Llista de vies romanes

El següent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el traçat. Entre parèntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundació de la via i sota quin mandat es va fer. En cursiva els noms llatins.

Itàlia

Via Emília: de Rímini (Ariminum), fins a la fi de la Via Flaminia, per Cesena, Bolonya vers Piacenza (Placentia) i Milà (-187 cònsol Marc Emili Lèpid).^[1]
Via Emília Escàuria: Perllongament de la via Aurelia. De Pisa, resseguia la costa lígur per Gènova vers Vado Ligure (Vada Sabatia); d'aquí es convertia en la Via Julia Augusta, vers Piacenza (Placentia) (-109 cònsol Marc Emili Escaure).^[2]
Via Amerina: de Roma vers Amelia (Ameria) i Perusa.^[3]
Via Annia: del port d'Adria, per Pàdua vers Aquileia.(-153 cònsol Titus Annius Luscus).^[4]
Via Àpia: també coneguda com a via Appianna. Es tracta de la via més antiga. De Roma per Albano, Terracina, Càpua, Benevent (Beneventum), Venosa i Tàrent (Tarantum) vers Bríndisi (Brundisium, -264) a la Pulla (-312 cònsol Appi Claudi Cec).^[5]
Via Ardeatina: de Roma per Falcognana vers Ardea (prop de la Pulla).^[6]
Via Aurèlia: de Roma per Orbetello (Cosa), Pisa vers Lucca, Gènova, Savona vers Ventimiglia i vers la Gàl·lia (-241 cònsol Gaius Aurelius Cotta).^[7]
Via Campana: resseguia el Tíber, paral·lelament a la Via Portuense, vers Salina Veienti.^[8]
Via Casilina: de Roma per Anagni, Frosinone vers Casilinum, prop de Cassino.
Via Càssia: de Roma (ramificació de la Via Flamínia) per Sutri, Viterbo a través de l'Etrúria, i per Arezzo (Aretium) vers Florència (Florentia), i més endavant, per Pistoia vers Lucca i Pisa, on es trobava amb la via Aurèlia (-171).^[9]

Via Caecilia: Ramificació de la Via Salaria per Amiternum (prop de L´Aquila), travessava els Apenins centrals al Passo delle Capanelle i anava cap a Atri (Hatria) i Teramo vers Giulianova (Castrum Novum) vers la costa adriàtica (-142 cònsol Lucius Caecilius Metellus Calvus, o bé -117 amb el cònsol Lucius Caecilius Metellus Diadematus)

Via Claudia: Traçat mal definit (-312).

Via Claudia Augusta: Unia la plana del Po amb la província de la Rècia travessant els Alps (-15).^[10]
Vies romanes a la Península Itàlica.

Via Claudia Nova: Servia per unir la via Caecilia i la via Tiburtina (47).^[11]

Via Clodia: De Roma (ramal de la Via Cassia) per Bracciano i Veiano, s'unia a la Via Aurelia (-225).^[12]
Via Clodia Nova o Clodia Secunda: Resseguia el riu Serchio i enllaçava Lucca amb la via Cassia a l'alçada de Luni (-183).
Via Collatina Antica: de Roma, del sud del riu Aniene, vers Col·làtia prop de Palestrina (Praenesta).^[13]
Via Domitiana: de Terracina per Pozzuoli (Puteoli) vers Portus Iulius per la badia de Nàpols. Després de Nàpols es dirigia cap a Reggio (Rhegium) (95 Domicià).
Via Empolitana: de Tívoli (Tibur) a Subiaco.
Via Farnesiana: Ramificació de la Via Aurèlia, vers Farnese (a l'oest del llac de Bolsena).
Via Flaminia: de Roma par Narni (Narnia), vers Fano (Fanum Fortunae) o Rímini (Ariminum) (-220 cònsol Gai Flamini).^[14]
Via Flaminia Nuova: Variant més recent de la Via Flamínia, per Spoleto (Spoletum).
Via Flaminia Minor: també coneguda amb el nom de Via Flaminia militaris. D'Arezzo (Arretium) a Rímini (Ariminum) (-187).
Via Gallica: de Verona (ramificació de la Via Postumia) per Brescia, Bèrgam vers Milà (Mediolanum).
Via Julia Augusta (I): Perllongament de la Via Aurèlia i de la Via Postumia, de Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), resseguia la costa lígur per Albenga (Albigaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), després passava pels Alps marítims vers Arle (Arelate) o Tarascó (Tarasco), ja a la Gàl·lia on enllaçava amb la Via Domitia (-13 August).
Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord per Zuglio (Iulium Carnicum) i pel Plöckenpass vers el Drautal, se separava a Irschen (castrum Ursen) i conduïa per Aguntum (prop de Lienz) i Innichen (Littamum) vers Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé per Teurnia (prop de Spittal) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).
Via Labicana: de Roma, sortia de la via Latina, per Labicum vers la via Praenestina.
Via Latina: de Roma, anava al nord des dels Albans, per Anagni, Ferentinum, Frosinone (Frusino) i Liri, vers Càpua, on enllaçava amb la via Àpia.
Via Laurentina: de Roma a Laurentum (San Lorenzo, al mar Tirrè).^[15]
Via Nomentana: de Roma a Mentana (Nomentum), antigament anomenada Via Ficulensis vers Ficulea.^[16]

Via Ostiense: de Roma vers Òstia (port de Roma) pel sud del riu Tíber.^[17]

Via Palombarese: Nom medieval de la Via Nomentana vers Polombara Sabina.

Via Pompea: Resseguia la costa sud de Sicília. De Lilibèon (Marsalan) a Messina (-210 cònsol Marco Valerio Levino).^[18]
Via Amerina.

Via Popilia: també anomenada Via Capua-Rhegium. De Càpua, per Nocera (Nuceria), Morano (Moranum), Cosenza (Cosentia), Vibo (Valentia), vers Reggio de Calabria (Rhegium) (-132 consul Publio Popillio Lenate).

Via Popilia-Annia: de Rimini a Aquileia (-132).

Via Portuense: de Roma al port de Portus Augusti (Portus Claudii i Portus Traiani), al nord del Tíber (Claudi).

Via Postumia: D'Aquileia, per Oderzo, Vicenza, Verona, Cremona, Piacenza (Placentia), Voghera (Iria), Tortona (Dertona), Serravalle (Libarna), vers Gènova (-148 Cònsol Postumius Albinus).

Via Praenestina: de Roma a Palestrina (Praenesta). Anomenada anteriorment Via Gabina.

Via Sabina: Ramificació de la Via Salaria vers L´Aquila.

Via Salaria: de Roma per Settebagni, Fara in Sabina, Rieti, Antrodoco, Arquata i Ascoli Piceno vers Porto d´Ascoli vers l'Adriàtic.

Via Salaria Gallica: de Fossombrone (Forum Sempronii) per Suasa, Ostra, Aesis, Ricina, Urbs Salvia, Falerio vers Ascoli Piceno (Asculum) i les Marques on enllaça amb la Via Flaminia i la Via Salaria, a l'interieor.

Via Salaria Picena: Enllaçava la Via Flaminia i la Via Salaria. De Fano (Fanum Fortunae) vers Castrum Truentinum per Porto d´Ascoli a l'Adriàtic (ruta costanera).

Via Salaria Vecchia: D'Ascoli per S.Omero i Giulianova vers Atri, on enllaçava la Via Salaria amb la Via Caecilia.

Via Satricana: de Roma a Satricum (Borgo Montello prop de Latina). Vegeu Via Ardeatina.

Via Severiana: D'Òstia a Terracina.

Via Sublacense: Ramificaciót de la Via Valeria. De la vall de l'Aniene per la Villa di Nerone, vers Subiaco.

Via Tiberina: de Roma per Capena, Fiano Nazzano, Ponzano i Magliano vers la Via Flaminia.

Via Tiburtina: de Roma a Tibur (Tívoli). Després continuava com a Via (Tiburtina) Valeria (-286 Marcus Valerius Maximus).

Via Tiburtina Valeria També coneguda simplement amb el nom de Via Valeria. Perllongament de la Via Tiburtina per la vall de l'Aniene, prop de l'antic llac de Fucino; recorria la costa adriàtica vers Pescara.

Via Traiana: Alternativa a l'antiga via Appia. De Benevent per Ascoli Satriano, Canosa di Puglia, Ruvo i Bitonto vers Bari (Adria), i en tant que Via Traiana Costiera (ruta costanera) o bé en tant que Via Traiana Interna (per l'interior), a través de Rutigliano i Conversano, després vers Brundísium (109 Marcus Ulpius Traianus, Trajà).

Via Traiana Calabra: Perllongament de la Via Traiana, de Brundísium a Òtranto.

Via Tuscolana: de Roma a Túsculum.
Via Valeria Siciliana: Resseguia la costa nord de Sicília. De Messina a Lilibèon (Marsala) (-210 cònsol Marco Valerio Levino).^[18]

Gàl·lia

Vies romanes de la Gàl·lia.
Via Agripa: D'Arles per la vall del Roine, per Aurenja i Valença vers Lió (Lugdunum), després per Amiens (Samarobriva) vers Boulogne-sur-Mer (Gesoriacum) (segons els autors, creada entre -39 i -13 Marcus Vipsanius Agrippa).^[19]

Via Agrippinensis: També coneguda com a Via Belgica. De Bavay a Colònia (Colonia Claudia Ara Agrippinensium).^[20]

Via romana Langres-Metz: Enllaçava Andemantunnum amb Divodurum Mediomatricorum.
Calçades Brunehaut: Nom donat a l'Edat mitjana a diverses vies de la Gàl·lia belga, al nord del Sena.^[21]
Calçada de Juli Cèsar: de Lutècia (Lutetia) a Rouen (Rotomagus).
Calçada de la reina Blanca: Enllaçava Lutècia i Beauvais.
Via Aquitània: de Narbona (ramificació de la Via Domitia) per Tolosa de Llenguadoc i Bordeus vers la costa atlàntica.^[22]
Via Domitia: perllonga la Via Augusta (que anava a la Península Ibèrica) pel coll de Panissars, prop del coll del Pertús (als Pirineus orientals), per Narbona i Besiers vers Nimes (Nemausus), Bèlcaire, Cavalhon, Ate, Sisteron, Gap, Ambrun vers Briançon amb enllaç cap al coll de Montgenèvre (-118 cònsol Cneus Domitius Ahenobarbus).^[23]
Via Julia Augusta: perllongament de la Via Aurelia i de la Via Postumia. De Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), recorria la costa ligur per Albenga (Albingaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), llavors travessava els Alps-Maritims vers l'oest, cap a Arles (Arelate) i Tarascó, enllaçant amb la Via Domitia (-13 August)
Via dels Alps: de Valença a Gap i Briançon.
Via d'Antoní: també coneguda amb el nom de via dels Helvis. Resseguia la riba dreta del Roine.
Via romana de Saintes a Perigús: també coneguda amb el nom de Chemin Boisné.

Via romana litoral: anomenada també Camin arriau en occità gascó el tros que passa per les Lanas. Enllaçava Bordeus amb Astorga (nord de la Península Ibèrica) passant pel país de Born, Dacs, Izura-Azme i Donazaharre.
Via romana de Castelana a Entrevaus: de Castelana a Entrevaus passant per Briançonet.^[24]

Còrsega

Via Corsica: de Mariana per Aleria, Præsidium, Portus Favonius vers Pallas (costa est de Còrsega).

Hispània

Traçat de la Via Augusta.
Via Augusta: Perllongament de la Via Domitia a la Península Ibèrica. Anava del coll de Panissars (Pirineus), prop de la Jonquera, fins a Cadis, passant per Gerunda, Barcino, Tarraco, València, Còrdova, Carmona i Sevilla (Hispalis) (-8 August).

Via Delapilata: Coneguda actualment com a Via de la Plata. Des de Sevilla (Hispalis) per Mèrida (Emerita Augusta), Càceres (Castra Cecilia), Salamanca (Helmantica) i Lléo; un cop a Lleó es dirigia vers Gijón (Gegionem) o vers Astorga (-139 cònsol Quint Servili Cepió).^[25]

Via XVI: enllaçava Lisboa (Olissipo) amb Braga (Bracara Augusta), a través de Santarém (Scalabis), Conimbriga, Gaia (Cale) i Porto (Portus) .

Via XVII: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari directe passant per Chaves (Aquae Flaviae).

Via XVIII: també coneguda amb el nom de via Nova. De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta) (79-80 legat C. Calpetanus Rantius Quirinalis Velerius Festus, sota el mandat de Vespasià i Tit, i restaurada amb Maximí el Traci).

Via XIX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari més llarg que el de la via XVIII.^[26]

Via XX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari per loca maritima; aquest itinerari per la costa remuntava cap al nord fins a Brigantium (la Corunya); a partir de Lugo, s'ajuntava amb la via XIX per arribar a Astorga.^[27]

Viae Lusitanorum : passava per l'Algarve (Portugal): Castro Marim (Baesuris), Balsa, Faro (Ossonoba), Milreu, Cerro da Vila, Lagos (Lacobriga).
Via del Capsacosta: variant de la Via Augusta. De la plana del Rosselló al Gironès, passant per Prats de Molló, Camprodon i la Vall de Bianya.^[28]

Britànnia

Vies romanes a Britànnia cap el 150 dC.
Akeman Street: Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Alchester - Cirencester (Corinium).^[29]

Dere Street: York (Eboracum) - Mur d'Antoní.

Ermin Street: Cirencester (Corinium) - Swindon (Durocornovium ?) - Silchester (Calleva Atrebatum).

Ermine Street: Londres - Lincoln (Lindum) - York (Eboracum).^[30]

Fen Causeway: Denver de Peterborough - Water Newton (Durobrivae).

Fosse Way: Exeter (Isca Dumnonum) - Ilchester (Lindinis) - Bath (Aquae Sulis) - Cirencester (Corinium) - Leicester (Ratae) - Lincoln (Lindum).^[31]

King Street: Peterborough - Water Newton (Durobrivae) - South Kesteven, Lincolnshire.

London-West of England Roman Roads.

Peddars Way: ruta del Norfolk (comtat).^[32]

Stanegate: Borejava el mur d'Adrià. De Carlisle (Luguvallium) a Corbridge (Coria).^[33]

Watling Street: Dover (Dubris) - Canterbury (Durovernum) - Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Lichfield (Letocetum) - Wroxeter (Virconium).

Watling Street: Ribechester (Brémetennacum) - Manchester (Mancunium) - Chester (Deva) - Wroxeter (Virconium) - Kenchester (Magnae).^[34]

Vies transalpines

Aquestes rutes enllaçaven Itàlia amb les actuals Alemanya, Àustria i Eslovènia.

Via Claudia Augusta: Del Vèneto per Verona, Bozen (Pons Drusi), Meran (Statio Maiensis), pel Reschenpass, Finstermünz i el coll de Fern a través de Füssen (Foetes) vers Augsbourg (Augusta Vindelicorum) (15 Nero Claudius Drusus).^[35]

Via Claudia Augusta Altinate: D'Altino, a l'Adriàtic, per Feltre, la vall de Valsugana, Trento i el coll del Brenner vers Innsbruck, i llavors cap a Donauwörth (47).

Via Decia: de Zirl (Teriolis) prop d'Innsbruck per la nova ramificació de la Via Claudia Altinate pel Zirler Berg, per la vall de Leutasch, per Lermoos, e través de la vall del Lech a la vall de Tannheim, per l'Oberjoch vers Bregenz (Brigantium) (250 Decius).

Via Gemina: D'Aquileia a Ljubljana (Aemona).

Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord, per Zuglio (Iulium Carnicum) i el Plöckenpass fins al Drautal. A Irschen es bifurcava (castrum Ursen) vers Aguntum (près de Lienz/Tirol Oriental), Innichen (Littamum) i Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé cap a Teurnia (prop de Spittal an der Drau) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).

Via Mala: de Milà pel coll de San-Bernardino a través de la vall de la Via Mala vers Lindau, i d'allí vers Basilea i Estrasburg (Argentoratum).

Via Raetia: de Verona per Bozen, Sterzing, Brenner i Matreio vers Wilten prop d'Innsbruck (Veldidena) i vers Zirl (Teriolis) et Mittenwalde (Scarbia), Partenkirchen (Parthanum), Coreliacus et Epfach (Avodiaco) vers Augsburg (Augusta Vindelicorum).(traçat durant el govern de Septimi Sever).^[36]

Germània

Són les rutes que enllaçaven les colònies de la Renània amb la resta de l'Imperi, i diverses rutes estratègiques relacionades amb el limes.^[37] Antsanvia, Via Iulia, Via Claudia Augusta, Ausoniusstraße,^[38] Elisabethenstraße i Saalburgstraße.

Balcans

Via Flavia: D'Aquileia, vers Trieste, Pola (Pula), per l'Istrie, vers Rijeka i la Dalmàcia (78)

Via Egnatia: Perllongament de la Via Appia vers l'est de l'Adriàtic (Grècia), per Apol·lònia i Durrës (Albània), Ohrid, Tessalònica, Amfípolis i Alexandrúpoli vers Constantinoble (-146 Gaius Egnatius).^[39]

Via Militaris: enllaç nord-oest/sud-est per les Portes de Ferro cap el Bòsfor.
Via Pontica: enllaç entre Bizanci i el delta del Danubi (Segle II).

Àsia Menor i el Pròxim Orient

Via Maris: via costanera nord-sud, que enllaçava Europa i el nord d'Àfrica. Reseguia la costa des de Grècia vers l'Àsia Menor, Beirut (Líban), Gaza i Ostrazina, el delta del Nil i El Caire.^[40]

Via Nova Traiana: Travessava la província d'Aràbia, de Bosrà (Síria) fins a Àqaba (Aila), a l'actual Jordània (114).^[41]

Nord d'Àfrica

Territori de l'Àfrica proconsolar abans de Dioclecià

Segons l’Itinerari d'AntoníAfrica Roman map-pt.svg

Via costanera passant per Skikda (Rusicade) vers Cartago
Via de Cartago a Constantina (Cirta).
Via de Tebessa (Theveste) a Sitifis (Sitifi), via Tazoult (Lambese).
Via d'El Krib (Musti) a Constantina (Cirta).
Via de Constantina (Cirta) a Annaba (Hippo Regius).
Via d'Annaba (Hippone Regius) a Cartago, via Chimtou (Simitthu).
Via d'Annaba (Hippo Regius) a Cartago, via El Kef (Sicca Veneria).
Via de Thyna (Thaenae) a Tebessa (Theveste).
Via de Haffouz ? (Aquae Regiae) a Sbiba (Sufes).
Via de Zanfour (Assuras) a Thyna (Thaenae).
Via de Tebourba (Thuburbo Minus) a Gabès (Tacapes), via Sidi Medien (Vallis).
Via de Cartago a Sbeitla (Sufetula), via El Krib (Musti).
Via de Cartago a Sbeitla (Sufetula), via Sussa (Adrumetum).
Via d'El Djem (Thysdrus) a Tebessa (Theveste).
Via de Tebessa (Theveste) a El Djem (Thysdrus), via (de) Germaniciana (no localitzada).
Via de Sbiba (Sufes) a Sussa (Hadrumetum).
Via romana al seu pas per Tall Aqibrin (Síria).
Via de Sbeïtla (Sufetula) a Kélibia (Clipea).
Via de Cartago a Kélibia (Clipea).
Via costanera de Cartago a Alexandria, via Thyna (Thaenae) i Lebda (Leptis Magna).
Via anomenada limes Tripolitanus, de Gabès (Tacapes) a Lebda (Leptis Magna).
Via de Medina El-Kdima (Thelepte) a Gabès (Tacapes).^[42]

Segons la Taula de Peutinger

(Només les vies suplementàries)

Vies de Gabès (Tacapes) a Medina El-Kdima (Thelepte), via Nefta (Nepte) i variants.
Vies de Medina El-Kdima (Thélepte) a Takembrit (Siga) i variants.
Via d'El Djem (Thysdrus) a Tébessa (Theveste), via Jama (Zama Regia).
Via d'El Djem (Thysdrus) a Aïn Hedja (Agbia), via El Fahs (Thuburbo Majus).

Rutes cap a l'Índia i l'Extrem Orient

Segons el Periple de la Mar Eritrea

Via marítima de Quseir al-Qadim? (Myos Hormos) a Bharuch? (Barigaza), i variant vers Kodungal·lur (Muziris).
Via maritima de Kodungal·lur (Muziris) a Ganges.
Ruta de Bharuch? (Barigaza) a Tenduc? (Thinae), via riu Jhelum? (Alexandria Bucephalous)

Ruta de la Seda a partir del segle i.

Referències

↑ Saltini, Antonio. Via Emilia. Percorsi inconsueti fra i comuni dell'antica strada consolare (en italià). Bolonya: Edagricole, 2003. ISBN ISBN 8850649584.
↑ Wiseman, T. P.. Via Aurelia Nova and Via Aemilia Scauri. Epigraphica, 1971, p. 27-32.
↑ Cavallo, Daniela. Via Amerina (en italià). Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 2004.
↑ «La Via Annia». veneto.eu. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 7 setembre 2018]. «progecte de valorització de la via romana»
↑ Stazio, Attilio. Via Appia: da Roma a Brindisi attraverso Capua e Benevento (en italià). Nàpols: Edizioni del sole, 1987.
↑ Provincia di Roma, Assessorato alla cultura, La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE. La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE (en italià). Palombi Editori, 2001. ISBN 978-88-7621-243-7..
↑ «Via Aurelia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 7 setembre 2018].
↑ Giovagnoli, M.; Anappo, A. La Via Portuense-Campana. Roma: Municipio Roma XI, 2012, p. 1-10.
↑ Mosca, Annapaola. Via Cassia: un sistema stradale romano tra Roma e Firenze (en italià). Olschki., 2002.
↑ De Bon, A. «Dall'Adriatico al Brennero per la via Claudia Augusta Altinate» (en italià). Athesia Augusta, XVII, 1939.
↑ Gardner, Robert «The Via Claudia Nova» (en anglès). The Journal of Roman Studies, 3 (part 2), 1913, pàg. 205-232.
↑ «Via Clodia» (en italià). Provincia de Viterbo. [Consulta: 9 setembre 2018].
↑ «Via Collatina» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1931. [Consulta: 20 setembre 2018].
↑ «The Via Flaminia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 9 setembre 2018].
↑ Buccellato, Anna «L'antica via Laurentina: l'arteria e le infrastrutture». Associazione Internazionale di Archeologia Classica,, abril 2007.
↑ Carbonara, Andrea; Messineo, Gaetano. Via Nomentana. Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 1996. ISBN 978-88-240-3864-5.
↑ Serra, Simonetta. Via Ostiense - via Portuense. Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, 2008. ISBN 978-88-240-3475-3.
↑ ^18,0 ^18,1 «Le strade romane» (en italià). Arxivat de l'original el 2018-09-10. [Consulta: 10 setembre 2018].
↑ Dory, Franck «Une voie romaine de la croisée de Vienne : la Via Agrippa de Vienne à Saint-Vallier». Bulletin de la Société des Amis de Vienne, 2008.
↑ Gochel, F.; Schmitz; Ozer, A.; S. «Des géoindicateurs pour l'analyse et l'évaluation des voies romaines. Étude de la voie romaine Bavay-Tongres» (en francès). Bulletin de la Société géographique de Liège, 44, 2004, pàg. 65-70..
↑ D'Essigny, Grégoire. Mémoire sur la question des voies romaines, vulgairement appelées Chaussées Brunehaut, qui traversent Picardie (en francès). París: Imprimerie J. B. Sajou, 1911.
↑ D´cramer, L. R. «Via Aquitania, la voie impériale d'Aquitaine». Archéologia, núm. 470, octubre 2009, pàg. 52-63..
↑ Clement, Pierre A. La Via Domitia: Des Pyrénées aux Alpes. Rennes: Editions Ouest-France, 2005. ISBN 2-7373-3508.
↑ Chavane, Vincent «Description d'une voie romaine reliant Castellane à Briançonnet et Entrevaux (Glandèves)». Archeam.
↑ Puerta Torres, Carmen. Los miliarios romanos de la vía de la plata (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense, 2002. Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.
↑ Saez Taboada, Benito «Aportaciones al trazado de la vía 19 del itinerario de Antonino a su paso por Galicia». SPAL II, 2002.
↑ Villanueva, Raúl «Las vías romanas 19 y 20 del Itinerario de Antonino,». Boletín sobre vías romanas, historia de los caminos y otros temas de geofrafía histórica, 3, 2006. Arxivat de l'original el 2014-03-13 [Consulta: 9 setembre 2018].
↑ «Via romana del Capsacosta». Inventari de patrimoni. [Consulta: 9 setembre 2018].
↑ Copeland, Tim. Akeman Street Moving Through Iron Age and Roman Landscapes (en anglès). History PressLtd, 2009. ISBN 978-0-7524-4732-2..
↑ «Ermine Street: A Journey through Roman Britain» (en anglès). BBC. [Consulta: 9 setembre 2018].
↑ Bishop, M.C.. The Secret History of the Roman Roads of Britain: And their Impact on Military History (en anglès). Pen and Sword, 2014, p. 98–99.. ISBN 978-1848846159.
↑ «[https://www.ldwa.org.uk/ldp/members/show_path.php?path_name=Peddars+Way+and+Norfolk+Coast+Path+National+Trail Peddars Way and Norfolk Coast Path National Trail 214 km / 133 miles]» (en anglès). Long Distance Walkers Association (LDWA). [Consulta: 10 setembre 2018].
↑ Johnson, Stephen. Hadrian's Wall. Sterling Publishing Company, 2004. ISBN 0-7134-8840-9.
↑ Roucoux, O. The Roman Watling Street: from London to High Cross. Dunstable Museum Trust, 1984. ISBN 0-9508406-2-9..
↑ «Via Claudia Augusta – una de las calzadas romanas más importantes» (en castellà). Germany Travel. Arxivat de l'original el 2019-05-21. [Consulta: 7 setembre 2018].
↑ Hammersen, Lauren A. M. «Via Raetia: A Roman Road in the Alps». The Ancient World, 40, 2009, pàg. 164–185.
↑ «Vies romanes a Mogontiacum» (en alemany). Arxivat de l'original el 2009-01-05. [Consulta: 6 setembre 2018].
↑ «La Ausoniusstraße a través del grup regional de Hunsrück» (en alemany). St. Jakobus-Gesellschaft. [Consulta: 7 setembre 2018].
↑ Fasolo, Michele. La via Egnatia I. Da Apollonia e Dyrrachium ad Herakleia Lynkestidos. Roma: Istituto Grafico Editoriale Romano, 2005.
↑ Beitzel, Barry J. «The Via Maris in Literary and Cartographic Sources». The Biblical Archaeologist. The American Schools of Oriental Research, 54, 2, juny 1991, pàg. 64-75.
↑ Borstad, Karen A. «History from Geography: The Initial Route of the Via Nova Traiana in Jordan». Levant The Journal of the Council for British Research in the Levant, 40, 2013, pàg. 55-70.
↑ Thissot, Ch. «Des Routes romaines du Sud de la Byzacène». RevAfr, 1857. Arxivat de l'original el 2008-11-03 [Consulta: 6 setembre 2018]. Arxivat 2008-11-03 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Mapa de les vies de l'Imperi Romà.
Atles de l'Imperi Romà Arxivat 2017-08-08 a Wayback Machine..
Llista de les vies consulars