Gat kodkod

Infotaula d'ésser viuGat kodkod
Leopardus guigna Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN15311 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènereLeopardus
EspècieLeopardus guigna Modifica el valor a Wikidata
(Molina, 1782)
Nomenclatura
Sinònims
  • Oncifelis guigna, antiga classificació
ProtònimFelis guigna Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El gat kodkod (Leopardus guigna), escrit també codcod i també conegut amb el nom de güiña, és el fèlid més petit d'Amèrica.[1] Hi ha poca informació d'aquesta espècie, a causa del fet que és extremadament rar i evasiu.

El seu nom comú, kodkod, prové dels indis maputxe, mentre que güiña o huiña és el nom comú a Xile i l'Argentina.[2]

Taxonomia

El gat kodkod fou anteriorment considerat un membre del gènere Oncifelis, el qual estava format per 3 espècies de petits felins, nadiues de Sud-amèrica. Actualment totes 3 espècies es troben dins del gènere Leopardus. A més del gat kodkod, els antics membres del gènere Oncifelis eren el gat de la Pampa i el gat de Geoffroy. Anàlisis genètiques recents suggereixen que el gat kodkod està estretament relacionat amb el gat de Geoffroy.[2]

Descripció

El gat kodkod és l'espècie de fèlid més petita de l'hemisferi occidental, amb una mida mitjana no més gran que la del típic gat domèstic. La longitud del seu cos varia entre 40 i 52 centímetres, amb una cua que fa entre 19 i 25 centímetres.[3] El seu pes oscil·la entre 1,5 i 3 kg. Tenen el cap petit i la cua curta en relació amb els peus grans i urpes llargues, que els ajuden a enfilar-se als arbres.[4] El seu pelatge és principalment de color gris marronós o marró vermellós, està esquitxat de taques fosques, té ratlles a la cua i als costats dorsals, i és més pàl·lid al ventre i al costats.[5] Els individus melànics o de color més fosc, no són poc comuns, i les seves ratlles i taques es detecten amb llum brillant.[2] És similar en aspecte al gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi), amb l'excepció que el gat kodkod té menys ratlles al cap i l'espatlla, i la seva cua és més gruixuda.[2][4][3]

Hàbitat i distribució

Habita al centre i sud de Xile, a les illes Chiloé i Guaitecas, als Andes, i a l'oest de l'Argentina.[4][2][6]

El gat kodkod és un animal terrestre i arbori, que habita en boscos humits temperats, especialment a les regions costaneres com les illes de Xile. Els tipus de bosc on tradicionalment se'ls pot trobar inclouen boscos temperats de fulla perenne i de fulla caduca, matollars, i boscos de coníferes.[5] És relativament tolerant a la pertorbació, ja que se'l pot trobar al bosc primari i secundari i matollar, així com als afores de les àrees cultivades.[5] Són comunament observats a la selva de Valdivia. Les característiques d'aquests hàbitats forestals són altituds entre 1.900 i 2.500 metres, i complexos estrats de vegetació de bambú, lianes i epífites. També es troba als boscos humits de muntanya argentins, que també tenen bambú, lianes i epífites.[5][4][7][3]

Comportament

El gat kodkod és un animal arbori, que s'enfila als arbres per cercar refugi, amagar-se dels seus perseguidors, o per caçar les seves preses.[5] És un animal més aviat nocturn en zones poblades per humans i més diürn en zones més salvatges. Són animals solitaris, dels quals els mascles ocupen territoris més extensos que els de les femelles.[8]

Un estudi fet sobre un grup de 5 individus, que incloïa mascles i femelles, va registrar que la mida mitjana del seu territori, era d'1,5 quilòmetres quadrats.[2] Un altre estudi va registrar territoris de 2,69 quilòmetres quadrats, amb un considerable solapament entre individus.[7] En hàbitats fragmentats, els mascles són més propensos a abandonar els seus territoris que les femelles.[7][8][2]

Dieta

El gat kodkod és un carnívor que s'alimenta principalment de petits rosegadors, rèptils, ocells i grans insectes.[9][5] S'ha observat que les seves preses inclouen la rata comuna (Rattus norvegicus), la merla austral (Turdus falcklandii), la fredeluga austral (Vanellus chilensis), Scelorchilus rubecula, Pteroptochos tarnii, oca vulgar (Anser anser), gall de Bankiva (Gallus gallus), i Liolaemus pictus chiloeensis.[2] De vegades també cacen pollastres domèstics, cosa que els condueix a entrar en conflicte amb els humans, fet que sovint té com a resultat la mort del gat kodkod a mans dels grangers.

Reproducció

Hi ha molt poca informació del seu aparellament, a causa de la seva raresa. Els territoris més grans dels mascles podrien indicar que cerquen múltiples parelles.[8][2] Les femelles donen a llum ventrades formades d'entre 1 i 4 gatets. El seu període de gestació oscil·la entre 72 i 78. No s'han registrat els intervals d'aparellament i la seva estacionalitat. Tant mascles com femelles assoleixen la maduresa sexual als 24 mesos d'edat.[9][4][3][5]

Tampoc hi ha gairebé informació sobre la cria dels gatets. Com en altres petits felins, és probable que les femelles del gat kodkod s'encarreguin exclusivament de la cria. Les femelles inverteixen molt en la gestació i la lactància, i poden donar una atenció prolongada als joves, ensenyant-los a caçar abans que esdevinguin independents.[3]

El gat kodkod pot arribar a viure fins a 11 anys en la natura.

Comunicació

A causa de la seva natura discreta, hi ha molt poca informació sobre la comunicació entre individus. Malgrat això, sabem que, com la majoria de felins, té una visió, una oïda i un olfacte excel·lents, i per tant és probable que facin servir senyals químics per comunicar-se, així com vocalitzacions, postures del cos i contacte físic.[3]

Depredadors

Els seus depredadors coneguts són els humans i els gossos domèstics.[10] Té una coloració críptica i discreta en el pelatge, que li permet evitar la majoria de depredadors.[10]

Estat de conservació

Les poblacions de gat kodkod estan en declivi, especialment al centre de Xile. Aquesta espècie ha estat catalogada com a vulnerable per la UICN i es troba dins l'Apèndix II de la llista CITES, i està amenaçada pels gossos domèstics, la caça per part d'humans, i la fragmentació i pèrdua d'hàbitat causada per la desforestació. L'educació, sensibilització i aplicació més estricta de la llei són necessàries per millorar les actituds humanes envers el gat kodkod i la seva protecció.[11] Actualment hi ha lleis per protegir el gat kodkod i altres petits felins dels caçadors, però només en algunes àrees i l'execució és en general feble. Afortunadament, el gat kodkod és relativament tolerant als hàbitats pertorbats, cosa que es reflecteix en el seu estat de conservació vulnerable en lloc d'en perill crític.[12][13][14][10][8][11]

Subespècies

Hi ha dues subespècies conegudes d'aquesta espècie:[15]

  • Leopardus guigna guigna, sud de Xile i l'Argentina
  • Leopardus guigna tigrillo, al centre de Xile

La subespècie Leopardus g. tigrillo es troba a la regió de la Patagònia i se la pot identificar per un color més pàl·lid i per la manca de taques a les potes,[5] mentre que la subespècie Leopardus g. guigna es troba al centre de Xile i se la pot reconèixer per ser més petita, tenir colors més brillants en el pelatge i per les taques de les potes.[5]

Referències

  1. (anglès) UICN/SSC Cat Specialist Group. «Kodkod Oncifelis guigna (Molina, 1782)», 1996. Arxivat de l'original el 2008-02-22. [Consulta: 26 octubre 2007].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 (anglès) Sunquist, M., F. Sunquist. 2002. Wild Cats of the World. Chicago: University of Chicago Press.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 (anglès) Nowak, R., R. Kays, D. Macdonald. 2005. Walker's Carnivores of the World. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (anglès) 2009. Kodkod, Chilean cat (On-line). British Broadcasting Corporation. Accessed April 11, 2009.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 (anglès) The World Conservation Union. 1996. KodKod (On-line). IUCN / SSC Cat Specialist Group. Accessed April 11, 2009 at IUCN/SSC Cat Specialist Group - Cat Species Information.
  6. (anglès) Wilson, D., D. Reeder. 2005. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd Ed). Baltimore: Johns Hopkins University Press.
  7. 7,0 7,1 7,2 (anglès) Dunstone, N., L. Durbin, I. Wyllie, R. Freer, G. Acosta Jammett, M. Mazzolli, S. Rose. 2002. Spatial organization, ranging behaviour and habitat use of the kodkod (Oncifelis guigna) in southern Chile. Journal of Zoology London, 257: 1-11.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 (anglès) Sanderson, J., M. Sunquist, A. Iriarte. 2002. Natural History and Landscape-use of Guignas (Oncifelis guigna) on Isla Grandede Chiloé, Chile. Journal of Mammalogy, 83/2: 608-613.
  9. 9,0 9,1 (anglès) 2009. KodKod (On-line). Wild Cat Species and Distribution. Accessed April 11, 2009 at Wild Cat Species and Distribution - South America Arxivat 2012-11-12 a Wayback Machine.
  10. 10,0 10,1 10,2 (anglès) Lucherini, M., M. Merino. 2008. Perceptions of Human–Carnivore Conflicts in the High Andes of Argentina. Mountain Research and Development, 28/1: 81-85. Accessed April 11, 2009 at BioOne
  11. 11,0 11,1 (anglès) Silva-Rodriquez, E., G. Ortega-Solis, J. Jimenez. 2001. Human Attitudes Toward Wild Felids in a Human-dominated Landscape of Southern Chile (On-line). International Society for Endangered Cats (ISEC) Canada Arxivat 2010-06-28 a Wayback Machine.. Accessed April 11, 2009.
  12. (anglès) Acosta-Jamett, G., J. Simonetti. 2004. Habitat use by Oncifelis guigna and Pseudalopex culpaeus in a fragmented forest landscape in central Chile. Biodiversity and Conservation, 13: 1135-1151.
  13. (anglès) Acosta-Jamett, G., J. A. Simonetti, R. O. Bustamante, N. Dunstone. 2003. Metapopulation approach to assess survival of Oncifelis guigna in fragmented forests of central Chille: A theoretical model. Journal of Neotropical Mammalogy, 10/2: 217-229.
  14. (anglès) Guerrero, C., L. Espinoza, H. Niemeyer, J. Simonetti. 2006. Using fecal profiles of bile acids to assess habitat use by threatened carnivores in the Maulino forest of central Chile. Revista Chilena de Historia Natural, 79: 89-95.
  15. (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 538. ISBN 9780801882210. 

Enllaços externs

  • (anglès) «Kodkod, Chilean cat». BBC. Arxivat de l'original el 2013-01-14. [Consulta: 17 febrer 2008].
  • (anglès) The World Conservation Union Cat Specialist Group - Kodkod Arxivat 2008-11-12 a Wayback Machine.
  • (anglès) The Kodkod at Big Cats Online Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine.
  • (anglès) The Spatial Ecology of the Güiña in Southern Chile
  • Leopardus guigna a Animal Diversity Web (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae
(Mangostes)
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
Mangosta comuna (Herpestes ichneumon)
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
Suricata (Suricata suricatta)
Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla)
Mangosta de musell llarg (X. naso)
Hyaenidae
(Hienes)
Hiena tacada (C. crocuta)
Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena)
Pròteles (P. cristatus)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
Família Felidae
Felinae
Guepard (Acinonyx jubatus)
Caracal
Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal)
Gat de Borneo (Catopuma badia · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Gat del desert xinès (Felis bieti · Gat domèstic (Felis catus · Gat de la jungla (Felis chaus · Gat de Pallas (Felis manul · Gat de la sorra (Felis margarita · Gat de peus negres (Felis nigripes · Gat salvatge (Felis silvestris)
Jaguarundi (H. yagouaroundi)
L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi · Gat kodkod (Leopardus guigna · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus · Gat margay (Leopardus wiedii)
Serval (Leptailurus serval)
Linx del Canadà (Lynx canadensis · Linx nòrdic (Lynx lynx · Linx ibèric (Lynx pardinus · Linx roig (Lynx rufus)
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis · Gat capplà (Prionailurus planiceps · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Puma
Puma (Puma concolor)
Pantherinae
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
Lleó (Panthera leo · Jaguar (Panthera onca · Lleopard (Panthera pardus · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes)
Paradoxurinae
Binturong (Arctictis binturong)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Hemigalinae
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
Prionodontinae
Linsang ratllat (Prionodon linsang · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
Viverrinae
Civeta africana (Civettictis civetta)
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica · Geneta d'Angola (Genetta angolensis · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni · Geneta crestada (Genetta cristata · Geneta comuna (Genetta genetta · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni · Geneta rubiginosa (Genetta maculata · Geneta pardina (Genetta pardina · Geneta aquàtica (Genetta piscivora · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina · Geneta de Villiers (Genetta thierryi · Geneta tacada (Genetta tigrina · Geneta gegant (Genetta victoriae)
Linsang de Leighton (Poiana leightoni · Linsang africà (Poiana richardsonii)
Civeta de Malabar (Viverra civettina · Civeta tacada (Viverra megaspila · Civeta malaia (Viverra tangalunga · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae
Euplerinae
Fossa (Cryptoprocta ferox)
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
Fossa
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
Galidiinae
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Panda gegant (A. melanoleuca)
Os malai (H. malayanus)
Os morrut (M. ursinus)
Os d'antifaç (T. ornatus)
Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae
(Mofetes)
Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis)
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Toixó de Palawan (M. marchei)
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina)
Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua)
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Kinkajú (P. flavus)
Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae
(inclou els ossos marins
i els lleons marins)
Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
Os marí septentrional (C. ursinus)
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Lleó marí australià (N. cinerea)
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Odobenidae
Morsa (O. rosmarus)
Phocidae
Foca de cresta (C. cristata)
Foca barbuda (E. barbatus)
Foca grisa (H. grypus)
Foca de bandes (H. fasciata)
Foca lleopard (H. leptonyx)
Foca de Weddell (L. weddellii)
Foca menjacrancs (L. carcinophagus)
Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina)
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus)
Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi)
Foca de Ross (O. rossi)
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus)
Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina)
Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica)
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
Família Canidae
Atelocynus
Canis
Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
Cerdocyon
Guineu menjacrancs (C. thous)
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Cuó (C. alpinus)
Lycalopex
Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Golut (G. gulo)
Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina)
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata)
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela ratllada sahariana (P. lybica)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus)
Llúdria marina (E. lutris)
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis)
Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax)
Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata)
Llúdria gegant (P. brasiliensis)
Melinae
Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
Meles
Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI Species+