Mario Soldati
 (1967)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1906 Torí (Itàlia) |
| Mort | 19 juny 1999 (92 anys) Tellaro (Itàlia) (en)  |
| Sepultura | Cementiri monumental de Torí |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Torí Sociale (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, escriptor, periodista, polític, guionista |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia |
| Partit | Partit Socialista Italià |
| Professors | Lionello Venturi |
Premis
| |
      | |
Mario Soldati (Torí, 17 de novembre de 1906 - Tellaro, 19 de juny de 1999) va ser un novel·lista, periodista i director de cinema italià.[1]
Després d'estudiar amb els jesuïtes, Soldati es va llicenciar en Lletres a la seva ciutat natal. Ja a Torí va conèixer Cesare Pavese i Carlo Levi. Es va formar freqüentant el món d'escriptors liberals i radicals que encapçalava Piero Gobetti (1901-1926), cèlebre escriptor antifeixista. Es va traslladar a Roma, on va estudiar Història de l'Art a l'Institut Superior. Des de 1929 fins a 1931, va viure als Estats Units gràcies a una beca. Al seu retorn a Itàlia, va desenvolupar una intensa activitat cinematogràfica.
Literatura
A part d'un drama en tres actes, Pilato (1924), pot dir-se que l'activitat literària de l'autor comença amb els contes reconeguts ja de Salmace (1929), per a prosseguir amb America, primo amore (1935), Ventiquattro ore in uno studio cinematográfico (1935), La verità sul caso Motta (1941), L’amico gesuita (1943), Fuga in Italia (1947), A cena col commendatore (1950) -que conté una de les seves narracions més convincents: La giacca verde—, i Le lettere da Capri (1954). Amb el conjunt d'aquestes obres va aconseguir gran notorietat, i li va ser concedit el Premi Strega.
Van seguir La confessione (1955), que tracta un els seus temes dominants: com una obsessiva educació religiosa pot generar efectes contraris als que es proposa. A Il vero Silvestri (1957) pposa de manifest la impossibilitat de comunicació anímica. I racconti, (1927-1947), de 1958, La messa dei villeggianti (1959) i Storie di spetri (1962) són el preludi de la seva més ambiciosa incursió en el terreny de la novel·la: Le due Città (1964).
En contes i novel·les posteriors confirmaria la seva habilitat per a elaborar trames estranyes, amb tocs de "suspens" irònic. Les seves històries neixen del xoc entre el quotidià i l'absurd. Narrades amb ritme vivaç, plenes de forts contrastos i amb unes invencions morals i psicològiques més paradoxals.
Va ser molt lloat per Natalia Ginzburg, Cesare Garboli i Giorgio Bassani.[2]
Filmografia
Entre les seves nombroses pel·lícules com a director destaquen Piccolo mondo antico i Malombra, basades en les novel·les d'Antonio Fogazzaro, Le miserie de Monsù Travet, de la comèdia de V. Bersezio, Eugenia Grandet, La provinciale, La donna del fiume i Policarpo ufficiale d'escrittura.[3]
També va participar amb un curtmetratge sobre Torí, en la pel·lícula col·lectiva 12 registi per 12 città rodada en 1989, amb motiu del Mundial de Futbol de 1990, disputat a Itàlia.[4]
Premis i distincions
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1959[5] | Millor comèdia | Policarpo, ufficiale di scrittura | Guanyadora |
Obra literària (parcial)
- Pilato, Torino, Sei, 1924. (tragedia in tre atti)
- Salmace, Novara, «La Libra»,[6] 1929 (sei novelle) 1928; Milano, Adelphi, 1993 (con una nota di Cesare Garboli).
- America primo amore, Firenze, Bemporad, 1935.
- 24 ore in uno studio cinematografico, firmato come Franco Pallavera, Milano, Corticelli, 1935.
- La verità sul caso Motta, su «Omnibus», 6 nn., aprile-giugno 1937; Milano, Rizzoli, 1941.[7]
- L'amico gesuita, Milano-Roma, Rizzoli, 1943. (racconti)
- Fuga in Italia, Milano, Longanesi, 1947.
- A cena col commendatore, Milano, Longanesi, 1950.
- L'accalappiacani, Roma, Atlante, 1953.
- Le lettere da Capri, Milano, Garzanti, 1954; (Premio Strega).[8]
- La confessione, Milano, Garzanti 1955.
- I racconti, Milano, Garzanti, 1957; I racconti 1927-1947, Milano, A. Mondadori, 1961.
- Il vero Silvestri, Milano, Garzanti, 1957.
- La messa dei villeggianti, Milano, A. Mondadori, 1959.
- Canzonette e viaggio televisivo, Milano, A. Mondadori, 1962. (poesie)
- Storie di spettri, Milano, A. Mondadori, 1962.
- Le due città, Milano, Garzanti, 1964.
- La busta arancione, Milano, A. Mondadori, 1966.
- I racconti del maresciallo, Milano, A. Mondadori, 1967.
- Fuori, Milano, A. Mondadori, 1968.
- L'attore, Milano, A. Mondadori 1970. Premio Campiello
- 55 novelle per l'inverno, Milano, A. Mondadori, 1971.
- Da spettatore, Milano, A. Mondadori, 1973.
- Un prato di papaveri. Diario 1947-1964, Milano, A. Mondadori, 1973.
- Lo smeraldo, Milano, A. Mondadori, 1974.
- Il polipo e i pirati, Milano, Emme, 1974. (fiaba illustrata)
- Lo specchio inclinato. Diario 1965-1971, Milano, A. Mondadori, 1975. Premio Bagutta[9]
- La sposa americana, Milano, A. Mondadori, 1977. Premi Napoli[10]
- Lettere di Mario Soldati. Dal 3-11-78 al 12-8-79, Milano, A. Mondadori, 1979.
- Addio diletta Amelia, Milano, A. Mondadori, 1979.
- 44 novelle per l'estate, Milano, A. Mondadori, 1979.
- L'incendio, Milano, A. Mondadori, 1981.
- La casa del perché, Milano, A. Mondadori, 1982.
- Nuovi racconti del maresciallo, Milano, Rizzoli, 1984. ISBN 88-17-66699-8.
- Sua maestà il Po, Milano, A. Mondadori, 1984.
- L'architetto, Milano, Rizzoli, 1985. ISBN 88-17-66701-3.
- El Paseo de Gracia, Milano, Rizzoli, 1987. ISBN 88-17-66703-X.
- Rami secchi, Milano, Rizzoli, 1989. ISBN 88-17-66700-5. (ritratti e ricordi)
- La finestra, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66702-1.
- Opere
- I, Racconti autobiografici, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66704-8.
- II, Romanzi brevi, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1992. ISBN 88-17-66706-4.
- La giacca verde, Milano, Rizzoli, 1993. ISBN 88-17-66707-2.
- Le sere, Milano, Rizzoli, 1994. ISBN 88-17-66708-0.
- Tentazioni, Novara, Interlinea, 1996. ISBN 88-8212-102-X.
- Racconto di Natale, Vicenza, La locusta, 1998.
- Il padre degli orfani, Palermo, Sellerio, 2006. ISBN 88-389-2095-8.
- Cinematografo. Racconti, ritratti, poesie, polemiche, Palermo, Sellerio, 2006. ISBN 88-389-2112-1.
- Un sorso di Gattinara e altri racconti, Novara, Interlinea, 2006. ISBN 88-8212-564-5.
- Natale e satana e altri racconti, Novara, Interlinea, 2006. ISBN 88-8212-584-X.
- Romanzi, Milano, A. Mondadori, 2006. ISBN 88-04-51583-X.
- Romanzi brevi e racconti, Milano, Mondadori, 2009. ISBN 978-88-04-54465-4.
- Boccaccino, Milano, Aragno, 2009. ISBN 978-88-8419-411-4.
- La madre di Giuda, Pilato, Torino, Aragno, 2010. ISBN 978-88-8419-455-8.
- Il profumo del sigaro Toscano, Bologna, Ogni uomo e tutti gli uomini, 2010. ISBN 978-88-96691-17-5.
- America e altri amori. Diari e scritti di viaggio, Milano, A. Mondadori, 2011. ISBN 978-88-04-60479-2.
- Il berretto di cuoio e altri racconti, Milano, Il Sole 24 Ore, 2012.
- La mamma dei gatti, Milano, Beyle, 2013. ISBN 978-88-97608-47-9.
Filmografia com a director i guionista
- La principessa Tarakanova (1938)
- La signora di Montecarlo (1938)
- Due milioni per un sorriso (1939)
- Tutto per la donna (1939)
- Dora Nelson (1939)
- Piccolo mondo antico (1941)
- Tragica notte (1942)
- Malombra (1942)
- Chi è Dio (1945)
- Quartieri alti (1945)
- Le miserie del signor Travet (1946)
- Eugenia Grandet (1947)
- Daniele Cortis (1947)
- Fuga in Francia (1948)
- Quel bandito sono io (1950)
- Botta e risposta (1950)
- Donne e briganti (1950)
- È l'amor che mi rovina (1951)
- O.K. Nerone (1951)
- Il sogno di Zorro (1952)
- Le avventure di Mandrin (1952)
- I tre corsari (1952)
- Jolanda, la figlia del Corsaro Nero (1952)
- La provinciana (1953)
- Il ventaglino (1954)
- La mano dello straniero (1954)
- La dona del riu (1954)
- Era di venerdì 17 (1957)
- Italia piccola (1957)
- Policarpo, ufficiale di scrittura (1959)
Referències
- ↑ Mario Soldati, escritor y cineasta, El País, 22 de juny de 1999
- ↑ Solapa de La chaqueta verde, Barcelona, La fuga, 2014
- ↑ El escritor italiano Mario Soldati presenta en Madrid su obra cinematográfica, El País, 28 de setembre de 1983
- ↑ 13 cineastas italianos describen en documentales las ciudades anfitrionas del Mundial de fútbol, El País, 8 de desembre de 1989
- ↑ «Awards 1959: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].
- ↑ Rivista fondata da Soldati, Enrico Emanuelli e Mario Bonfantini nel 1928 e chiusa d'autorità nel 1930.
- ↑ L'opera fu pubblicata nella collana Il sofà delle Muse, diretta da Leo Longanesi, già direttore di «Omnibus».
- ↑ «1954,Mario Soldati». premiostrega.it. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Premio Bagutta a Mario Soldati». archiviolastampa.it.
- ↑ «Premio Napoli di Narrativa 1954-2002». premionapoli.it. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 7 gener 2021].
Bibliografia
- Francesco Savio: Cinecittà anni Trenta. Parlano 116 protagonisti. Bulzoni Editore, Roma, 1979.
- Orio Caldiron (a cura di): Mario Soldati: un letterato al cinema. Edizioni della Cineteca nazionale, Roma, 1979.
- Gianpiero Brunetta: Storia del cinema italiano (3 voll.) Editori Riuniti, Roma, 2003 (2ª ed.) ISBN 88-359-3730-2
- Luca Malavasi: Mario Soldati, Edit Il Castoro cinema, Milano, 2006. ISBN 88-8033-372-0
- AA. VV. (a cura di Emiliano Morreale): Mario Soldati e il cinema, Donzelli Edit, Roma, 2009. ISBN 978-88-6036-386-2
- AA.VV. Storia del cinema italiano, in particolare volume VI (1940-1944) ISBN 978-88-317-0716-9 e volume VII (1945 - 1949). ISBN 978-88-317-8229-6. Editori: Marsilio, Venezia e Scuola Nazionale del Cinema, Roma. 2003.
- AA.VV. (a cura di Giorgio Barberi Squarotti, Paolo Bertetto, Marziano Guglielminetti): Mario Soldati: la scrittura e lo sguardo. Editori: Museo Nazionale del cinema e Lindau, Torino, 1991. ISBN 88-7180-030-3.
| 1935–1968 |
|
|---|---|
| 1980–2000 |
|
| 2001–present |
|
