Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,[2] però que apareix igualment en aquesta llista.[3]

Migració dels visigots a la península Ibèrica

Sobirà Retrat Regnat Notes
Atanaric 365 - 380
  • Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
    • Alaric I 395 - 410
  • Inici de la línia monàrquica.
    • Ataülf 410 - 415
  • Primer rei visigot a la península Ibèrica
    • Sigeric 415
  • Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
    • Vàlia 415 – 418
  • Foedus de 416.
  • Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.

    • Regne de Tolosa

    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Teodoric I 418 – 451
    Turismund 451 – 453
    Teodoric II 453 – 466 Cogovernà amb el seu germà Frederic (453-463)[4]
    Euric 466 – 484
  • Codi d'Euric
    • Alaric II 484 – 507
  • Breviari d'Alaric
  • Derrota de Vouillé.

    • Intermedi ostrogot

    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Gesaleic 507 – 511
    Amalaric 511 – 531
  • Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511-526)
  • Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[5] i traslladada a Barcelona el 531.[6]
    • Teudis 531 – 548
    Teudisel 548 – 549

    Regne de Toledo

    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Àkhila I 549 – 554
  • Invasió bizantina el 552
    • 551 – 567
  • Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554)
  • S'estableix la capital a Toledo.[7]
    • Atanagild
    Liuva I 568 – 573
  • Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[8]
    • 570 - 586
  • Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[8]
  • Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[9][10][11]
  • Rebel·lió d'Hermenegild (580-584)
  • Conquesta del Regne Sueu (585).[12]
    • Leovigild
    Recared I 586 – 601
  • III Concili de Toledo
    • Liuva II 601 – 603
    Viteric 603 – 610
    Gundemar 610 – 612
    Sisebut 612 – 621
    Recared II 621
    Suíntila 621 – 631
  • Fi de la província d'Espània
  • Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626.
  • Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
    • Sisenand 631 – 636
  • Rebel·lió de Iudila (633)[13]
    • Khíntila 636 – 639
    Tulga 639 – 642
  • Deposat per Khindasvint.
    • Khindasvint 642 – 653
  • Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[14]
    • 649 – 672
  • Associat al tron (649-653)
  • Promulgació del Liber iudiciorum.
    • Recesvint
    Vamba 672 – 680
  • Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense.
  • Deposat per una conjura.[15]
    •   Paulus
    (673)
     
    Ervigi 680 – 687
    • Ègica 687 – 702
  • Rebel·lió de Suniefred (692-693)[16]
    • 700 – 710
  • Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
    • Vítiza
    Roderic 710 — 711
  • Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
    • Àkhila II
    710 - 713
  • Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[17]
    • Ardó

    713 - 720

  • Regnà a la Narbonense.

    Referències

    Bibliografia

    • Frassetto, Michael. Encyclopedia of Barbarian Europe: Society in Transformation (en anglès). Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2003. 
    • Collins, Roger. La España visigoda: 474–711. Crítica, 2005. ISBN 9788484326366. 
    • García Moreno, Luis A. «Los últimos tiempos del reino visigodo». Boletín de la Real Academia de la Historia, CLXXXIX, 1992. ISSN: 0034-0626.
    • García Moreno, Luis A. Leovigildo: unidad y diversidad de un reinado. Real Academia de la Historia,, 2008. ISBN 9788496849402. 
    • García Moreno, Luis A. Teoderico II, dins Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia,, 2010. 
    • Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780199741182. 
    • Heather, Peter. Empires and Barbarians (en anglès). Pan Macmillan, 2011. ISBN 9780330540216. 
    • MacDowall, Simon. Adrianople AD 378: The Goths Crush Rome's Legions (en anglès). Osprey Publishing, 2001. ISBN 9781841761473. [Enllaç no actiu]
    • Martínez Ruiz, Enrique. Atlas histórico de España. I. Akal, 2000. ISBN 9788470903496. 
    • Mínguez Fernández, José María. España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones. Nerea, 2004. ISBN 9788489569720. 
    • Orlandis, José. Semblanzas visigodas. Ediciones Rialp, 1992. ISBN 9788432128301. [Enllaç no actiu]
    • Orlandis, José. Historia del reino visigodo español: los acontecimientos, las instituciones, la sociedad, los protagonistas. Ediciones Rialp, 2003. ISBN 9788432134692. [Enllaç no actiu]
    • Sayas Abengochea, Juan José. Historia Antigua de la Península Ibérica: Época Tardoimperial y Visigoda. II. Editorial UNED, 2013. ISBN 9788436265347. 
    • Valverde Castro, María R. Ideología, simbolismo y ejercicio del poder real en la monarquía visigoda: un proceso de cambio. Universidad de Salamanca, 2000. ISBN 9788478009404. 
    • Wolfram, Herwig. History of the Goths. University of California Press, 1990. ISBN 9780520069831.