Charles de Montalembert
  | |
| Nom original | (fr) Charles Forbes René de Montalembert (fr) Charles de Montalembert |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 abril 1810 Londres |
| Mort | 13 març 1870 (59 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Picpus |
| 9è Seient 21 de l'Acadèmia Francesa | |
| 9 gener 1851 – 13 març 1870 ← Joseph Droz – Enric d'Orleans → | |
| Diputat de Doubs | |
| 23 abril 1848 – 29 maig 1857 | |
| Parell de França | |
| 14 maig 1835 – febrer 1848 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Liceu Condorcet Lycée Henri-IV Collège Sainte-Barbe Collège-lycée Jacques-Decour |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, periodista, historiador, escriptor |
| Activitat | 1830 – 1870 |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1851–1870) Société de l'histoire de France (1844–) Œuvre d'Orient (en)  Commission sur l'assistance et la prévoyance publiques (fr) Société d'économie sociale (en) Comité des travaux historiques et scientifiques Académie des sciences, belles-lettres et arts de Besançon et de Franche-Comté Société pour l'abolition de l'esclavage (en) Acadèmia de Ciències d'Hongria Societat Històrica i Literària Polonesa |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | De Montalembert family (en) |
| Cònjuge | Anna de Mérode (en) |
| Fills | Catherine de Montalembert (en) |
| Pare | Marc-René de Montalembert |
 | |
Charles Forbes René de Montalembert (15 d'abril de 1810, Londres, Anglaterra - 13 de març de 1870, París, França) fou un polític, periodista, historiador i publicista francès,[1] destacat exponent del catolicisme liberal.[2]
Antic deixeble de Lamennais, va voler contrarestar la influència dels intransigents dels organismes d'opinió, i cercar un públic més gran per a la seva proposta. Per això es va fer càrrec el 1855 de Le Correspondant, una revista mensual que des de feia més de 25 anys predicava l'aliança entre l'Església Catòlica i els liberals. Sota la seva direcció va arribar a tenir més de 3.000 subscriptors, gràcies a nous i antics aliats: Alfred de Falloux, Foisset, Albert de Broglie, Augustin Cochin, Henri Lacordaire i Frédéric Le Play.
Des del 1848 va ser parlamentari a les assemblees constituent i legislativa de la Segona República Francesa i del cos legislatiu del Segon Imperi Francès.
Defensava el principi de la llibertat de l'Església als règims liberals. Afirmava que el catolicisme era una religió prou forta i sòlida com per sobreviure sense el suport de monarques i de caps d'estat. Montalembert va forjar el lema de "L'Església lliure a l'estat lliure".
Referències
- ↑ «Charles de Montalembert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Charles de Montalembert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
