Déntol
Dentex dentex  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 170245 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Dentex |
| Espècie | Dentex dentex Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El déntol o dentó (Dentex dentex) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels espàrids, el nom del qual li ve de les fortes dents que posseeix.
Morfologia
- Pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
- Cos ovalat i comprimit lateralment.
- Cap gros i robust amb el perfil corbat, inclinat a la part superior.
- Boca grossa amb nombroses dents i 4 canins bastant desenvolupats que li donen el nom.
- Manca de molars.
- Les mandíbules són bastant fortes.
- Llavis grossos i molsuts.
- Els ulls són petits i amb l'iris groc.
- Té una sola aleta dorsal.
- Les pectorals són llargues i grosses.
- L'anal és curta i té tres espines.
- Les pèlviques tenen una espina bastant forta.
- La caudal, escotada, és bastant potent, cosa que li proporciona una natació molt ràpida.
- Els joves tenen el dors verd blavós, els costats platejats amb taques blaves i el ventre blanc.
- Els adults tenen el dors gris amb tonalitats rosades.
- Les aletes són rosades.
- Els mascles grossos posseeixen un gep frontal.
- En morir adquireix un to rosaci.
Reproducció
Es reprodueix entre la primavera i l'estiu quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus. La posta i els ous són pelàgics. Els alevins formen bancs molt nombrosos.
Alimentació
És molt voraç i agressiu, s'alimenta de peix blau, mol·luscs i cefalòpodes.
Hàbitat
Bé que algunes vegades és un peix litoral de fons rocallosos i praderies entre els 10 i 200 m, els exemplars més grossos són típics dels fons sorrencs superiors als 25 m.
Distribució geogràfica
Es troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l'Atlàntic (des d'Anglaterra fins al Senegal). També ha estat observat a la Mar Negra.
Costums
- És un nedador dinàmic d'aigües lliures i pot formar petits bancs (sobretot els joves) o viure aïllat.
- És difícil d'observar, ja que és molt desconfiat i els llocs més fàcils per fer-ho és a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.
- S'apropa a la costa durant la primavera, i durant la tardor s'allunya, cercant les capes d'aigua calenta.
Pesca
- És una de les espècies de peixos més preuades. Se'n capturen unes 2.000 tones a l'any al Mediterrani.
- Es pesca amb fluixa, tremalls, arts d'arrossegament i palangres. Segons la legislació espanyola, la mida de captura ha d'ésser superior als 25 cm de llargada.
- És una de les preses més difícils i apreciades a la pesca submarina, es captura fent esperes (amagats darrere pedres esperant que s'atraqui mogut per la curiositat) a grans fondàries (20-35 m). Tot d'una que nota la presència del pescador fuig amb gran rapidesa.
- S'ha introduït a les piscifactories[1] i, als Països Catalans, és força apreciat per la seua carn.
Espècies semblants
- Pagrus coeruleostictus (Valenciennes, 1830).
- Dentex maroccanus (Valenciennes, 1830).
Referències
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 174-175.
Bibliografia
- Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Méditerranée, ed. Ulmer, 2002.
Enllaços externs
- «Déntol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fotografies i segells d'aquest peix (anglès)
- Descripció i hàbitat (castellà)
- Costums i pesca d'aquesta espècie Arxivat 2008-06-07 a Wayback Machine. (castellà)
- Taxonomia d'aquest peix (anglès)
- Alimentació i reproducció del déntol (francès)
