Gourmaelon de Bretanya

Infotaula de personaGourmaelon de Bretanya
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort913 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cornualla (Bretanya)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomte Modifica el valor a Wikidata

Gourmaelon de Bretanya fou comte de Cornualla i príncep de Bretanya del 908 al 913. Gourmaëlon és la forma moderna del nom d'un dels personatges més obscurs de la història medieval de Bretanya.

Biografia

El seu patronímic original, que potser era un malnom, era probablement Uumaelon o Wrmaëlon esdevingut Gurmhailon i després Gourmaëlon. El lingüista celtisant Joseph Loth suposava dos sentits a aquest nom «el de les celles marrons» o « l'home príncep, el cap».

Sembla que tenia l'honor de Cornualla amb el títol de comte (comes) al final del regnat d'Alan I de Bretanya[1] i que després de la mort d'aquest el 907 es va aprofitar de la rivalitat entre els seus hereus, fills i gendres, per regnar sobre Bretanya sense prendre però el títol de rei, tenint una autoritat més nominal que real.[2]

Mencions històriques

El seu regne només és conegut per la seva participació en alguns actes públics on generalment només apareix com a simple testimoni;[3] és anomenat com « Gurmahilon regnante Britanniam » en una donació feta al monestir de Plélan d'una part d'Elven pel comte Tanguy i el seu fillol Derrien, respectivament gendre i fill d'Alan el Gran.[4]

En una concessió de 25 d'octubre de 913 confirmada el 28 d'octubre a Redon és esmentat: « Gurmahilon comitem qui tunc monarchiam Britanniae regebat». Va subscriure aquest acte com a testimoni després del bisbe Bili de Vannes, Mathuedoï de Poher, un altre gendre d'Alan, i amb el seu fill Daniel que porta un nom ja aparegut abans a la llista dels comtes de Cornualla del Cartulari de l'abadia de Landévennec:[5]«Gurmhailon, comes testis, Deniel, filius ejus, testis ».

La seva mort al final del mateix any es va produir segurament en un combat contra els normands i semble ser objecte d'una entrada al Manuscrit 476 de la biblioteca d'Angers dit Anecdota novissima : «Anno DCCCCXIII Guuormaelon oc[cissus est».

Notes

  1. Uurmaelon comes Cornubia segons el Cartulari de Landévennec, carta XXIV De Aeccleia Sanctus pags. 154 & 155
  2. Henri Poisson i Jean-Pierre Le Mat, Histoire de Bretagne, Coop Breizh, 2000 ISBN 978-2-84346-091-3
  3. Cartulari de Redon Carta CCLXXVII del 9 de novembre del 909
  4. Cartulari de Redon Carta CCLXXIX del 27 de novembre de 910
  5. Cartulari de Redon Carta CCLXXVI del 25 d'octubre de 913

Fonts

  • Joëlle Quaghebeur, La Cornouaille du IXe au XIIe siècle : Mémoire, pouvoirs, noblesse, Rennes, Presses universitaires de Rennes, 2002, 2a ed. (ISBN 2-86847-743-7)
  • Arthur de La Borderie, La chronologie du cartulaire de Redon, Rennes, Oberthur, 1901, pàgs. 54 a 56
Precedit per:
Alan I de Bretanya
Príncep de Bretanya Succeït per:
Alan II de Bretanya
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarques de Bretanya
Primers reis
vers 818–913
Waroc'h I  · Judicael de Domnònia  · Morvan Lez-Breizh  · Wiomarc  · Nominoe  · Erispoe  · Salomó  · Pascweten  · Gurwant  · Judicael  · Alan I  · Gourmaelon de Bretanya


Armes dels ducs de 1213 a 1316


Armes dels ducs de 1316 a 1514
Casa de Nantes
938–958
Alan II (938–952) · Drogó (952–958)  · Hoel I (960–981) · Guerech (981-988) · Alan III de Nantes (988-990)
Casa de Rennes
958–1072
Conan I (958–992) · Jofré I (992–1008) · Alan III (1008–1040) · Odó I (1008–1034) · Conan II (1040–1066) · Hawisa o Havoisa (1066–1072) · amb Hoel II (1066–1072)
Casa de Cornualla
1072–1156
Alan IV Fergent (1072–1112) · Conan III el Gros (1112–1148) · Berta de Bretanya (1148–1156) · amb Eudes o Odó II (1148–1156)  · Hoel III (pretendent)
Casa de Penthièvre
1156–1194
Conan IV el Negre (1156–1166) · Constància de Bretanya (1166–1201) · amb Jofré II (1181–1186)  · després Ranulf earl de Chester (1188–1196)  · després Guiu de Thouars (1199-1201)
Casa dels Plantagenet
1196–1203
Artur I (1196–1203) · amb Constància de Bretanya (1196–1201)
Casa de Thouars
1203–1221
Alix (1203-1221) · amb Guiu de Thouars (1203-1213) · després Pere I Mauclerc (1213-1221)
Casa de Dreux
1221–1364
Joan I el Roig (1221-1286) · amb Pere I Mauclerc (1213-1221)  · Joan II (1286–1305) · Artur II (1305–1312) · Joan III (1312–1341) · Joana (1341–1364) · amb Carles I (1341–1364)
Casa de Montfort
1341/65–1514
Joan de Montfort (a vegades Joan IV de Bretanya) (1341-1345) · Joan (IV o V) el Conqueridor o el Valent (1345/65-1399) · Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent (1399–1442)  · Francesc I (1442–1450) · Pere II (1450–1457) · Artur III (1457–1458) · Francesc II (1458–1488)  · Anna (1488–1514) · amb Carles II (1491–1498),  · després Lluís I (1499–1514)
Casa de Valois
1514–1547
Clàudia (1514–1524) · amb Francesc I de França (consort 1514–1524)  · Francesc III (1524–1536) · Enric (1536–1547)
títol de cortesia
des del 1547
Lluís de França (1704-1705)  · Lluís de Bretanya (1707–1712) · Francesc de Borbó (1973–1984)