Manon 70

Infotaula de pel·lículaManon 70
Fitxa
DireccióJean Aurel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Catherine Deneuve
Jean-Claude Brialy
Sami Frey
Elsa Martinelli
Claude Génia
Jacques Paoli
Jean Martin
Paul Hubschmid
Robert Webber
Chris Avram Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRobert Dorfmann Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Aurel i Jacques Laurent Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSerge Gainsbourg Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdmond Richard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne-Marie Cotret Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enManon Lescaut Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTòquio Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0063271 Filmaffinity: 305060 Allocine: 5371 Rottentomatoes: m/manon-70 Letterboxd: manon-70 Allmovie: v101555 TV.com: movies/manon-70 TMDB.org: 99419 Modifica el valor a Wikidata

Manon 70 és una pel·lícula franco-germano-italiana dirigida per Jean Aurel i estrenada el 1968. Ha estat doblada al català.[1] Està basat en la novel·la Manon Lescaut de Antoine François Prévost.

Argument

Periodista a Europa n° 1, Des Grieux coneix Manon a l'aeroport de Tòquio. El segueix a Orly, abandonant el seu amant.[2]

Repartiment

  • Catherine Deneuve: Manon
  • Samy Frey: Des Grieux
  • Jean-Claude Brialy: Jean-Paul
  • Elsa Martinelli: Annie
  • Robert Webber: Ravaggi
  • Christea Avram: l'amant de Manon
  • Claude Génia: la dona de Simon
  • Jean Gorini: el redactor en cap
  • Paul Hubschmid: Simon
  • Jean Martin: l'amo de l'hotel
  • Kristina Ohlsen: Kristina
  • Jacques Paoli, Albert Simon: ells mateixos
  • Manuela Van Oppen: Margaret
  • Frank Hübler, Guy Michel, Dante Posani

Crítica

"Tinc molta estima per a Jean Aurel. Si Manon no és un gran èxit, és sens dubte perquè l'escenògraf no estava en la seva millor forma. Ni jo tampoc. No considero "Manon" com un fracàs, o si n'és, no vull considerar-ne més que l'aspecte instructiu.[3]

Referències

  1. «Manon 70». esadir.cat.
  2. «Manon 70». The New York Times.
  3. Catherine Deneuve, Le nouveau CInémonde , 1970