La Verge del Mar

Infotaula d'arts escèniquesLa Verge del Mar

Escena final de La Verge del Mar (1912) Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorSantiago Rusiñol i Prats
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 març 1912 Modifica el valor a Wikidata

La Verge del Mar és un quadre poemàtic en un acte, original de Santiago Rusiñol, estrenat al teatre Catalunya de Barcelona, la nit del 30 de març de 1912, per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans.[1]

L'escena passa en la porxada d'una ermita.

Repartiment de l'estrena

  • Josefina, 15 anys: Emília Baró
  • La Mare, 40 anys: Elvira Fremont
  • Roseta, 20 anys: Ramona Mestres
  • La Mare del cec, 50 anys: Antònia Verdier
  • Una Vella, 50 anys: Dolors Pla
  • Una Noia, 15 anys: Srta. Persiva
  • Capità, 60 anys: Jaume Borràs
  • Ermità, 30 anys: Lluís Blanca
  • Patró, 60 anys: August Barbosa
  • Pauet, 25 anys: Rafael Bardem
  • Un cec, 25 anys: Ramon Tor
  • El Germà, 25 anys: Avel·lí Galceran
  • Ignasi, 50 anys: Carles Capdevila
  • Velles primera, segona i tercera; Mariners primer i segon; Pobres primer, segon i tercer; mariners, homes i dones del poble.
  • Direcció de Jaume Borràs

Referències

  1. ↑ «Estrena de "La Verge del mar"». El Teatre Català, 6, 04-04-1912, pàg. 6-9 [Consulta: 15 abril 2020].
  • Vegeu aquesta plantilla
Obra de Santiago Rusiñol
Prosa
Anant pel món (1896) • Oracions (1897) • Fulls de la vida (1898) • L'illa de la calma (190?) • El poble gris (1902) • D'aquí i d'allà (1903) • Aucells de fang (1905) • Glosari (191?) • El català de "La Mancha" (1914) • L'auca del senyor Esteve (1917) • En Josepet de Sant Celoni (1917) • La "niña gorda" (1917) • Proses triades (1921) • Els caminants de la terra (1926) • Màximes i mals pensaments: pensa mal i no erraràs (1927) • Coses viscudes (1929)
Teatre
L'alegria que passa (1891) • L'home de l'orgue (1896) • El jardí abandonat (1900) • Cigales i formigues (1901) • Llibertat! (1901) • Els Jocs Florals de Canprosa (1902) • El malalt crònic (1902) • L'hèroe (1903) • El pati blau (1903) • El prestidigitador (1903) • El místic (1903) • La bona gent (1906) • Monòlegs (1906) • La mare (1907) • Els savis de Vilatrista (1907) • La intel·lectual (1909) • El titella pròdig (1911) • El pintor de miracles (1912) • La Verge del Mar (1912) • L'homenatge (1914) • Gente bien (1917) • L'acaparador (1918) • Miss Barceloneta (1930)
Obra pòstuma
Proses (1955) • Santiago Rusiñol: Per ell mateix (1971)
Pintures
Altres