Claude Nuridsany

Infotaula de personaClaude Nuridsany
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pierre i Marie Curie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia i documental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, biòleg, guionista, director de cinema, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0638175 Allmovie: p205586 TMDB.org: 57226 Modifica el valor a Wikidata

Claude Nuridsany, nascut el 1946,[1] és un director de cinema i fotògraf francès.

Biografia

Va estudiar Biologia (3r cicle a la Universitat Pierre-et-Marie-Curie), després va treballar com a fotògraf, periodista i escriptor. Des de 1992, es dedica tot el seu temps al cinema.

Filmografia en col·laboració amb Marie Pérennou

  • 1996 : Microcosmos : Le Peuple de l'herbe
  • 2004 : Genesis
  • 2011 : La Clé des Champs

Distincions

Publicacions

  • Photographier la nature, amb Marie Pérennou, éditions Hachette, 1975 ISBN 978-2010010095
  • Voir l'invisible, éditions Hachette 1978 ISBN 2-01-004024-4
  • Insecte, amb Marie Pérennou, éditions La Noria, 1980
  • La Planète des insectes, amb Marie Pérennou, éditions Arthaud, 1983
  • Éloge de l'herbe, amb Marie Pérennou, éditions Adam Biro, 1988
  • Masques et simulacres, amb Marie Pérennou, éditions du May 1990
  • Microcosmos, amb Marie Pérennou, éditions de La Martinière, 1996
  • La Métamorphose des fleurs, amb Marie Pérennou, éditions de la Martinière 1997
  • Le Pays de l'herbe, amb Marie Pérennou, éditions de la Martinière 1999
  • Genesis, amb Marie Pérennou, éditions de la Martinière 2004
  • Les grands bois. Roman. L'Harmattan 2019

Col·leccions

  • Castèl d'aiga de Tolosa

Referències

  1. « Nuridsany, Claude », notice d'autorité personne n° FRBNF11917955, catalogue Bn-Opale Plus, Bibliothèque nationale de France, créée le 24, modifiée le 17
  2. «Microcosmos, Le Peuple de l'herbe». Festival de Cannes. [Consulta: 20 setembre 2009].
  3. Tavernier y Leconte, galardonados 'ex aequo' en los César, El País, 9 de febrer de 1997
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Sven Nykvist (1976)
  • Bruno Nuytten (1977)
  • Raoul Coutard (1978)
  • Bernard Zitzermann (1979)
  • Ghislain Cloquet (1980)
  • Néstor Almendros (1981)
  • Philippe Rousselot (1982)
  • Henri Alekan (1983)
  • Bruno Nuytten (1984)
  • Bruno de Keyzer (1985)
  • Jean Penzer (1986)
  • Philippe Rousselot (1987)
  • Renato Berta (1988)
  • Pierre Lhomme (1989)
  • Yves Angelo (1990)
  • Pierre Lhomme (1991)
  • Yves Angelo (1992)
  • François Catonné (1993)
  • Yves Angelo (1994)
  • Philippe Rousselot (1995)
  • Thierry Arbogast (1996)
  • Claude Nuridsany (1997)
  • Thierry Arbogast (1998)
  • Éric Gautier (1999)
  • Éric Guichard (2000)
  • Agnès Godard (2001)
  • Tetsuo Nagata (2002)
  • Paweł Edelman (2003)
  • Thierry Arbogast (2004)
  • Bruno Delbonnel (2005)
  • Stéphane Fontaine (2006)
  • Julien Hirsch (2007)
  • Tetsuo Nagata (2008)
  • Laurent Brunet (2009)
  • Stéphane Fontaine (2010)
  • Caroline Champetier (2011)
  • Guillaume Schiffman (2012)
  • Romain Winding (2013)
  • Thomas Hardmeier (2014)
  • Sofian El Fani (2015)
  • Christophe Offenstein (2016)
  • Pascal Marti (2017)
  • Vincent Mathias (2018)
  • Benoît Debie (2019)
  • Claire Mathon (2020)
  • Alexis Kavyrchine (2021)
  • Christophe Beaucarne (2022)
  • Artur Tort (2023)
  • David Cailley (2024)
Registres d'autoritat