Don Camillo monsignore... ma non troppo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carmine Gallone  |
| Protagonistes | Fernandel Gino Cervi Leda Gloria Gina Rovere Valeria Ciangottini Saro Urzì Marco Tulli Andrea Checchi Emma Gramatica Carlo Taranto Armando Bandini Giuseppe Porelli Carlo Giuffré Armando Migliari Ignazio Balsamo Paul-Émile Deiber Alexandre Rignault Lamberto Maggiorani Andrea Scotti Renzo Ricci |
| Producció | Angelo Rizzoli |
| Dissenyador de producció | Piero Filippone |
| Guió | Leonardo Benvenuti, Piero De Bernardi, Carmine Gallone, Giovannino Guareschi i René Barjavel |
| Música | Alessandro Cicognini |
| Fotografia | Carlo Carlini |
| Vestuari | Lucia Mirisola |
| Productora | Cineriz |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 117 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Roma |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Roma |
      | |
Don Camillo monsignore... ma non troppo és una pel·lícula italiana de 1961 dirigida per Carmine Gallone i basada en els personatges creats per Giovannino Guareschi. Va ser la quarta de les cinc pel·lícules amb Fernandel com el rector Don Camillo i Gino Cervi com Giuseppe 'Peppone' Bottazzi.
Aquest film va després de Don Camillo e l'onorevole Peppone i precedeix a Il compagno don Camillo.
Argument
Don Camillo ara és bisbe i Peppone és senador, però la seva rivalitat és tan ferotge com quan eren només eren el capellà i l'alcalde de Brescello. Don Camillo s'assabenta que Peppone està a punt de promoure l'edificació d'un alberg al lloc d'una antiga capella abandonada i això fa que s'encengui l'antiga flama entre els dos.
Repartiment
- Fernandel: Don Camillo
- Gino Cervi: Giuseppe 'Peppone' Bottazzi
- Leda Gloria: Maria Botazzi
- Gina Rovere: Gisella Marasca
- Valeria Ciangottini: Rosetta Grotti
- Saro Urzì: Brusco, l'alcalde
- Marco Tulli: Smilzo
- Andrea Checchi: el representant del partit comunista
- Emma Gramatica: Desolina
- Karl Zoff: Walter "Lenin" Botazzi
- Ruggero De Daninos: secretari de Don Camillo
- Carlo Taranto: Marasca
- Armando Bandini: Don Carlino
- Giuseppe Porelli: Doctor Galluzzi
- Andrea Scotti: el cap de la Joventut Atlètica
Bibliografia
- Pasquale Iaccio, Non solo Scipione. Il cinema di Carmine Gallone, Liguori, Napoli, 2003, ISBN 978-88-207-3313-1.
- Riccardo F. Esposito, Don Camillo e Peppone. Cronache cinematografiche dalla Bassa Padana 1951-1965, Le Mani, Recco 2008, ISBN 978-88-8012-455-9.
- Elisa Soncini, I rossi e il nero. Peppone, don Camillo e il ricordo del dopoguerra italiano, Lupetti, Milano 2009, ISBN 88-8391-199-7.
