Joaquim Kremel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Joaquim Bosch Kremel 12 novembre 1947 (76 anys)Montgat (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de cinema |
| Activitat | 1972 – |
| Família | |
| Cònjuge | Elsa Baeza Pacheco (1968–1976), nul·litat matrimonial Verónica Forqué (1980–1981), divorci Verónica Forqué (2015–2021), mort del cònjuge Julia Torres Aragón (2022–) |
  | |
Joaquim Bosch Kremel, conegut artísticament com a Joaquín Kremel o Joaquim Kremel (Montgat, Maresme, 12 de novembre de 1947) és un actor català de cinema, teatre i televisió.
Biografia
Fill de pare austríac,[1] va fer les seves primeres incursions al teatre en el centre Sant Josep de Badalona. Estudià economia en la Universitat de Barcelona, però no va acabar la carrerai es trasllada a Madrid on es presenta a unes proves d'actor al Teatro Español. Va debutar amb l'obra teatral La muerte de Dantón (1972) —dirigida per Alberto González Vergel— i en televisió ho va fer de la mà de Juan Guerrero Zamora a La dama de las camelias (Estudio 1, TVE). En aquest mitjà va destacar a més la seva participació en la sèrie Hostal Royal Manzanares (La 1). També ha treballat en sèries en català i de TV3 com Avui per demà, Estació d'enllaç, Parella de tres, la Lloll i Dues dones divines.
Teatre
- La muerte de Dantón, (1972), dirigida per Alberto González Vergel.
- Mi amiga la gorda, de Charles Lawrence. Dtor: Ángel Fernández Montesinos.
- Fruta madura, de Roberto Romero al Teatro Reina Victoria.
- Una rosa en el desayuno, (1975), de Barillet i Grédy. Dtor Gustavo Pérez Puig al Teatro Infanta Isabel.[2]
- Los chicos de la banda, dirigit per Jaime Azpilicueta.
- La Celestina, dirigida per José Tamayo Rivas en el Teatro de la Comedia.
- Feliz cumpleaños, de Marc Camoletti al Teatro Lara.
- Canigó (1979), de Jacint Verdaguer, dirigit per Esteve Polls al Teatre Grec de Barcelona.
- El alcalde de Zalamea (1979), de Calderón de la Barca, dirigit per Fernando Fernán Gómez.
- El sombrero de copa, de Vital Aza, dirigit per José María Morera ael Teatro Bellas Artes.
- Casa de muñecas (1983), d'Ibsen dirigit per José María Morera al Teatro Bellas Artes
- El barón (1983), de Moratín dirigit per José María Morera.[3]
- La herida del tiempo (1984), de J. B. Priestley, dirigit per José María Morera.
- Al derecho y al revés (1984), de Michael Frayn.
- Un marido de ida y vuelta, (1985), d'Enrique Jardiel Poncela, dirigit per Gustavo Pérez Puig al Teatro Maravillas.
- Arsénico y encaje antiguo (1987), de Joseph Kesselring, dirigit per Ángel Fernández Montesinos al Teatro Bellas Artes.
- Leyendas, de James Kirkwood, Jr., dirigit per A. García Moreno al Teatro Marquina.
- Por los pelos, de Paul Poltner, dirigit per Pere Planella al Teatro Fígaro.
- El aperitivo, de Gerard Lauzier, dirigit per Ángel Fernández Montesinos.
- Los domingos, bacanal (1991), de Fernando Fernán Gómez, dirigit per José Luis García Sánchez.[4]
- Judit y el tirano (1992), de Pedro Salinas dirigit per Manuel Collado al Teatro Español.
- Vis a vis en Hawai (1992), de José Luis Alonso de Santos dirigit per Gerardo Malla.
- Bailando en verano, dirigit per Luis Iturri.
- Luna de miel para seis, de Hugo Sofovich dirigit per Eduardo Bazo.
- Oleanna, de David Mamet dirigit per José Pascual.
- Kvetch, de Stephen Berkov dirigit ptr José Pascual.
- El arrogante español (1991), de Lope de Vega, dirigit per Cayetano Luca de Tena al Teatro Español.
- Sé infiel y no mires con quién, de Cooney y Chapman dirigit per Jaime Azpilicueta (1998-99-01).
- Lucernario de David Hare, dirigit per Francisco Vidal.(2001-2002).
- La jaula de las locas, de Jean Poiret, dirigit per Luis Ramírez (2002).
- La paz, d'Aristòfanes. Versió de Miguel Murillo, dirigit per Juan Margallo. Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. (2003).
- Vía Dolorosa, de David Hare. dirigido por Joaquín Kremel y supervisado por Juan Margallo. (2003-2004).
- El invitado, de David Pharao. Direcció i interpretació. (2004-2005).
- La extraña pareja, de Neil Simon. Direcció J. J. Afonso (2005-2007).
- El beso de Judas, de David Hare. Direcció Miguel Narros (2007-2008).
- Los reyes de la risa (2013), de Neil Simon.
Televisió
- La dama de las camelias (1974). Noche de Teatro. Dirigit i realitzat per Juan Guerrero Zamora.
- La familia Alvareda (1975). Novela. Protagonista, realitzada per Vicente Amadeo.
- Don Juan o El amor a la geometría (1976) de Max Frisch. Teatro Club.
- Dos mujeres. Protagonista dels vint capítols. Realització de Manuel Ripoll.
- Como las hojas (1978) de Jacomo Lacossa. Estudio 1 realitzat per Vicente Amadeo.
- Antología de la Zarzuela (1979-1980) Realització de Fernando García de la Vega
- Una noche de verano de Baltasar Porcel. Telenovel·la de quatre capítols, Realitzada per Antonio Chic.
- Calles de abolengo. Estudio 1 realitzat per Antonio Chic.
- Gente bien (1980). de Santiago Rusiñol i Prats. Gran Teatre. realitzat per Roger J. Justafré.
- El zumbido de las abejas de Rodolf Sirera realitzat per Esteban Durán.
- Una familia bien d'Oscar Wilde realitzat per Cayetano Luca de Tena.
- Un marido ideal (1982). d'Oscar Wilde. Estudio 1.
- El barón (1983), de Leandro Fernández de Moratín, realitzat per Mara Recatero. Estudio 1.
- Ha dicho papá (1984) de Jaime de Armiñán, realitzat per Paco Abad. Cuentos imposibles.
- María la Calderona d'Antonio Gala realitzat per Josefina Molina.
- Ahí te quiero ver (1986-1987) amb Rosa Maria Sardà.
- El olivar de Atocha (1989) de Lola Salvador.
- El séptimo cielo (1990) amb Mònica Randall. Realitzada per Rafael Galá.
- Viva el espectáculo (1990) amb Concha Velasco.
- Avui per demà (1991-1992). Escrita i dirigida per Esteve Duran.
- Menos lobos Sèrie per a Televisió Espanyola.
- Los ladrones van a la oficina (1993-1995), sèrie per Antena 3 dirigida per Tito Fernández.
- Compuesta y sin novio (1994); sèrie dirigida per Pedro Masó per Antena 3.
- ¡Ay, Señor, Señor! (1994-1995); sèrie per Antena 3 dirigida per Julio Valdés.
- Farmacia de guardia (1995). Antena 3.
- Estació d'enllaç (1995) TV3
- Esto no es lo que parece (1995). Programa per TV2.
- Hostal Royal Manzanares (1996-1998), de Sebastián Junyent
- Famosos y familia (1999), de Fernando Colomo, sèrie per TVE
- El chalet de Madame Renard (2000), de Miguel Mihura, Dirigit per Roger Justafré. Estudio 1 para TVE.
- Fuera de control (2006). sèrie de Globomedia per TVE1.
- Dues dones divines (2011) de Pol Mainat (TV3)
- Bandolera (2012-2013). sèrie de Antena 3.
- Familia (2013). sèrie de Telecinco. Cameo.
- La que se avecina (2016). sèrie de Telecinco. 1 episodi.
Filmografia
- Separación matrimonial (1973), d'Angelino Fons.
- El corazón, d'Ángel del Pozo.
- Crónica de un instante (1981), d'Antonio Pangua.
- Porno: Situación límite (1982), de Manuel Esteba.
- Hay que deshacer la casa (1986), de José Luis García Sánchez.
- Mi general (1987), de Jaime de Armiñán.
- Barcelona Connection (1988), de Miguel Iglesias Bonns.
- Parella de tres (1995), de Tony Verdaguer.
- El palomo cojo (1995), de Jaime de Armiñán.
- Gran slalom (1996), de Jaime Chávarri.
- Escenes d'una orgia a Formentera (1996), de Francesc Bellmunt.
Referències
- ↑ Amilibia «Joaquín Kremel: «Las banderas que separan no me gustan»» (en castellà). , 09-05-2011 [Consulta: 3 desembre 2017].
- ↑ «Una rosa en el desatuno, de Barillet y Gredy» (en castellà). diari ABC, 19-01-1975.
- ↑ ««El barón», discreta revisión moratinesca». Diari ABC, 25-05-1983.
- ↑ «Fernando Fernán-Gómez vuelve al teatro con su obra "Los domingos, bacanal"». El País, 08-11-1991.
Enllaços externs
- Notícies de Joaquim Kremel a El País
