Hendrik van Heuraet

Infotaula de personaHendrik van Heuraet
Biografia
Naixement8 setembre 1634 Modifica el valor a Wikidata
Haarlem Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 1660 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
lloc desconegut
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden
Director de tesiFrans van Schooten Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perRectificació de corbes
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geometria i física Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leiden Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
ProfessorsFrans van Schooten Modifica el valor a Wikidata
Influències
Frans van Schooten

Hendrik van Heuraet (llatinitzat: Henricus o Henrici) va ser un matemàtic holandès, del segle xvii.

Vida

No es coneix gairebé res de la seva vida. Se sap que va ingressar a la Universitat de Leiden el 1653 per estudiar medicina. En aquesta universitat va formar part del grup de deixebles de Frans van Schooten, amb Johan de Witt, Johannes Hudde i Christiaan Huygens. També sembla que va fer una estança d'estudis a Saumur en data incerta.

A partir de 1660 deixa de ser mencionat en la correspondència i cal suposar que devia morir en aquesta data.

Obra

L'única obra de van Heuraet és Epistola de Transmutatione Curvarum Linearum in Rectas, publicada per van Schooten en la segona edició (1659) ampliada de la seva traducció al llatí de la Geomètrie de Descartes.[1]

És un breu article de tres pàgines en el que estableix un mètode general per a rectificar una corba. Un métode molt similar al que encara s'utilitza avui en dia per a calcular la longitud d'una corba.[2]

Van Heuraet construeix per a cada punt C {\displaystyle C} d'una corba qualsevol A B C D E {\displaystyle ABCDE} , un punt I {\displaystyle I} que pertany a la corba G H I K L {\displaystyle GHIKL} i que compleix M I / W = C Q / C M {\displaystyle MI/W=CQ/CM} , on W {\displaystyle W} és una constant i C Q {\displaystyle CQ} és la normal en el punt C {\displaystyle C} .

A partir d'aquesta construcció i augmentant el nombre de punts C , I {\displaystyle C,I} ad infinitum, és fàcil demostrar que l'àrea sota la corba G H I K L {\displaystyle GHIKL} és igual a la longitud de la corba A B C D E {\displaystyle ABCDE} per una constant.[3]

Aquest mètode és molt similar al que, contemporàniament, va publicar el britànic William Neile.

Referències

  1. Yoder, pàgina 125.
  2. Swetz i Katz
  3. Yoder, pàgina 125-126.

Bibliografia

  • Yoder, Joella G. Unrolling Time: Christiaan Huygens and the Mathematization of Nature (en (anglès)). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-34140-X. 
  • van Maanen, Jan A. «Hendrick van Heuraet (1634–1660?): His Life and Mathematical Work» (en (anglès)). Centaurus. John Wiley & Sons, Vol. 27, Num. 3, 1984, pàg. 218-279. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1984.tb00781.x. ISSN: 1600-0498.
  • Swetz, Frank J.; Katz, Victor J. «Mathematical Treasures - Van Heuraet's Rectification of Curves» (en (anglès)). Convergence. Mathematical Association of America.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hendrik van Heuraet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Struik, Dirk J. Heuraet, Hendrik Van. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juny 2014.
  • «Heuraet, Hendrik Van»., The Galileo Project, Richard Westfall.
Registres d'autoritat
Bases d'informació