Bloodbath at the House of Death

Infotaula de pel·lículaBloodbath at the House of Death
Fitxa
DireccióRay Cameron Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Kenny Everett
Pamela Stephenson
Vincent Price
Gareth Hunt
Graham Stark
David Lodge
Michael McIntyre
Ray Cameron
Cleo Rocos
Sheila Steafel (en) Tradueix
Tim Barrett
John Fortune Modifica el valor a Wikidata
Director artísticJohn Sunderland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Producció
  • Laurence Myers
  • John Downes
  • Ray Cameron
GuióRay Cameron i Barry Cryer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMark London i Mike Moran Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDusty Miller (en) Tradueix i Brian West Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBrian Tagg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min i 89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de paròdia i comèdia de terror Modifica el valor a Wikidata
Temacasa embruixada Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0086981 Filmaffinity: 737193 Letterboxd: bloodbath-at-the-house-of-death Allmovie: v6166 TCM: 69156 TMDB.org: 52528 Modifica el valor a Wikidata

Bloodbath at the House of Death és una pel·lícula de comèdia de terror britànica de 1984 dirigida per Ray Cameron i protagonitzada pel còmic Kenny Everett i amb Vincent Price.[1] És una parodia exagerada inspirada lliurement en Terror a Amityville i altres pel·lícules de terror del mateix període.

Sinopsi

La pel·lícula s'estrena l'any 1975 en un lloc anomenat Headstone Manor, que s'utilitza com a "refugi de cap de setmana d'empresaris i campament d'estiu per a noies". Uns minuts després de la pel·lícula, un grup de monjoss satànics entra a la casa i mata a 18 dels seus ocupants.

El 1983, el doctor Lukas Mandeville (Kenny Everett) i la doctora Barbara Coyle (Pamela Stephenson) són enviats per investigar les lectures de la desintegració radioactiva a la zona que s'han localitzat fins a Headstone Manor, ara coneguda pels locals com la Casa de la Mort. Juntament amb altres científics, Mandeville i Coyle van instal·lar el seu equip a la casa, mentre que l'home sinistre (Vincent Price), un sacerdot satànic de 700 anys preparen un ritu a la boscos propers per purgar la casa dels seus hostes no desitjats.

Durant aquest temps, Mandeville revela que una vegada va ser cirurgià d'èxit alemany anomenat Ludwig Manheim, que va ser reduït a una "merda d'investigació paranormal intel·ligent" després d'una humiliació en el passat. Coyle també es troba amb un poltergeist, i els dos tenen relacions sexuals.

Diversos clons satànics de Mandeville, Coyle i els altres científics entren a la casa i comencen a matar els originals i ocupar el seu lloc. Quan la Coyle està a punt de ser assassinada, és segrestada pel poltergeist però també clonada. Els monjos satànics s'enlairen en una nau espacial, revelant que aquests monjos són extraterrestres que utilitzen la casa per a les seves activitats a la Terra. La pel·lícula acaba amb la nau espacial planant cap al cel.

Repartiment

  • Kenny Everett com el Dr. Luke Mandeville
  • Pamela Stephenson com a Dr. Barbara Coyle
  • Vincent Price com a Home sinistre
  • Gareth Hunt com Elliot Broome
  • Don Warrington com Stephen Wilson
  • John Fortune com a John Harrison
  • Sheila Steafel com a Sheila Finch
  • John Stephen Hill com a Henry Noland
  • Cleo Rocos com a Deborah Kedding
  • Graham Stark com a l'home cec
  • Pat Ashton com a cambrera
  • David Lodge com a inspector Goule
  • Debbie Linden com a noia atractiva
  • Tim Barrett com a Doctor
  • Barry Cryer com a inspector de policia
  • Anna Dawson com a infermera
  • Gordon Rollings com a home al bar

Producció

Bloodbath at the House of Death va ser escrit per Ray Cameron i Barry Cryer, que abans havien coescrit la sèrie de comèdia de Thames Television de 1978 a 1981 The Kenny Everett Video Show. Laurence Myers va acceptar produir la pel·lícula quan els realitzadors gairebé van perdre el seu finançament.[2] La pel·lícula es va rodar íntegrament a la ciutat de Potters Bar a Hertfordshire, Anglaterra.[3] Michael McIntyre (el fill del director Ray Cameron) revela a la seva autobiografia que era la veu d'E.T.[4] Myers recorda que la pel·lícula no tenia sentit; va projectar la pel·lícula per al censor James Ferman, va gaudir de la pel·lícula, però creia que els rodets es reproduïen en l'ordre incorrecte.[2]

Estrena

La pel·lícula va ser estrenada al Regne Unit per Thorn EMI. Va ser produït després de l'esclat de Kenny Everett a la conferència Joves Conservadors en la qual va demanar el bombardeig de Rússia; com a resultat, els mitjans de comunicació sovint feien referència a la pel·lícula en un context negatiu en relació amb l'esclat durant la producció, i els crítics de cinema revisen la pel·lícula amb duresa. Sembla Carry On de baix grau."[5] Va rebre una classificació de majors de 18 anys al Regne Unit.

La pel·lícula es va estrenar en DVD al Regne Unit el juliol de 2008, amb una revaloració a una classificació de majors de 15 anys.[6] També es va publicar una novel·lització de la pel·lícula, que va nomenar Marcel Wave (un dels personatges de televisió de Kenny Everett) com el resident que va patir combustió espontània.

Referències

  1. «Bloodbath at the House of Death (1984)». Internet Movie Database. [Consulta: 12 agost 2010].
  2. 2,0 2,1 O'Neill, Phelim «Phelim O'Neill on lost British films and the saving of Kenny Everett's horror movie». The Guardian [London], 22-08-2008.
  3. Bloodbath at the House of Death (1984) Arxivat February 16, 2007, a Wayback Machine.
  4. McIntyre, Michael. Life & Laughing: My Story. Michael Joseph Ltd, 2010, p. 57. ISBN 978-0-7181-5581-0. 
  5. Halliwell's Film Guide.
  6. Bloodbath at the House of Death (1983) – Britmovie – British Film Forum Arxivat 2008-05-15 a Wayback Machine.

Enllaços externs

  • Bloodbath at the House of Death al British Film Institute
  • Bloodbath at the House of Death a BritMovie (arxivat)
  • The films that were buried alive, The Guardian, August 22, 2008