus tagorei Patagosaurus fariasi

Turiasaurus riodevnesis
Neosauropoda
Diplodocimorpha
Rebbachisauridae
Khebbashia
Limaysaurinae
Rebbachisaurinae
Flagellicaudata
Dicraeosauridae
Diplodocidae
Apatosaurinae
Diplodocinae
Macronaria
    • vegeu avall
Nigersaurus taqueti

Dicraeosaurus hansemanni

Diplodocus carnegii
Camarasauridae
Titanosauriformes
Brachiosauridae
Somphospondyli
Euhelopodidae
Titanosauria
    • vegeu avall
Pelorosaurus brevis Sauroposeidon proteles
  • Abdarainurus
  • Andesaurus
  • Angolatitan
  • ?Argentinosaurus
  • Baotianmansaurus
  • Borealosaurus
  • ?Chubutisaurus
  • ?Daxiatitan
  • ?Dongyangosaurus
  • Epachthosaurus
  • Hamititan
  • ?Jiangshanosaurus
  • Kaijutitan
  • Karongasaurus
  • ?Ligabuesaurus
  • Malarguesaurus
  • Menucocelsior
  • Ninjatitan
  • Qingxiusaurus
  • Ruyangosaurus
  • ?Triunfosaurus
  • ?Wintonotitan
  • Xianshanosaurus
Diamantinasauria
Lithostrotia
  • Argyrosaurus
  • Atacamatitan
  • Austroposeidon
  • Barrosasaurus
  • Baurutitan
  • Brasilotitan
  • ?Choconsaurus
  • Dreadnoughtus
  • Elaltitan
  • Laplatasaurus
  • Magyarosaurus
  • Malawisaurus
  • Mnyamawamtuka
  • Narambuenatitan
  • ?Normanniasaurus
  • Nullotitan
  • Petrobrasaurus
  • Pitekunsaurus
  • Rukwatitan
  • Sonidosaurus
  • Tengrisaurus
  • Volgatitan
  • ?Diamantinasauria
Nemegtosauridae
Lirainosaurinae
Colossosauria
Rinconsauria
Lognkosauria
Aeolosaurini
Saltasauridae
Opisthocoelicaudiinae
Saltasaurinae
Dubious titanosaurs
Wintonotitan wattsi

Futalognkosaurus dukei Paralititan stromeri Ampelosaurus atacis

Saltasaurus loricatus
Bases de dades taxonòmiques
FW GBIF OTL