Chen Bo'er

Infotaula de personaChen Bo'er

Chen, el 1930, a la portada del número 51 de la revista Liangyou. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juliol 1907 Modifica el valor a Wikidata
Districte de Chao'an (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Shanghai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Revolucionari de Babaoshan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeYuan Muzhi Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1972399 TMDB.org: 2128499 Modifica el valor a Wikidata

Chen Bo'er (xinès tradicional: 陳波兒, xinès simplificat: 陈波儿, pinyin: Chén Bō'ér; Anbu, Chaozhou, Guangdong, 15 de juliol del 1907 - Xangai, 10 de novembre de 1951) va ser una actriu, directora de cinema, guionista, novel·lista, animadora, educadora i revolucionària xinesa, que va impulsar l'establiment de la primera escola nacional de cinema a la República Popular de la Xina.[1] Durant la seua vida va aparèixer almenys en quatre pel·lícules i va tenir un paper protagonista a la primera pel·lícula sonora del país, Taoli Jie.[2] Va ser una estrella de cinema i una pionera del feminisme socialista.[3]

El seu nom de naixement era Chen Shunhua (xinès simplificat: 陈舜华, pinyin: Chén Shùnhuá) i va nàixer com a filla de la primera concubina en una família de mercaders acomodats.[4] De jove va tallar-se la cua del cabell, emulant a les soldats de la revolució del 1911.[4] Estudià a Nanjing i Xangai,[4] i va graduar-se a la Universitat d'Art de Xangai, controlada per l'esquerra i on formaria part del primer grup d'actors vinculats al Partit Comunista.[5] Políticament va estar influenciada per Mei Gongyi i Ren Bonsheng, ambdós cadets d'esquerres a l'Acadèmia Militar de Huangpu fins al trencament entre els comunistes i el Guomindang del 1927.[6] El 1931 es casa amb el company de classe Ren Bosheng i es muden a Hong Kong,[1] fugint de la repressió dels nacionalistes contra els esquerrans.[5] Chen va tornar a Xangai el 1934, en principi per a ensenyar anglès, si bé al poc de temps passaria a treballar per al Shanghai Daily i comença a articular les seues posicions feministes.[5] El 1934, esdevé una estrella de cinema en aparéixer a la pel·lícula Taoli Jie.[7] També va aparèixer en unes quantes produccions de caràcter anti-japonés, incloent una dramatització de la Defensa del Magatzem de Sihang i l'Incident del Pont de Marco Polo, ambdues del 1937.[1]

El seu marit, Ren Bosheng, treballava per a l'aparell en l'ombra del Partit Comunista Xinès.[8] De caràcter fort, el 1935 va matar un dels seus fills, d'un any, en colpejar-lo.[8] El fet va distanciar a la parella.[8] L'agost de 1937, Chen és acceptada oficialment com a membre del Partit Comunista Xinès.[9] El 1940 va viatjar amb el seu fill de huit anys a Yan'an,[10] on va dirigir pel·lícules amb forts personatges femenins que promogueren els principis Maoistes i serviren per a reclutar dones al partit.[1] També va actuar per als soldats i coordinà una pel·lícula sobre la defensa de Yan'an.[2]

El 1947, Zhou Enlai envia a Chen a treballar en l'establiment de la Dongbei Dianying Zhipianchang,[2][11] on treballaria com a directora d'art.[1] Allà escriuria guions i produiria 17 episodis de la sèrie documental Nordest democràtic.[2] Com a part d'aquell newsreel, dirigiria la pel·lícula Huangdi Meng, un migmetratge d'animació amb titelles que representava al dirigent del Guomindang, Chiang Kai-shek, com un titella de l'imperialisme americà.[1] Chen va vore futur en el mitjà i va impulsar la creació d'un departament d'animació en l'estudi, amb Te Wei al càrrec.[1] També treballaria en la fase inicial de la pel·lícula Zhonghua Nü'er.[12] El 1946 s'assabenta que el seu marit s'ha tornar a casar, i un any després ho fa ella amb Yuan Muzhi.[11] El 1949 és destinada a Beijing,[13] on treballaria en el predecessor de l'Acadèmia de Cinema de Beijing,[1] i seria la directora d'art del Central Film Bureau.[13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Lent, Xu, John A, Ying. Comics Art in China. University Press of Mississippi, 2017, p. 161. ISBN 9781496811776. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Taylor-Jones, Kate E. Dekalog 4: On East Asian Filmmakers. Columbia University Press, 2012-05-29, p. 18. ISBN 9780231501743. 
  3. ↑ Wang, 2016, p. 143.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Wang, 2016, p. 144.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Wang, 2016, p. 145.
  6. ↑ Wang, 2016, p. 144-145.
  7. ↑ Wang, 2016, p. 148.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Wang, 2016, p. 152.
  9. ↑ Wang, 2016, p. 153.
  10. ↑ Wang, 2016, p. 156.
  11. ↑ 11,0 11,1 Wang, 2016, p. 159.
  12. ↑ Wang, 2016, p. 161.
  13. ↑ 13,0 13,1 Wang, 2016, p. 164.

Bibliografia

  • Wang, Zheng. «Chen Bo'er and the feminist paradigm of Socialist film». A: Finding Women in the State: A Socialist Feminist Revolution in the People's Republic of China, 1949-1964. Univ of California Press, 2017, p. 143-169. ISBN 9780520292291. 
Registres d'autoritat