Elecció papal de 1073

Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1073
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 38″ N, 12° 29′ 35″ E / 41.893872222222°N,12.493069444444°E / 41.893872222222; 12.493069444444
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Data22 abril 1073 Modifica el valor a Wikidata
1061 Modifica el valor a Wikidata
1086 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSan Pietro in Vincoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Ubaldo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitGregori VII Modifica el valor a Wikidata

L'elecció papal de 1073 va ser després de la mort d'Alexandre II. El 21 d'abril de 1073, mentre es feia el funeral del pontífex a la Basílica de Sant Joan del Laterà, el clergat i el poble romà van proclamar "Que Ildebrando sigui el Papa", "El beat Pere ha escollit l'ardiaca Ildebrando". Més tard, el mateix dia, Ildebrando va ser acompanyat a San Pietro in Vincoli i va ser escollit Papa pels cardenals allí reunits.

Polèmica

Aquesta elecció generà polèmica perquè es qüestionava si la seva elecció va ser fruit d'un fervor extraordinari cap a Ildebrando de manera espontània o per algun compromís. Les circumstàncies d'aquest tipus d'eleccions no han estat habituals i es considera que no respecten les normes previstes en la butlla del 1059.[1] Així i tot, es va considerar vàlid el crit unànime del poble romà que va instar l'elecció de Gregori VII.

En el decret de la seva elecció, després de ser escollit com a bisbe de Roma el 22 d'abril de 1073, Gregori VII es proclama com "un home pietós, potent en el coneixement humà i diví, amant de la igualtat i la justícia, un home de bona conducta, no violent, modest, sobri, cast, un home la infància del qual està consumada en l'amor a la Mare Església, que ha viscut el punt àlgid de la seva vida en ser elevat a ardiaca".

Cardenals

Electors

Mitjançant la butlla de Nicolau II "In nomini Domini" del 1059, es va reformar el procediment d'elecció permetent només als cardenals bisbes el dret a escollir al nou Papa, amb el consens del clergat menor. A l'abril del 1073 eren sis els cardenals electors, però només dos d'ells van estar presents en la mort del Papa anterior:

  • Giovanni (nomenat el 1057) - Cardenal bisbe de Porto
  • Ubaldo (nomenat el 1063) - Cardenal bisbe de Savina

Absents

Dos cardenals no van estar presents en l'elecció: el primer a causa d'una legació estrangera, i el segon perquè era un abat benedictí que no residia a Roma:

  • Gerald de Regensburg (nomenat el 1072) - Cardenal bisbe d'Ostia
  • Pere Igni (nomenat el 1072) - Cardinal bisbe d'Albano, abat de San Salvador de Fucecchio

Referències

  1. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Papal elections and conclaus by century». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 4 març 2017].
  • Vegeu aquesta plantilla
Eleccions papals i conclaves
Pre-1059
segle XI
1061 • 1073 • 1086 • 1088 • 1099
segle XII
1118 • 1119 • 1124 • 1130 • 1143 • 1144 • 1145 • 1153 • 1154 • 1159 • 1181 • 1185 • octubre de 1187 • desembre de 1187 • 1191 • 1198
segle XIII
1216 • 1227 • 1241 • 1243 • 1254 • 1261 • 1264–65 • 1268–71 • gener de 1276 • juliol de 1276 • setembre de 1276 • 1277 • 1280–81 • 1285 • 1287–88 • 1292–94 • 1294
segle XIV
1303 • 1304–05 • 1314–16 • 1334 • 1342 • 1352 • 1362 • 1370 • 1378 • 1389
segle XV
1404 • 1406 • Concili de Constança (1417) • 1431 • 1447 • 1455 • 1458 • 1464 • 1471 • 1484 • 1492
segle XVI
setembre de 1503 • octubre de 1503 • 1513 • 1521–22 • 1523 • 1534 • 1549–50 • abril de 1555 • maig de 1555 • 1559 • 1565–66 • 1572 • 1585 • setembre de 1590 • octubre–desembre de 1590 • 1591 • 1592
segle XVII
març de 1605 • maig de 1605 • 1621 • 1623 • 1644 • 1655 • 1667 • 1669–70 • 1676 • 1689 • 1691 • 1700
segle XVIII
1721 • 1724 • 1730 • 1740 • 1758 • 1769 • 1774–75 • 1799–1800
segle XIX
1823 • 1829 • 1830–31 • 1846 • 1878
segle XX
1903 • 1914 • 1922 • 1939 • 1958 • 1963 • agost de 1978 • octubre de 1978
segle XXI
2005 • 2013