Droma

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaDroma
Imatge

Epònimriu Droma Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° N, 5° E / 45°N,5°E / 45; 5
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps Modifica el valor a Wikidata
CapitalValença Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Districte de Niom
Districte de Valença
arrondissement of Montélimar (en) Tradueix (1800–1926)
districte de Diá Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població519.458 (2021) Modifica el valor a Wikidata (79,55 hab./km²)
Geografia
Superfície6.530 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRocher Rond (2.454 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Alps de l'Alta Provença
Alts Alps
Isèra
Ardecha
Valclusa Modifica el valor a Wikidata
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataPatrick Labaune Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2FR-26 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR713 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE26 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webladrome.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ladromeledepartement Twitter (X): La_drome Instagram: la_drome_le_departement LinkedIn: departement-de-la-drome Modifica el valor a Wikidata

La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La capital és Valença. Li dona nom el riu homònim. Limita amb els departaments d'Ardecha, Isera, Valclusa, Alts Alps i Alps d'Alta Provença.

Cultura

El territori del departament es divideix en dues àrees lingüístiques:

  • L'occità cobreix gairebé tot el departament.
    • L'occità parlat al departament pertany a la varietat vivaroalpina, que s'estén al Vivarès, Sinjau i Sant Bonet (Saint-Bonnet-le-Château) a l'oest fins als Alps italians a l'est, passant per la Droma. El vivaroalpí alhora es divideix en dos sots-dialectes:
      • El vivaro-delfinès, que cobreix gairebé tota la Droma i el nord del Vivarès (al nord de l'Ardecha) a les regions de Sinjau (Alt Loira) i de Saint-Bonnet-le-Château (Loira).
      • L'alpí, que cobreix els Alpes del Sud (a França i Itàlia) i que frega a l'est de la Droma.
    • L'occità del Sud de la Droma (o provençal de Droma) de transició entre el vivaroalpí i el provençal.
  • L'arpità cobreix gairebé la meitat nord de la Droma de Collines. Els parlars occitans (vivaroalpins) de la regió de Rumans d'Isèra (Tornon, Tain-l'Hermitage i Saint-Donat-sur-l'Herbasse) mostren trets de transició vers el francoprovençal, però resten occitans malgrat tot.

Història

Droma fou un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir del Baix Delfinat, pertanyent a l'antiga província del Delfinat, i d'una petita part de la Provença.

Política

Les principals atribucions del Consell Departamental són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Consell General de Droma (francès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de la Droma
Aigalaias  • Aigalièrs  • Aiglun e l'Escolin  • Aimés  • Airòlas  • Ais  • Aisaüt  • Alairac  • Aland  • Alèis  • los Aleissans  • Amboniu  • Ancona  • Aosta  • Arnaion  • Arpavon  • Artemonac  • Aubenasson  • Aubras  • Aucelon  • Aulan  • Aurèu  • l'Auriòu de Liuron  • l'Auriòu de Roians  • Autachaum  • Barbièras  • Barçac  • Barcilona  • Barnava  • Barrèt de Liure  • la Bastida de Roland  • la Bastida de Vaudroma  • la Bauma de Rovairòlas  • la Bauma d'Ostun  • la Bauma e Cornilhana  • Baurièras  • Bèlacomba e Tarendòu  • Bèlagarda  • Besaias  • Besaudun  • Besinhan  • Bèufort  • Bèumont de Chastelnòu  • Bèumont de Diés  • Bèumont de Valença  • Bèuregard  • Bèuvesin  • Binivac e Olon  • lo Bois  • Bolc  • Bonlòc  • Bordèus  • lo Borg  • Boschet  • Bovanta  • Bovièras  • Bren  • Breta  • Chabrelha  • Chabuelh  • lo Chafau  • Chalancon  • Chamalòc  • Chamarac  • Chanòs e Curson  • Chantamèrla de Grinhan  • Chantamèrla de Tinh  • la Chapèla  • la Charça  • Charenç  • Charmas  • Charòus  • Charpac  • Chastelarnaud  • Chasteldoble  • Chastelnòu de Bordeta  • Chastelnòu de Masenc  • Chastelnòu de Ròse  • Chastelnòu d'Isèra  • Chastilhon  • Chatusanja  • Chaubac, lo Laus e Montaus  • Chaudabona  • la Chaudièra  • Chavana  • Clansaias  • Clerius  • Clionh  • Cliusclat  • Cobòna  • la Cogorda  • Colonzèla  • Combovin  • Coms  • Condilhac  • Condorcet  • Cornilhac  • Cornilhon de la Mota  • Creis  • Cròsa  • las Crupiás  • Curnier  • Dia  • Dieulofet  • Divajua  • Donzèra  • Echevís  • Eròma  • Espelucha  • Espenèu  • Establet  • Estèla  • Eurra  • Felinas  • Ferrassèiras  • Fiançac  • Forcinet  • Francilhon  • la Garda d'Aimar  • Geissan  • Geniciu  • Gervanç  • Gigòrç e Lauseron  • Glandatge  • Grana de l'Auriòu  • las Granjas d'Aimar  • las Granjas de Bèumont  • Grinhan  • Gumiana  • Ison d'Aigalaias  • Jalhan  • Jonchèiras  • Laborèu  • Lachau  • Larnatja  • la Laupiá  • Lèchas  • Lenç  • Lhoncèu  • Liuron  • Luc  • Lutz de la Crotz Auta  • Malatavèrna  • Maleissart  • Manàs  • Marçana  • Marçans  • Marchas  • Margés  • Marinhac  • Medulhon  • Menglon  • Mercuròu  • Mirabèu  • Mirabèu e Blacon  • Mirindòu  • Mirmanda  • Miscon  • Molan  • Molèiras  • Montaçon  • Montalagier  • Montalèir  • Montauban  • Montbochèir  • Montbrison  • Montbrun  • Montclar  • Montelaimar  • Montferrand e la Fara  • Montfròc  • Montguèrs  • Montjoièr  • Montjòu  • Montlaur  • Montmairan  • Montmaur  • Montoliu  • Mont-real  • Montsegur  • Montvendre  • Morç  • Mornan  • la Mota de Chalancon  • la Mota de Fanjàs  • Niom  • Ombleses  • Orchas  • Orcinàs  • Ostun  • Pairin  • Parnans  • lo Peatge de Pisançon  • lo Pègue  • Pèiralata  • Pèiralonga  • Peirús  • Pelona  • la Pena  • Penas lo Sec  • las Pilas  • Plaissan d'Aigalièrs  • Plandebais  • lo Poet dau Clos  • lo Poet de Bordèus  • lo Poet de la Vau  • lo Poet de Menon  • Pomairòu  • Ponçàs  • Ponet e Sant Auban  • lo Pont de Barret  • Pontais  • Pontdisèra  • Pòrtas  • Pradèla  • los Prats de Vaudroma  • Propiac  • lo Puèi de Sant Martin  • Puèigirond  • Puèigròs e la Clastra  • Puèiguigon  • Pueiòus  • Rauvila  • Recobèu  • Relhaneta  • Remusac  • la Reparaa e Auriblas  • Rimont e Savèu  • Riòm  • la Ròcha dau Bois  • la Ròcha d'Autachaum  • la Ròcha de Glun  • la Ròcha de Sant Secret e Becona  • Ròchabaudin  • Ròchabruna  • Ròchachinard  • Ròchaforchaa  • Ròchafòrt de Samson  • Ròchafòrt e lo Colombièr  • Ròchaguda  • la Rocheta  • Rocieu  • Roinac  • Romeièr  • Rossàs  • Rosset  • Rotèir  • Rumans  • Salas  • Saletas  • Salhans  • Sant Andiòu  • Sant Anhan de Vercòrs  • Sant Auban  • Sant Bardòu  • Sant Beneset  • Sant Disèir  • Sant Donat  • Sant Ferriòu  • Sant Gervasi  • Sant Jan d'Octavion  • Sant Joan de Roians  • Sant Julian de Quint  • Sant Julian de Vercòrs  • Sant Laurenç de Roians  • Sant Mai  • Sant Marçau de Sauset  • Sant Marçau de Valença  • Sant Martin de Roians  • Sant Martin de Vercòrs  • Sant Maurici  • Sant Nasari de Pradèla  • Sant Nasari de Roians  • Sant Pantali  • Sant Paul de Rumans  • Sant Paul de Tricastin  • Sant Restit  • Sant Roman  • Sant Sauvador de Salhans  • Sant Sauvador e Governet  • Sant Tomàs de Roians  • Sant Vincenç de Charpac  • Santa Crotz  • Santa Eufimia  • Santa Eulalia de Roians  • Santa Jala  • Sau  • Sauça  • Saüna  • Sauset  • Savassa  • Sederon  • Servas  • Soian  • Solerieu  • Sospèira  • Susa de Bolena  • Susa de Montclar  • Taissèiras  • Taulinhan  • Tinh  • los Tonilhs  • las Torretas de Ròse  • la Toscha  • Treschenun  • Triòrn  • Truinàs  • Tuleta  • Upiá  • la Vacha  • Vachèiras  • Vaciu  • Valàuria  • Valença  • Valons  • Valosa  • Vaudroma  • la Vau d'Ais  • Vaunas  • Vaunavais e la Rocheta  • Venteròu  • Vèrç  • Verchenac  • Verclausa  • Vercoiran  • Verona  • Vesc  • Vilafrancha  • Vilanòva d'Estela  • Vilaperdritz  • Vinsòbri  • Volvenç
  • Vegeu aquesta plantilla
França
metropolitana:
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charanta Marítima · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Ar Mor-Bihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine - Metròpoli de Lió · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar:
971 Guadalupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió · 976 Mayotte
Registres d'autoritat
Bases d'informació