Giovanni da Pian del Carpine

Infotaula de personaGiovanni da Pian del Carpine

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1182 Modifica el valor a Wikidata
Magione (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1252 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Bar Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Bar
1248 – – Geoffroy of Bar (en) Tradueix →
Diòcesi: arquebisbat de Bar
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, historiador, escriptor, diplomàtic, sacerdot catòlic, missioner Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesc d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans i Orde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióInnocenci IV Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Ystoria Mongalorum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Giovanni da Piano dei Carpini, també conegut com a Jean de Plan Carpin o Joannes de Plano (Pian del Carpine, Umbria, vers el 1182 - Antivari, Dalmàcia, 1 d'agost de 1252), fou un religiós italià al que el papa Innocenci IV va enviar a la cort mongola en una missió diplomàtica davant Güyük Khan, per mirar de convèncer el kan de convertir-se al cristianisme. Fou bisbe d'Antivari a Dalmàcia.

Biografia

Fou un dels primers deixebles de Sant Francesc d'Assís i el 1221 fou designat per ell per a predicar la fe entre els germànics, encara pagans. Molt possiblement fou enviat pel papa Gregori IX com a ambaixador davant del rei de Tunísia. Tornà a Europa el 1241, i fou nomenat provincial de Colònia.

El viatge de Jean de Plan Carpin

Mapa que mostra el viatge de Giovanni da Pian del Carpine cap a Orient, amb la ruta indicada en blau fosc)

L'ambaixada a Mongòlia li fou encarregada durant el Concili de Lió. Va sortir de Lió el 16 d'abril de 1245, creuant Alemanya, Polònia i Rússia, sortint de Kíev el 3 de febrer de 1246 i arribant a la cort del kan de Kiptxak, Batu Khan, al baix Volga. Batu el va enviar al gran kan a través de l'antic país dels kara khitai al sud del Balkhaix[1] i per l'antic país dels naiman i va arribar el 22 de juliol de 1246 al campament imperial de Sira Ordo, a mig dia de Karakorum, on estava reunit el kuriltai.

Va assistir a l'elecció de Guyuk el 24 d'agost de 1246 i va deixar escrit un viscut relat dels fets. Piano dei Carpini testimonia que els nestorians, els quals Guyuk afavoria, celebraven la missa davant la tenda de l'emperador; els seus principals ministres[2] eren nestorians. També ho era el conseller sirià Rabban-ata (xinès Li-pien-a-ta) encarregat dels afers religiosos.[3]

Per mitjà de Tchinqai i Qadaq,[4] Piano dei Carpini va exposar l'objecte del seu viatge: demanar els mongols de no atacar als prínceps occidentals i esdevenir cristians. Guyuk va respondre que abans que tot els prínceps cristians i el mateix Papa havien d'anar a la seva cort per retre-li homenatge, i considerà el seu poder diví i derivat del cel etern (en turc Mangü Tängri, en mongol Mongka Tängri) i ell mateix el representant de la divinitat i àrbitre dels diferents cultes.

Piano dei Carpini va sortir de Sira Ordo el 13 de novembre de 1246, cap al baix Volga, a la residència de Batu khan on va arribar el 9 de maig de 1247. Des d'allà va tornar a Occident via Kíev.

Piano dei Carpini va escriure un relat del viatge, i va portar les primeres informacions sobre el Tibet; la seva obre fou pública sota els títols: Relació Tàrtara i Historia Mongolorvm (l'Histoire des Mongols appelés par nous Tartares, description des coutumes, de la géographie, de l'histoire et des figures marquantes du peuple mongol). La seva obra fou publicada a La Haia el 1729 junt amb el relat dels viatges de Benjamí de Tudela i de Guillaume de Roubrouck; i més tard de manera més completa, seguint els manuscrits de Leyden, per M. d'Avezac a París, el 1838.

Després fou nomenat provincial franciscà a Allemanya i va predicar a Bohèmia, Hongria, Noruega i Dinamarca.

Referències i notes

  1. ↑ la ruta normal passava per Otrar, l'Ili inferior i el Iemil
  2. ↑ el camarlenc kerait Tchinqai i el seu preceptor Qadaq
  3. ↑ M. Pelliot, Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme-Orient, 1914; i Les Mongols et la Papauté, a la Revue de l'Orient Chretien, 1922-1923
  4. ↑ el primer el camarlenc kerait de Guyuk i el segon seu preceptor

Fons i bibliografia

  • Jean de Plan Carpin, Histoire des Mongols, traduit et annoté par Dom Jean Becquet et Louis Hambis, Paris, Adrien-Maisonneuve, 1965.
  • Voyages de Benjamin de Tudelle autour du monde commençé l'an 1173, de Jean Du Plan Carpin en Tartarie..., Édition Pierre De Bergeron
  • Pelliot, les Mongols et la Papauté dans Revue de l'Orient chrétien, 1922-1923.
  • Céline Lhote et Elisabeth Dupeyrat, Dame Pauvreté chez les Mongols : l'épopée franciscaine de Jean de Plan Carpin et de Guillaume de Rubrouck, au XIII°s, Paris, Éditions Franciscaines, 1947.
  • Jean-Paul Roux, Les Explorateurs au Moyen Âge, Fayard, coll. «Pluriel», Paris, 1985.
  • René Grousset, L'empire des steppes, Payot, 1965, p. 335-337.
  • Marie-Armand d'Avezac, Relation des Mongols ou Tartares: première éd. complète, publiée d'après les manuscrits de Leyde, de Paris et de Londres, et précédée d'une notice sur les anciens voyages de Tartarie en général, et sur celui de Jean du Plan de Carpin en particulier, 1838
  • Paul Pelliot, Les Mongols et la Papauté (1) Revue de l'Orient chrétien, 3e sér., 1922/23, pp. 3-30., (2) 1924, pp. 225., (3) 1931-32, pp. 3-84.
  • Carta del Gran Khan Güyük al papa Innocenci IV Arxivat 2007-06-11 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat