Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà

Llista dels bisbes de la diòcesi de Perpinyà-Elna. Des de la seva fundació en el segle vi fins al 1601, la seu del bisbat estigué a Elna, raó per la qual era anomenat bisbat d'Elna; posteriorment, el trasllat de la seu episcopal a la capital de Rosselló en feu canviar el nom.[1]

Llista de bisbes

  • 571-586 segle VI Domne, primer bisbe conegut
  • 589 Benenat
  • 633-638 Actaul
  • 656 Vitaric
  • 683 Clar
  • invasió àrab
  • 783-825 Venedari (o Weneduri)
  • (825) Ramne (o Ramnó, també atribuït al 836)
  • 832-835? 840? Salomó
  • 860-885 Odesind
  • 885-915 Riculf
  • 915-922 Elmerad d'Empúries-Rosselló [2]
  • 922-946 Guadall d'Empúries-Rosselló
  • 947-960 Riculf II [3]
  • 968-977 Sunyer d'Empúries[nt 1][3]
  • 979-991 Hildesind [3]
  • 993-1003 Berenguer d'Elna[nt 2][3]
  • 1003-1007 Frèdol d'Andusa
  • 1009-1013 Oliba de Besora
  • 1014-1027 Berenguer III de Sendred de Gurb[4]
  • 1031 Sunyer
  • 1031-1053 Berenguer de Cerdanya[4]
  • 1054-1061 Artau [5]
  • 1064-1087 Ramon d'Empúries [5][6]
  • 1087-1096 Artal
  • 1097-1109 Ermengol [7]
  • (1110, 1116) Artal II (?)
  • 1113-1129 Pere Bernat [7][8]
  • 1130-1147 Udalgar de Castellnou[8]
  • 1148-1170 Artau [9]
  • 1172-1186 Guillem Jordà
  • 1187-1197 Guillem de Ceret
  • 1200-1201 Artau
  • 1202-1209 Guillem d'Hortafà
  • 1212-1216 Ramon de Vilallonga
  • 1217-1221 Gualter
  • 1223-1224 Arnau de Serrallonga
  • 1225-1229 Ramon
  • 1230-1258 Bernat de Berga
  • 1258-1280 Berenguer de Cantallops
  • 1280-1281 Bernat de Sala
  • 1282-1289 Berenguer de Santa Fe
  • 1289-1310 Ramon de Costa
  • 1311-1312 Ramon
  • 1313-1317 Guilhem de Castilhon
  • 1317-1320 Berenguer d'Argelaguers
  • 1320-1332 Berenguer Batlle
  • 1332-1342 Guiu de Terrena
  • 1342-1346 Pere Seguer
  • 1342-1346 Hug de Fenollet[nt 3]
  • 1348-1350 Bernat Forner
  • 1350-1351 Esteve Malet
  • 1352-1354 Francesc de Montoliu
  • 1354-1357 Joan Jofre
  • 1357-1361 Ramon de Salgues, futur arquebisbe d'Embrun
  • 1361-1371 Pere de Planella
  • 1371-1377 Pere Cima
  • 1377-1380 Ramon d'Escales
  • 1387-1408 Bartomeu Peiró
  • 1408 Ramon Descatllar
  • 1408-1409 Francesc Eiximenis
  • 1409-1410 Alfons de Tous
  • 1410-1425 Jerónimo de Ocón
  • 1425-1430 Joan de Casanova
    • 1430-1431 Joan de Casanova, administrador apostòlic
  • 1431-1453 Galceran Albert
  • 1453-1462 Joan Margarit i Pau
  • 1462-1467 Antoni de Cardona i de Pallars
  • 1467-1470 Joan Pintor
  • 1470-1475 Charles de Saint-Gelais [10]
  • 1475-1494 Charles de Martigny
  • 1499-1506 Francesc de Lloris i de Borja
  • 1513-1515 Juan Castellanos de Villalba
  • 1515-1521 Bernardo de Mesa
  • 1524-1529 Wilhelm Vandenesse
  • 1529-1530 Fernando de Valdés y Salas
  • 1534-1537 Jaume de Rich (o Jaume Ric)
  • 1537-1542 Jeroni de Requesens i Roís de Liori
  • 1542-1543 Ferran de Lloaces i Peres
  • 1543-1545 Pere Agustí i Albanell
  • 1545-1552 Miquel Puig
  • 1555-1558 Rafael Obac (o Ubac)
  • 1558-1567 Lope Martínez de Lagunilla
  • 1569-1578 Pere Màrtir Coma
  • 1579-1586 Joan Terès i Borrull
  • 1586-1588 Pere Benet de Santa Maria[nt 4]
  • 1588 Agustí Gallart i Traginer (no prengué possessió)
  • 1588 Lluís Sanç i Manegat
  • 1589-1598 Francesc Robuster i Sala
  • 1599-1608 Onofre de Reart
  • 1609-1612 Antoni Gallart i Traginer
  • 1613-1616 Francisco de Vera-Villavicencio
  • 1617 Frederic Cornet
  • 1617-1618 Ramon d'Ivorra
  • 1618-1620 Rafael de Rifós
  • 1621-1622 Francesc de Sentjust i de Castre
  • 1622-1627 Pere de Magarola i Fontanet
  • 1627-1629 Francisco López de Mendoza
  • 1630-1633 Gregorio Parcero
  • 1636-1637 Gaspar Prieto Orduña
  • 1638-1643 Francesc Pérez-Roy
  • 1643 Josep del Viver
  • 1643-1668 Seu vacant
  • 1668-1672 Vicenç de Margarit i de Biure
  • 1673-1675 Joan Lluís de Bruelh i Maritan
  • 1675-1680 Jean-Baptiste d'Estampes
  • 1680-1695 Louis Habert de Montmort
  • 1695-1721 Jean-Hervé Bazan de Flamanville[nt 5]
  • 1721-1722 Antoine-Jérôme Boyvin de Vaurou (renuncià abans de ser consagrat)
  • 1722-1726 seu vacant (el vicari capitular Josep Coma passà a regir la diòcesi a la mort del bisbe De Flamenville, fins que la mort també se l'emportà a ell el 1723)
  • 1726-1743 Jean de Gramond de Lanta[nt 6]
  • 1743-1783 Charles de Gouy d'Havrincourt[nt 7]
  • 1783-1788 Jean-Gabriel d'Agay
  • 1788-1801 Antoine-Felix de Leyris d'Esponchez
    • 1791-1793 Gabriel Deville, bisbe constitucional
    • 1798-1801 Dominique-Paul Villa, bisbe constitucional
  • 1801 es suprimí el bisbat i s'annexà al bisbat de Carcassona; fou restaurat el 1817
  • 1822-1853 Jean-François de Saunhac-Belcastel, Jean X
  • 1853-1864 Philippe Gerbet
  • 1864-1876 Étienne-Émile Ramadié
  • 1876-1877 Frédéric Saivet
  • 1877-1885 Émile Caraguel
  • 1886-1899 Noël Gaussail
  • 1899-1932 Juli-Maria Carsalade du Pont
  • 1933-1959 Henri-Marius Bernard
  • 1960-1971 Joël Bellec
  • 1972-1981 Henry L'Heureux
  • 1982-1996 Jean Chabbert, arquebisbe a títol personal
  • 1996-2002 André Fort
  • 2004-2014 André Marceau
  • 2014- Norbert Turini[12]

Notes

  1. ↑ El bisbe Sunyer d'Empúries era fill de Gausfred d'Empùries
  2. ↑ El bisbe Berenguer d'Elna era germà petit de l'abat Oliba
  3. ↑ Hug de Fenollet podria ser Bernat Hug de Santa Artèmia
  4. ↑ Algunes fonts el fan "Bonet de Santa Maria", però en aquest article es segueix el criteri de la GEC [11]
  5. ↑ o Jean Hervieu Basan de Flamenville
  6. ↑ El bisbe Gramond de Lanta es deia Jean-Mathias de Barthélemy de noms de fonts [12]
  7. ↑ El bisbe Gouy d'Havrincourt es deia Charles-François-Alexandre Cardevac de noms de fonts [12]

Referències

  1. ↑ PUIGGARI, Pierre Catalogue biographique des Évêques d'Elne ... Avec six portraits (Perpignan: Alzine, 1842)
  2. ↑ Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes I. Anys 833-950». Revista Catalana de Teologia, vol. IV, 1979, pàg. 123-165.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes II. Anys 952-998». Revista Catalana de Teologia, vol. V, 1980, pàg. 153-180.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes III. Anys 1000-1050». Revista Catalana de Teologia, vol. VIII, 1983, pàg. 403-456.
  5. ↑ 5,0 5,1 Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes IV. Anys 1051-1100». Revista Catalana de Teologia, IX, núm. 1, 1984, pàg. 117-182.
  6. ↑ Puiggari, Pierre. Notices sur la Ville d'Elne. J. B. Alzine, 1836, p. 16. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes V. Anys 1101-1125». Revista Catalana de Teologia, XIII, núm. 2, 1988, pàg. 387-430.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VI. Anys 1126-1150». Revista Catalana de Teologia, vol. XV, núm. 1, 1990, pàg. 181-201.
  9. ↑ Ordeig i Mata, Ramon (editor) «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VII. Anys 1151-1200». Revista Catalana de Teologia, XVI, núm. 2, 1991, pàg. 349-382.
  10. ↑ Fouchier, E. de. Un Poitevin en Roussillon au XVe siècle. Notice sur Charles de Saint-Gelais, évêque d'Elne (1470-1475). Poitiers: Librairie de Henri Oudin, 1877. 
  11. ↑ «Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Catholic hierarchy

Bibliografia

  • Fortaner, Joseph. Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d'Elne par un prêtre de Perpignan. Perpinyà: Mlle. Antoinette Tastu, 1824. [Enllaç no actiu] («exemplar digitalitzat».[Enllaç no actiu])
  • Puiggari, Pierre. Catalogue biographique des évêques d'Elne. Perpinyà: J.B.Alzine, 1842.  (inclou retrats dels bisbes Guiu de Terrena, Onofre de Reart, Habert de Montmort i Bazan de Flamanville)

Enllaços externs

  • «La diòcesi, al web "Catholical Hierarchy"» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
Bases d'informació