Diòcesi de Valèria

Plantilla:Infotaula geografia políticaDiòcesi de Valèria
Dioecesis Valeriensis
Imatge
Restes de la ciutat romana de Valèria, a Las Valeras.

Localització
Map
 39° 48′ 31″ N, 2° 09′ 01″ O / 39.80858°N,2.150157°O / 39.80858; -2.150157
EstatEspanya

Comunitat autònomaCastella - la Manxa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
ReligióHispà
Geografia
Part de
Dades històriques
CreacióSegle VI
DissolucióSegle VIII


La diòcesi de Valèria va ser una antiga demarcació de l'Església Catòlica Romana a Hispània, que va existir almenys des del segle vi fins al segle viii a l'antiga província Cartaginense i radicada a la desapareguda ciutat romana de Valèria, actualment al terme municipal de Las Valeras (Castella-La Manxa). Amb la conquesta del territori per part d'Alfons VIII de Castella, la seu no va ser restaurada, sinó que el seu territori es va incorporar al bisbat de Conca.

Història

Segons les dades de Plini i Ptolemeu, la seu de la diòcesi, Valèria, va ser una ciutat romana de la província o convent Cartaginense, i amb un estrat anterior celtibèric.[1] La seva ubicació radica a les poblacions de Valera de Arriba, la més propera a les ruïnes de la ciutat romana i que de fet va tornar a adoptar el nom de Valèria el 1959,[2] i Valera de Abajo, actualment unides en el municipi Las Valeras.[3] Les llistes de bisbes es remunten fins a l'any 589[4] i del darrer, la seva última noticia és del 693, tanmateix és possible que pogués durar més o tenir un successor.[5] Fins i tot pot ser que l'activitat eclesiàstica es mantingués durant un temps sota domini musulmà, doncs la seu apareix en llistes cristianes i àrabs posteriors, però l'antiga ciutat va entrar en franca decadència, passant a ser tan sols una aldea, això sí amb un castell.[6] En tot cas, es marca la seva desaparició amb la conquesta musulmana de la península ibèrica. Posteriorment, la diòcesi no va ser restaurada quan el territori va passar a mans cristianes, perquè amb la conquesta de la ciutat de Conca per part d'Alfons VIII[5] –que havia estat engrandida pels andalusins i tenia, per tant, una major importància– el territori de la diòcesi de Valèria, i també de la d'Arcàvica, va passar al nou bisbat de Conca el 1182, que més tard va incorporar el territori de Segòbriga.[7]

Llista de bisbes

Els bisbes documentats són els següents:[8]

  • Joan (ca. 589)
  • Magnenci (ca. 610)
  • Eusebi (ca. 633-637)
  • Tagonci (638-654)
  • Esteve (655-ca. 675)
  • Gaudenci (ca. 675-ca. 693)

Seu titular

El 1969 l'Església Catòlica va declarar Valèria com a seu titular i va atorgar el títol el 1970. Des de llavors l'han ostentat les següents persones:[9]

  • Antonio Lloren Mabutas (1970-1972)
  • Hugolino Felix Cerasuolo Stacey (1975-1985)
  • Francesco Canalini (1986-Avui)

Referències

  1. Flórez, 1860, p. 196.
  2. Gozalbes, 2009, p. 13.
  3. Flórez, 1860, p. 197-199.
  4. Flórez, 1860, p. 202.
  5. 5,0 5,1 Flórez, 1860, p. 207.
  6. Gozalbes, 2009, p. 14-15.
  7. Gozalbes, 2009, p. 229-230.
  8. Flórez, 1860, p. 202-207.
  9. Cheney, David M. «Valeria (Titular See)» (en anglès). catholic-hierarchy.org/. [Consulta: 26 juliol 2022].

Bibliografia

  • Flórez, Enrique. «Tratado XXVI: de la Iglesia Valeriense». A: España Sagrada (en castellà). Tom VIII. 3a edició. Madrid: Imprenta de José Rodríguez, 1860. 
  • Gozalbes, Enrique (Coord.). La ciudad romana de Valeria (Cuenca) (en castellà). Conca: Edicions de la Universitat de Castella-La Manxa, 2009. 


  • Vegeu aquesta plantilla
Bisbats d'Hispània
Cartaginense
Acci  · Arcàvica  · Basti  · Beatia  · Bigastro  · Carthago Spartaria  · Càstulo  · Compluto  · Diania  · Eio  · Eliocroca  · Illici  · Mentesa  · Oreto  · Palantia  · Saetabis  · Segobia  · Segontia  · Toletum  · Urci  · Oxama  · Valentia  · Valèria
Bètica
Asidona  · Astigi  · Corduba  · Egabro  · Elepla  · Hispalis  · Iliberri  · Itàlica  · Malaca  · Tucci
Lusitània
Aquis  · Abela  · Augusta Emerita  · Beseo  · Caliabria  · Caurio  · Conimbrica  · Ebora  · Egitana  · Lameco  · Olissipo  · Ossonoba  · Pax Julia  · Salmantica
Gal·lècia
Asturica  · Auria  · Bracara Augusta  · Britonia  · Dumio  · Iria Flavia  · Lucus  · Magneto  · Rude
Tarraconense
Auca  · Ausona  · Barcino  · Calagurris  · Cesaraugusta  · Dertosa  · Ègara  · Emporiae  · Gerunda  · Ilerda  · Osca  · Pampilona  · Tirassona  · Tarraco  · Urgellum