Braç Robòtic Europeu

Infotaula vehicle espacialBraç Robòtic Europeu
Imatge
Informació general
Tipusbraç robòtic Modifica el valor a Wikidata
EstacióSegment Orbital Rus Modifica el valor a Wikidata
FabricantAirbus Defence and Space Netherlands, Astrium, SABCA i Stork B.V. Modifica el valor a Wikidata
Operador
Centre de Control de Missió de Roskosmos
European Space Research and Technology Centre Modifica el valor a Wikidata

Llançament
MissióNauka
Data21 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata

Acoblament29 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
630 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada11,3 m Modifica el valor a Wikidata

El Braç Robòtic Europeu es mostra a l'esquerra unit al Naüka, l'articulació del braç en forma de colze de recanvi amb les dues extremitats mostrades a la dreta, unides al Rassvet

El Braç Robòtic Europeu (European Robotic Arm o ERA) és un braç robòtic unit al segment rus de l'Estació Espacial Internacional, el primer braç robòtic capaç de treballar en els segments russos de l'estació espacial, que substitueix les dues grues Strela russes que ja són instal·lades al mòdul Pirs. L'ERA està dissenyat i fabricat per Dutch Space, una empresa d'EADS Astrium.[1] El braç es va llençar el 21 de juliol de 2021 en un Proton-M, enganxat al mòdul Naüka, i acoblat a l'estació el 29 de juliol de 2021.[2]

Dades tècniques

  • Longitud total - 11,3 m[3]
  • Massa de llançament - 630 kg
  • Massa de càrrega útil màxima - 8.000 kg
  • Màxima velocitat - 0,1 m/s
  • Precisió del posicionament - 5 mm

Referències

  1. «Рогозин подтвердил, что на модуль "Наука" поставят баки от разгонного блока "Фрегат"». TASS, 25-03-2019 [Consulta: 31 març 2019].
  2. febrer 2012, Tariq Malik 16. «2 Russian Cosmonauts Move Space Station Crane in 6-Hour Spacewalk» (en anglès), 16-02-2012.
  3. H.J. Cruijssen; M. Ellenbroek; M. Henderson; H. Petersen; P. Verzijden. «42nd Aerospace Mechanism Symposium: The European Robotic Arm: A High-Performance Mechanism Finally on its way to Space» p. 319 to 333. NASA, maig 2014. [Consulta: 22 octubre 2014].

Vegeu també

  • Mobile Servicing System (MSS), també conegut com el component bàsic del Canadarm2, utilitzat en l'EEI
  • El Remote Manipulator System, utilitzat en el mòdul Kibo de l'EEI
  • Dextre, també conegut com el Special Purpose Dexterous Manipulator (SPDM), utilitzat en l'EEI
  • Strela, una grua utilitzada en l'ISS per realitzar tasques similars al Mobile Servicing System

Enllaços externs

  • European Robotic Arm - ESA's description and specifications of the arm from July 2004
  • ERA - Description, with photos, from Dutch Space
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Ariane 5
  • Soiuz d'Arianespace
  • Vega
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
Futurs vols espacials
Tripulats
2021
2022
  • Gaganyaan
  • Space Adventures Crew Dragon
2023+
Robòtics
2021
  • ALOS-3
    • Orion
    • Lunar Flashlight
    • NEA Scout
    • BioSentinel
    • SkyFire
    • Lunar IceCube
    • CuSP
    • LunaH-Map
    • EQUULEUS
    • OMOTENASHI
    • ArgoMoon
    • Cislunar Explorers
    • CU-E3
    • Team Miles
  • Astrobotic M1 / Asagumo / YAOKI (juliol)
  • B330
  • Boeing Orbital Flight Test 2
  • CAPSTONE
  • Chandrayaan-3
  • DART / LICIA (juliol)
  • GSAT-20
  • Inmarsat-6 F1
  • IXPE (octubre)
  • James Webb Space Telescope (octubre)
  • Landsat 9
  • Naüka / Braç Robòtic Europeu
  • Lucy (octubre)
  • Luna 25 (octubre)
  • Nova-C (octubre)
  • Prichal (setembre)
  • PTScientists
  • QZS-1R
  • RAISE-2 / Hibari / Z-Sat / DRUMS / ASTERISC / ARICA / NANODRAGON / KOSEN-1
  • Tianhe
  • SES-17
  • SNC Demo-1 (setembre)
  • SpaceX CRS-22
  • Wentian
  • XPoSat (novembre)
2022
  • Aditya-L1 (gener)
  • ALOS-4
  • Biomass (octubre)
  • EarthCARE (juny)
  • Euclid (juny)
  • Garatéa-L
  • Hakuto-R M1
  • HTV-X1
  • JUICE (juny)
  • Artemis I (agost)
  • KPLO (agost)
  • NISAR (setembre)
  • PACE
  • PROBA-3
  • Psyche (agost)
  • RAISE-3 / NUCube1 / KOSEN-2 / WASEDA-SAT-ZERO
  • Rosalind Franklin astromòbil i Kazachok mòdul de descens
  • Soyuz GVK-1
  • Space RIDER
  • SpaceX Starship (1a sortida de Mart)
  • SWOT (abril)
  • TEREX-1
  • TROPICS
  • Türksat 6A
  • XL-1 (desembre)
  • XRISM / SLIM
2023+
  • Chang'e 6 (2023 o 2024)
  • Europa Clipper (2023 if on SLS, else 2022–2025)
  • FLEX (2023)
  • Hera / APEX / Juventas (2023)
  • Luna 26 (2023)
  • Shukrayaan-1 (2023)
  • Spektr-UV (2023)
  • SPHEREx (2023)
  • GOES-U (2024)
  • Luna 27 (2024)
  • MMX (2024)
  • Luna 28 (2025+)
  • PLATO (2026)
  • Venera-D (2026 o 2031)
  • ARIEL (2028)
  • ATHENA (2031)
  • LISA (2034)
TBA
  • Energia-100
  • Europa Lander (2025?)
  • KiwiSAT
  • LiteBIRD (Anys 2020)
  • WFIRST (A mitjans de la dècada de 2020)
  • Llista de missions proposades a la Lluna
  • Llista dels observatoris espacials proposats