Emanuel Lasker

Infotaula de personaEmanuel Lasker

(1933) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Barlinek (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBeth Olam Cemetery, Ridgewood (NY) 40° 41′ 43″ N, 73° 53′ 10″ O / 40.6953031°N,73.8859961°O / 40.6953031; -73.8859961 Modifica el valor a Wikidata
  2n Campió del Món d'escacs (1894–1921)
← Wilhelm Steinitz
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg
Universitat d'Erlangen-Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber reihen auf der convergenzgrenze  (1900 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiMax Noether Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra, escacs, matemàtiques i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, jugador de bridge, jugador d'escacs, compositor d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tulane Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaImperi Alemany Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMartha Cohn
ParesAdolf Lasker i Rosalie Israelssohn
GermansBertold Lasker Modifica el valor a Wikidata
ParentsEdward Lasker
Premis
  •  Campió del món d'escacs
  •  Saló de la Fama dels Esports Alemanys Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 631 Modifica el valor a Wikidata

Emanuel Lasker (Barlinek, 24 de desembre de 1868 - Nova York, 11 de gener de 1941) fou un jugador d'escacs alemany. Va ser el segon Campió del món d'escacs, títol que va conservar durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.[1]

Biografia i resultats destacats en competició

Va néixer a Berlinchen, llavors Estat de Brandenburg (actualment Barlinek a Polònia). Alumne avantatjat en matemàtiques,[2] des que era un nen es va sentir atret pels escacs, llançant-se a la competició malgrat l'oposició familiar. Després de guanyar diferents torneigs, va desafiar el llavors compatriota seu Siegbert Tarrasch —Alemanya s'havia format el 1871— a un matx que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campió del món, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadèlfia i Mont-real, i va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

A partir d'aquest moment, va disputar els següents matxs pel títol de campió del món d'escacs:

1) El 1898 a Moscou contra Wilhelm Steinitz (matx de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) El 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Frank Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) El 1908 a Düsseldorf i Múnic contra Siegbert Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) El 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Carl Schlechter després de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el títol.

5) El mateix any 1910 va derrotar en Dawid Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el títol contra Capablanca el 1921 a l'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (4 perdudes, 10 taules), de manera que el matx, programat inicialment a 24 partides, va acabar abans d'hora.

Va participar en nombrosos torneigs, i en va guanyar alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896 i 1914) o el Torneig de Nova York 1924. Al Torneig de Moscou de 1925 hi fou segon, rere Efim Bogoljubow, però per davant de Capablanca.[3]

El seu estil s'ha anomenat "psicològic", atès que molts cops triava continuacions que no eren necessàriament les millors, sinó les que més complicaven el joc a l'adversari amb el qual s'enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, intentava crear complicacions de les quals la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren en Mikhaïl Tal un exponent posterior del mateix estil.

De la seva vida privada és digne de menció que va ser amic d'Albert Einstein, les teories de qui seguia amb interés, així com que el 1934 els seus béns foren confiscats pels nazi, atès el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

Retirat del món dels escacs, va haver de tornar-hi després de quedar arruïnat arran del crack de la Borsa de 1929.

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham el 1936. Va morir el 1941 als Estats Units.

Vegeu també

Referències

  1. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 06-09-2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  2. Es va doctorar en matemàtiques l'any 1900 a la Universitat d'Erlangen sota la direcció de Max Noether
  3. «Classificació i partides del Torneig de Moscou de 1925». chessgames.com. [Consulta: 7 maig 2020].

Bibliografia

  • "Manual d'escacs". Ed. Jaque XXI, 1997. ISBN 84-923279-0-1
  • Arguedas, Vernor «Emanuel Lasker: homo ludens, homo politicus, homo mathematicus. Un matemático polifacético, campeón del mundo de ajedrez, político y filósofo» (en castellà). Matemática, Educación e Internet, Vol. 18, Num. 1, 2018, pàg. 1-8. ISSN: 1659-0643.
  • Hannak, J. Emanuel Lasker: The Life of a Chess Master (en anglès). Dover Publications, 1991. ISBN 9780486267067. 

Enllaços externs

  • Emanuel Lasker a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 27 de maig de 2011]
  • 50 combinacions de les seves partides


Precedit per:
Wilhelm Steinitz
Campió del món d'escacs
1894–1920
Succeït per:
José Raúl Capablanca


  • Vegeu aquesta plantilla
Pre-FIDE
Wilhelm Steinitz (1886-94)  · Emanuel Lasker (1894-1921)  · José Raúl Capablanca (1921-27)
Aleksandr Alekhin (1927-34)  · Max Euwe (1934-37) · Aleksandr Alekhin (1937-46)
FIDE
Mikhaïl Botvínnik (1948-57) · Vassili Smislov (1957-58) · Mikhaïl Botvínnik (1958-60) · Mikhaïl Tal (1960-61)
Mikhaïl Botvínnik (1961-63) · Tigran Petrossian (1963-69)  · Borís Spasski (1969-72) · Bobby Fischer (1972-75)
Anatoli Kàrpov (1975-85) · Garri Kaspàrov (1985-93)
Títol dividit
Clàssic
Garri Kaspàrov (1993-2000) · Vladímir Kràmnik (2000-06)
FIDE
Anatoli Kàrpov (1993-98) · Aleksandr Khalifman (1999) · Viswanathan Anand (2000-01)
Ruslan Ponomariov (2001-02) · Rustam Kassimdjanov (2004) · Vesselín Topàlov (2005-06)
FIDE
Vladímir Kràmnik (2006-07) · Viswanathan Anand (2007-13) · Magnus Carlsen (2013-2023) · Ding Liren (2023-)
  • Vegeu aquesta plantilla
pre-FIDE
1886, 1889, 1891, 1892 (Steinitz) · 1894, 1897, 1907, 1908, 1910 (Gen-Feb), 1910 (Nov-Des) (Lasker) · 1921 (Capablanca) · 1927, 1929, 1934 (Alekhin) · 1935 (Euwe) · 1937 (Alekhin)
FIDE
Cisma dels escacs
Clàssic
1993, 1995 (Kaspàrov) · 2000, 2004 (Kràmnik)
FIDE
1993, 1996, 1998 (Kàrpov) · 1999 (Khalifman) · 2000 (Anand) · 2002 (Ponomariov) · 2004 (Kassimdjanov) · 2005 (Topàlov)
FIDE
  • Vegeu aquesta plantilla
Grans Mestres alemanys

Bandera d'Alemanya
Appel  · Baramidze  · Berelowitsch  · Bezold  · Bindrich  · Bischoff  · Bluebaum  ·

Bogner  · Bönsch  · Braun  · Brunner  · Buhmann  · Bunzmann  · Darga  · Dautov  · Donchenko  · Döttling  · Enders  · Espig  · Fish  · D. Fridman  · Gabriel  · Ginsburg  · Glek  · Graf  · Gustafsson  · Gutman  · Handke  · Haub  · Hecht  · Hertneck  · Hickl  · M. Hoffmann  · Holzke  · Hort  · Hübner  · Iussúpov  · Kalinitschew  · Keitlinghaus  · Kindermann  · Khenkin  · Knaak  · Kritz  · Kunin  · Lau  · Levin  · Lobron  · Luther  · Lutz  · R. Mainka  · Maiwald  · Malich  · Meier  · J. Meister  · Mohr  · Movsesjan  · M. Muše  · Müller  · A. Naiditsch  · Naumann  · T. Pähtz  · Pfleger  · Polzin  · Prusikin  · Rabiega  · Richter  · A Rotstein  · Schebler  · Schlosser  · Schmaltz  · Schmid  · Schmittdiel  · Shalnev  · Siebrecht  · Slobodjan  · Stangl  · Stopa  · Teske  · Tischbierek  · Uhlmann  · Vogt  · Wagner  · Wahls  · Zeitlin
Morts:

Bogoliúbov  · Lasker  · Lehmann (honorari)  · Mieses  · Pachman  · Pietzsch  · Sämisch  · Tarrasch  · Teschner (honorari)  · Unzicker
Registres d'autoritat
Bases d'informació