Bellprat

Plantilla:Infotaula geografia políticaBellprat
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 31′ 08″ N, 1° 26′ 07″ E / 41.518888888889°N,1.4352777777778°E / 41.518888888889; 1.4352777777778
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Barcelona

ComarcaAnoia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població72 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,32 hab./km²)
GentiliciBellpratenc, bellpratenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície31 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Gaià Modifica el valor a Wikidata
Altitud653 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarles Pol i Gual Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43421 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08021 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080214 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbellprat.cat Modifica el valor a Wikidata

Bellprat, envoltat de boscos i camps de conreu, és un petit municipi de la Baixa Segarra enquadrat en la comarca de l'Anoia, amb presència humana des de molt antic, segons vestigis de l'edat de bronze amb assentaments ibèrics.

A prop seu, el Castell de Queralt domina tot el terme i és des d'on es gaudeix d'una magnífica panoràmica sobre les comarques de l'Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà. El castell de Queralt era, al segle x, un bastió avançat del comtat de Barcelona, documentat des de l'any 960. La seva existència es remunta al segle anterior. L'any 976, el comte Borrell el va vendre a Guitart, vescomte de Barcelona, aconseguit, per conquesta del seu avi Guifré i per testament del seu pare Sunyer, pel preu de 200 pesos d'argent. Sota la influència del castell neix el nucli de Bellprat.

L'església romànica de Sant Jaume de Queralt, situada als peus del castell, va exercir les funcions de parròquia fins que l'any 1425 les va assumir l'església de Sant Salvador a Bellprat.

El petit nucli, a 652 m d'altitud, creix al voltant d'aquesta església. Amb una població dedicada gairebé exclusivament a activitats agrícoles i ramaderes, a Bellprat s'hi collia blat, llegums i raïm i també hi havia explotacions de lignit i bauxita. El Bellprat de 1685 tenia 10 cases agrupades i 8 pagesies. Actualment, és un poble tranquil en el qual conviuen les feines del camp, la ramaderia, un incipient turisme rural i les famílies que hi venen fugint de les sorolloses ciutats per gaudir del silenci i la natura en el seu temps de lleure. Bellprat ha aconseguit vèncer el pas del temps. Les velles edificacions del segle xvii i XVIII s'han anat reformant i preservant.

Geografia

  • Llista de topònims de Bellprat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - 63 229 364 295 314 315 339

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
373 312 323 287 183 128 107 91 95 95

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
87 89 95 94 90 99 91
97
91
78

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
75
74
64
74 - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Personatges il·lustres

Vegeu també

Referències

  1. Aymamí i Domingo, Gener. Per la comarca d'Anoia. L'Abadia de Montserrat, 2011, p.20. ISBN 8498833418. 

Enllaços externs

  • Lloc web oficial de l'Ajuntament Arxivat 2020-11-27 a Wayback Machine.
  • Informació de la Generalitat de Catalunya
  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  • Informació de la Diputació de Barcelona Arxivat 2007-10-09 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Els cinquanta municipis o comunes amb menys població dels Països Catalans
1. Caudiers de Conflent 6 · 2. Orellà 15 · 3. Ralleu 16 · 4. Castell de Cabres 17 Censà 17 Mentet 17 · 5. Vallmanya 18 · 6. Glorianes 23 · 7. Viacamp i Lliterà 25 · 8. Soanyes 27 · 9. Orbanyà 28 · 10. Sant Jaume de Frontanyà 29 · 11. Real 31 · 12. Palanques 33 · 13. Casafabre 34 Gisclareny 34 · 14. Sempere 38 Tarerac 38 · 15. Toès i Entrevalls 41 · 16. Jújols 43 · 17. la Font de la Reina 44 · 18. Conat 45 Teulís 45 · 19. Aiguatèbia i Talau 46 · 20. Fígols 49 Vallcebollera 49 · 21. Bausen 52 · 22. Famorca 53 · 23. Senan 54 Villores 54 · 24. Cava 55 Forès 55 · 25. Bula d'Amunt 56 Tiurana 56 · 26. Calmella 57 · 27. Canavelles 58 Vallestàvia 58 · 28. la Menera 60 Pavies 60 · 29. la Quar 61 · 30. Noedes 62 · 31. Naüja 63 · 32. Torralba 64 · 33. Tollos 65 · 34. Arres 67 Figueres 67 Granera 67 · 36. Prunet i Bellpuig 68 · 37. Espadella 72 Herbers 72 Savallà del Comtat 72 · Vilanova de la Reina 73 · 41. Castell de l'Areny 76 · 42. l'Albera 77 · 43. Capolat 81 Carrícola 81 Tellet 81 · 46. Escaró 84 el Tec 84 · 48. Sant Marçal 85 · 49. Meranges 87 · 50. Palau de Santa Eulàlia 88
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans.
  • Vegeu aquesta plantilla
Els 30 municipis amb menys població de Catalunya
Segons les dades de l'INE de 2020.
Registres d'autoritat
Bases d'informació