Griko salentino
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | grec modern |
| Ús | |
| Parlants nadius | 20.000 |
| Estat | Itàlia |
 | |
Àrees on es parla el griko | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec modern grec italiota | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet grec |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| Glottolog | apul1237 |
| Linguasphere | 56-AAA-aia |
| UNESCO | 1614 |
| Endangered languages | 10922 |
El griko, també escrit grico, és un dialecte del grec, parlat per gent de la regió de la Magna Grècia, regió al sud de la Itàlia i Sicília, i també és conegut com a llengua grecànica.[1][2][3][4] Els grecs sovint diuen el dialecte de Katoitaliótika (Grec: Κατωιταλιώτικα, 'italià austral') i de vegades calabrià, tot i que l'últim pot servir com un eufemisme per a una llengua pidgin del grec i de l'italià.[5][6]
Dues petites comunitats gricoparlants sobreviuen avui a les regions italianes de Calàbria i Pulla (península de Salento).
Exemple de text
Fragment de la Kalinifta, una cançó popular grecànica:
Griko
Εβώ πάντα σε σένα πενσέω,
γιατί σένα φσυχή μου 'γαπώ,
τσαι που πάω, που σύρνω, που στέω
στην καρδιά μου πάντα σένα βαστώ.
transcripció:
Evó panda se sena penseo,
iatí sena psikhí mu gapó,
Tse pu pao, pu sirno, pu steo
stin kardià mu panda sena vastó.
Grec Modern
Εγώ πάντα εσένα σκέφτομαι,
γιατί εσένα ψυχή μου αγαπώ,
και όπου πάω, όπου σέρνομαι, όπου στέκομαι,
στην καρδιά μου πάντα εσένα βαστώ.
Català
Sempre penso en tu,
Perquè t'estimo, ànima meva,
I a qualsevol lloc on m'en vagi, m'amagui, em quedi,
Sempre et duré al meu cor.
Referències
- ↑ F. Violi, Lessico Grecanico-Italiano-Grecanico, Apodiafàzzi, Reggio Calabria, 1997.
- ↑ Paolo Martino, L'isola grecanica dell'Aspromonte. Aspetti sociolinguistici, 1980. Risultati di un'inchiesta del 1977
- ↑ Filippo Violi, Storia degli studi e della letteratura popolare grecanica, C.S.E. Bova (RC), 1992
- ↑ Filippo Condemi, Grammatica Grecanica, Coop. Contezza, Reggio Calabria, 1987;
- ↑ «In Salento e Calabria le voci della minoranza linguistica greca | Treccani, il portale del sapere» (en italià). [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ G. Horrocks, Greek: A history of the language and its speakers, London: Longman. 1997. Ch. 4.4.3 and 14.2.3.
Enllaços externs
- Grika milume! Arxivat 2005-08-28 a Wayback Machine. Una comunitat gricoparlant (anglès)
- Grecìa Salentina Arxivat 2005-03-24 a Wayback Machine. web oficial (italià)
- Salento Griko (italià)
| Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
| Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
|---|---|---|
| Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
| Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
| Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
| Koiné (a partir del 300 aC) | ||
| Medieval (330-1453) | ||
| Modern (des del 1453) | ||
| Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota | ||
