Grup cíclic

Un grup és cíclic si pot ser generat per algun element. Això vol dir que hi ha, almenys, un element g del grup, que es diu generador de manera que tots els elements del grup són de la forma n g (en notació additiva) o gn (en notació multiplicativa), per un cert nombre enter n. Naturalment, 0 = 0 g i g = 1 g (en notació additiva) o 1 = g 0 {\displaystyle 1=g^{0}} i g = g 1 {\displaystyle g=g^{1}} (en notació multiplicativa).

Exemples

  • L'exemple més obvi és el grup additiu de l'anell Z {\displaystyle \mathbb {Z} } dels nombres enters: es tracta d'un grup cíclic infinit i 1 {\displaystyle 1} i 1 {\displaystyle -1} en són els únics generadors.
  • També són cíclics tots grups additius dels anells Z / ( n ) {\displaystyle \mathbb {Z} /(n)} (també escrit ℤ/nℤ) de classes de residu mòdul n, és a dir, de classes de congruència sobre els enters. En aquest cas es tracta de grups finits.
  • En canvi, els grups multiplicatius de les unitats dels anells Z / ( n ) {\displaystyle \mathbb {Z} /(n)} són cíclics si, i només si, el nombre n {\displaystyle n} és d'una d'aquestes quatre formes: 2, 4, pk o 2pk. En la teoria de nombres tradicional, els generadors dels grups multiplicatius de les unitats dels anells Z / ( n ) {\displaystyle \mathbb {Z} /(n)} es diuen arrels primitives mòdul n.
  • No cal dir que el grup trivial és cíclic.

Estructura

  • El fet més important quant als grups cíclics és que qualsevol grup cíclic infinit és isomorf al grup additiu de l'anell ℤ dels nombres enters. A més, qualsevol grup cíclic finit d'ordre n és isomorf al grup additiu de ℤ/nℤ de congruències mòdul n.
  • Això implica que l'estudi dels grups cíclics es redueix a l'estudi dels grups additius de ℤ i ℤ/nℤ.
  • D'altra banda, tot grup abelià finitament generat és isomorf al producte directe d'un nombre finit de grups cíclics.

Propietats

  • De l'isomorfisme mencionat abans en resulta que tot grup cíclic és un grup abelià.
  • Tot grup d'ordre un nombre primer és cíclic.
  • Tots els subgrups d'un grup cíclic són cíclics. Si G {\displaystyle \mathbf {G} } és un grup cíclic d'ordre n {\displaystyle n} , aleshores, per cada divisor d {\displaystyle d} de n {\displaystyle n} hi ha exactament un subgrup d'ordre d {\displaystyle d} , el qual, si g {\displaystyle g} és un generador de G {\displaystyle \mathbf {G} } , és generat per g n d {\displaystyle g^{\frac {n}{d}}} . El grup G {\displaystyle \mathbf {G} } no té cap altre subgrup d'ordre d {\displaystyle d} .
  • Tot quocient d'un grup cíclic és cíclic.
  • Sigui g {\displaystyle g} és un generador d'un cert grup cíclic G {\displaystyle \mathbf {G} } d'ordre n {\displaystyle n} . Aleshores g k {\displaystyle g^{k}} també n'és un generador si, i només si, hi ha m Z {\displaystyle m\in \mathbb {Z} } que fa g k m = g {\displaystyle g^{km}=g} . Aleshores k m 1 ( mod n ) {\displaystyle km\equiv 1{\pmod {n}}} .
  • Si G {\displaystyle \mathbf {G} } és un grup cíclic d'ordre n {\displaystyle n} , aleshores té ϕ ( n ) {\displaystyle \phi (n)} generadors ( ϕ {\displaystyle \phi } és la funció Fi d'Euler).
  • Siguin G 1 {\displaystyle \mathbf {G} _{1}} i G 2 {\displaystyle \mathbf {G} _{2}} dos grups d'ordres respectius n 1 {\displaystyle n_{1}} i n 2 {\displaystyle n_{2}} . Aleshores, G 1 × G 2 {\displaystyle \mathbf {G} _{1}\times \mathbf {G} _{2}} és cíclic si, i només sí, G 1 {\displaystyle \mathbf {G} _{1}} i G 2 {\displaystyle \mathbf {G} _{2}} ho són i m.c.d. ( n 1 , n 2 ) = 1 {\displaystyle {\mbox{m.c.d.}}\left(n_{1},n_{2}\right)=1} .
  • Tot subgrup finit del grup multiplicatiu d'un cos és cíclic.

Referències

Article cyclic group a PlanetMath.org.