Bioquímica clínica

La bioquímica clínica (també anomenada com química clínica, patologia química o bioquímica mèdica)^{[cal citació]} tant es pot considerar com una disciplina cientificotecnològica que com una especialitat de les ciències de la salut. A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química.

Des del punt de vista cientificotecnològic, la bioquímica clínica és la branca de les ciències de laboratori clínic que, mitjançant les tècniques de la química i de la biologia, estudia in vitro les magnituds i altres propietats bioquímiques dels líquids corporals (principalment sèrum o plasma), el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties.^[1][2]

Aquesta disciplina es va originar a finals del segle xix amb l'ús de reaccions químiques simples per a estudiar diversos components de la sang i l'orina. En les dècades posteriors, s'han aplicat altres tècniques a mesura que la ciència i la tecnologia han anat avançant, com per exemple, l'activitat enzimàtica, l'espectrofotometria, l'electroforesi i l'immunoassaig. Actualment, la majoria de laboratoris estan automatitzats i tenen una àmplia gamma de proves.^{[cal citació]}

Aquesta àmplia gamma de proves es pot classificar en subespecialitats de:^{[cal citació]}

• Química general o rutinària: química de la sang (per exemple, proves de funció renal o hepàtiques)
• Química especial: tècniques elaborades com l'electroforesi.
• Endocrinologia clínica: estudi de les hormones i diagnòstic de trastorns endocrins.
• Toxicologia: estudi de drogues i altres productes químics.
• Monitorització de fàrmacs terapèutics: mesurament dels nivells de medicació terapèutica per a optimitzar-ne la dosificació.
• Anàlisi d'orina
• Anàlisi de matèria fecal

Referències

Bibliografia complementària

• Fuentes-Arderiu, Xavier «Systematic terminology for specialities and disciplines related to clinical laboratory». Clinical Chemistry and Laboratory Medicine (CCLM), 43, 6, 01-01-2005. DOI: 10.1515/CCLM.2005.115. ISSN: 1434-6621.
• Fuentes Arderiu, Xavier. Fonaments de les Ciències de Laboratori Clínic (pdf). Barcelona: Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic, 218. 
• Burtis, Carl A.; Ashwood, Edward R.; Bruns, David E. Tietz textbook of clinical chemistry. 4. Saunders, 2006, p. 2448. ISBN 978-0-7216-0189-2. 

Enllaços externs

• American Association of Clinical Chemistry
• Association for Mass Spectrometry: Applications to the Clinical Lab (MSACL)
• Orden SCO/3252/2006, de 2 de octubre, por la que se aprueba y publica el programa formativo de la especialidad de Bioquímica Clínica
• Reial Decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada