Jorge Fernández Díaz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1950 (74 anys) Valladolid (Espanya) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 juliol 2016 – 21 maig 2019 Legislatura: dotzena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 4 gener 2016 – 19 juliol 2016 Legislatura: onzena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2015 | |
| Ministre de l'Interior d'Espanya | |
| 22 desembre 2011 – 4 novembre 2016 ← Antonio Camacho Vizcaíno – Juan Ignacio Zoido Álvarez → Membre del gabinet: primer govern Rajoy | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 desembre 2011 – 13 gener 2016 Legislatura: desena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2011 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 març 2008 – 13 desembre 2011 Legislatura: novena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2008 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 març 2004 – 1r abril 2008 Legislatura: vuitena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2004 | |
| Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts | |
| 5 maig 2000 – 19 abril 2004 ← José María Michavila Núñez – Francisco Caamaño Domínguez → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 març 2000 – 2 abril 2004 Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000 | |
| Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Recerca i Desenvolupament | |
| 22 gener 1999 – 5 maig 2000 ← Manuel Jesús González González – Julio Iglesias de Ussel → | |
| Secretari d'Estat d'Administracions Territorials | |
| 10 maig 1996 – 22 gener 1999 ← José Francisco Peña Díez – Francisco Camps Ortiz → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 març 1996 – 28 maig 1996 – Sergio Gómez-Alba Ruiz → Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 juny 1993 – 9 gener 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
 President del Partit Popular de Catalunya | |
| 20 gener 1989 – 9 gener 1991 ← cap valor – Aleix Vidal-Quadras i Roca → | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 16 juny 1988 – 21 novembre 1989 (renúncia) – Antonio Perea Oliva → Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 26 juny 1986 – 2 setembre 1989 Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 1983 – 1984 Electe a: eleccions municipals de 1983 a Barcelona | |
 Governador civil de Barcelona | |
| 24 juliol 1981 – 16 setembre 1982 ← Josep Coderch i Planas – Federico Gallo Lacárcel → | |
| Governador civil de la província d'Oviedo | |
| 1980 – 1981 ← Pablo Martín Caballero – Ricardo Larraínzar Zaballa → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | enginyer industrial, polític, inspector de treball |
| Partit | Alianza Popular (1983–) Centre Democràtic i Social Partit Popular Unió de Centre Democràtic |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Alberto Fernández Díaz |
Premis
| |
   | |
Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític espanyol. Professionalment, és enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició (UCD, CDS, el 1983 Alianza Popular, refundada el 1989 com a Partit Popular) i membre supernumerari de l'Opus Dei.[1] Des del 22 de desembre del 2011 fins al 4 de novembre del 2016 va ser Ministre de l'Interior d'Espanya.
És fill d'un militar falangista[2] i germà del també polític Alberto Fernández Díaz, actualment regidor i president del grup municipal del Partit Popular Català a l'Ajuntament de Barcelona.
Biografia
Fill d'Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria i subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan era governador civil Felipe Acedo Colunga.[3] Establert a Barcelona des de 1953, estudià enginyeria industrial (especialitzat en organització industrial) i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l'Institut nacional de seguretat i higiene al treball.
Fou nomenat subdelegat i Delegat Provincial de Treball a Barcelona, Governador Civil d'Astúries (1980-1981) i de Barcelona (1981-1982) i president provincial d'Aliança Popular a Barcelona des de 1983, posteriorment Partit Popular de Catalunya, que presidí entre 1989 i 1991.[1]
Fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983) i senador designat per la Comunitat Autònoma el 1986.
Durant el govern de José María Aznar ocupà diversos càrrecs públics: Secretari d'estat per a les Administracions Territorials (14 de maig de 1996 - 22 de gener de 1999), Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 - 5 de maig de 2000) i Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 - 19 d'abril de 2004). Des del 22 de desembre del 2011 fins al 4 de novembre del 2016 va ser, durant el govern de Mariano Rajoy Brey, Ministre de l'interior de l'Estat Espanyol.[1] Va deixar el seu càrrec forçat pel Congrés dels Diputats que el van reprobar, sent aquesta la primera reprobació de la democràcia.[4]
Acusacions d'ús partidista del Ministeri de l'Interior amb la policia
El cas Antifrau
El 21 de juny de 2016, en plena campanya electoral espanyola, el diari Público va fer pública una conversa entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que es va dur a terme l'octubre del 2014, en la qual presumptament conspirava per fabricar escàndols contra ERC i CDC[5] en la coneguda com Operació Catalunya.[6]
El 26 de maig de 2022, el president del govern Pedro Sánchez va assegurar al ple del Congrés dels Diputats, que a setanta policies van treballar per combatre adversaris polítics i l'independentisme català i que responsables polítics al màxim nivell com l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exsecretari d'Estat Francisco Martínez van participar en comportaments o maniobres clarament il·legals.[7]
Operació Kitchen
Al setembre de 2020, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, l'exministre va quedar formalment imputat per l'ús de fons públics per finançar l'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas.[8]
Honors
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pardo de Vera, Ana. «El círculo piadoso de Fernández Díaz» (en castellà). publico.es, 02-02-2014. [Consulta: 25 abril 2014].
- ↑ «Fernández Díaz, el fill del repressor». L'Accent, 03-01-2014 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Fernández Díaz, el hijo del represor, al web de Súmate, gener de 2014
- ↑ Ortega Dolz, Patricia; Garea, Fernando «El Congreso reprueba a Fernández Díaz con los votos de todos salvo del PP» (en castellà). EL PAÍS, 18-10-2016.
- ↑ Bayo, Carlos Enrique; López, Patrícia «Fernández Díaz conspiró con el jefe de la Oficina Antifraude catalana para fabricar escándalos contra ERC y CDC» (en castellà). Público, 21-06-2016 [Consulta: 22 juny 2016].
- ↑ «Qui és qui en l'operació Catalunya». Rac1, 21-06-2017. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «El govern espanyol reconeix la ‘policia patriòtica’ i il·legalitats d'acusats de coaccions a Andorra». Altaveu, 26-05-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ Martialay, Ángela «Kitchen: el juez imputa al ex ministro Jorge Fernández Díaz por el espionaje ilegal a Bárcenas». El Mundo, 18-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Manuel Valls condecora Fernández Díaz amb la Legió d'Honor francesa
Enllaços externs
 | A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Jorge Fernández Díaz |
- Blog Personat de Jorge Fernández Díaz
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat Arxivat 2006-03-03 a Wayback Machine.
- «Jorge Fernández Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 Senadors catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989) | ||
|---|---|---|
| Barcelona |  | |
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | Jorge Fernández Díaz · Joan Codina i Torres · Joaquim Ferrer i Roca · Felip Lorda i Alaiz · Joan Josep Martí i Ferré · Jordi Solé i Tura · Pere Pi-Sunyer i Bayo · Roc Fuentes i Navarro · Enric Vendrell i Duran | |
← II Legislatura •••• IV Legislatura → | ||
| Cap de l'Estat | Joan Carles I d'Espanya fins el 19 de juny de 2014 i Felip VI d'Espanya a partir del 19 de juny de 2014 |  |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidenta de govern | Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta, presidència i portaveu del govern) | |
| Ministres | Jorge Fernández Díaz (Interior) • José Manuel García-Margallo y Marfil (Afers Exteriors) • Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez/Rafael Catalá Polo (Justícia) • Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (Defensa) • Ana María Pastor Julián/Rafael Catalá Polo (Foment) • Luis de Guindos Jurado (economia) • Miguel Arias Cañete/Isabel García Tejerina (agricultura) • José Manuel Soria López/Luis de Guindos Jurado (indústria) • Ana Mato Adrover/Alfonso Alonso Aranegui (sanitat i consum) • Cristóbal Montoro Romero (hisenda i administracions públiques) • José Ignacio Wert Ortega/Iñigo Méndez de Vigo Montojo (Educació i cultura) • María Fátima Báñez García (Treball) | |
Govern anterior II Rodríguez Zapatero · Govern següent II Rajoy | ||
