Espinac de Ceilan
Basella alba  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Basellaceae |
| Gènere | Basella |
| Espècie | Basella alba L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
L'espinac de Ceilan o espinac malabar (Basella alba) és una planta enfiladissa perenne tropical de l'est africà de fulles mengívoles.
Descripció
L'espinac malabar creix ràpidament arribant a fer 10 m de longitud. Les fulles són de 25-65 × 25-55 mm i semisuculentes, amb la base talladament angostada a truncada o lleugerament tallada, la làmina talladament decurrent en los pecíols i l'àpex arrodonit-obtús amb una nervadura principal ramificada. El pecíol mesura uns 5-15 mm, i freqüentment rogenc. Les inflorescències de 20-60 mm, amb flors freqüentment agrupades cap a l'àpex. Presenten bràctees 1-2 × 0,7-1,2 mm, amb la nervadura mitjana fosca, ramificada a l'àpex, i les bractèoles 1,4-1,6 × 0,9-1 mm i agudes. Els sèpals 3-4 × 2-2,5 mm, amplament ovat-el·líptics, corbats al voltant de la corol·la, matisats de rosa cap a l'extrem, mentre que els pètals són de 1,9-2 mm, ovats, fusionats cap a la base i amb els marges dispars. Tenen els estams erectes, els filaments 1-1,2 mm, les anteres 0,8-0,9 mm. El primordi seminal de 0,7-0,9 mm i els estils 0,5-0,8 mm. El fruit és una baia d'uns 3,5-5 mm de diàmetre (4-7 mm de diàmetre incloent al periant), brillant i bru.[3]
Usos
Normalment es consumeixen les fulles i l'arrel, especialment apreciat en la gastronomia xinesa i japonesa, tenen un sabor suau i una textura mucilaginosa. En la gastronomia de la Xina és coneguda com a "verdura dels corrents d'aigua" (潺菜, Mandarí chāncài, cantonès saan choy, shan tsoi); "malva caiguda" (落葵 Mandarin luokui, cantonès lor kwai), "orella de bosc" (木耳菜 muercai) i "fulla de l'emperador" (帝王菜 diwangcai).
És rica en vitamina A, B6, C, ferro i calci (1,2 mg cada 100 grams), a més de contindre un alt percentatge de proteïnes i fibra. També conté potassi, magnesi i àcid fòlic. S'utilitza en una gran diversitat de receptes, des de sopes, ensalades, estofats i fritures.[4]
Els fruits contenen un tint roig que s'ha emprat per als segells oficials, així com en l'elaboració de cremes labials i colorant alimentari.
També s'usa amb fins medicinals, sent astringent, demulcent, diürètic, febrífug i laxant.[5] L'arrel és emol·lient i refrescant.
Galeria
-
Detall de la fulla -
Inflorescència -
Detall de l'àpex de la inflorescència -
Detall de la flor -
Gra de pol·len -
Infructescència -
Detall del fruit -
Camp de cultiu d'espinac de Celian
Referències
- ↑ [enllaç sense format] http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=360840&repSynonym_id=-9998&name_id=360840&status=trueRoyal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families
- ↑ Basella alba en PlantList
- ↑ Fitxa Basella alba de Missouri Botanical Garden
- ↑ «La espinaca malabar, una planta con geniales propiedades» (en castellà). [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Ficha de Basella alba» (en espanyol europeu), 15-12-2012. [Consulta: 6 gener 2021].
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- University of Florida Agricultural Extension
- Evaluation of tropical leaf vegetables in the Virgin Islands
- Malabar Spinach Basella alba, B. ruba (WorldCrops)
- [1]
